'Les feres': el pot petit del format musical

La manca de música en directe, més enllà dels reality shows, és una de les reclamacions constants que es fa a la televisió pública. A 3Cat compensen en part aquest buit amb Les feres, el format inclòs en part dins del programa cultural Nervi, que presenta cada setmana l'actuació d'un grup o artista de l'escena contemporània en un indret singular.

Les feres és la culminació d'una tendència que va irrompre fa aproximadament una dècada i mitja en un panorama, el dels formats musicals, dominat aleshores pel model de la MTV. Es tractava d'aprofitar els avantatges dels nous dispositius digitals per oferir una alternativa als macroconcerts i als videoclips en què la sobrecàrrega d'estímuls visuals i l'estètica mainstream s'avantposaven a l'experiència melòdica. Propostes com la dels francesos La Blogothèque o els Tiny Desk Concerts de la cadena de ràdio nord-americana NPR advocaven per un retorn a la vivència íntima de la música i per la reivindicació en el primer cas de filmar música en viu en entorns quotidians i des d'unes coordenades més properes al cinema directe documental, amb poques preses o presa única, localitzacions fora de plató, so directe i la restauració d'una certa espontaneïtat en la idea d'actuació en viu.

Artistes en contextos inesperats

Les feres ofereix cada setmana un miniconcert d'uns vint minuts de durada d'algun artista del país en un context inesperat però que ens parla de l'experiència del músic o banda en qüestió. Ja sigui Gossos tocant al bell mig de Manresa un dia qualsevol, els Ginestà a la plaça del Mercadal del districte barceloní de Sant Andreu o la Joana Serrat en les Adoberies de Vic, l'objectiu és que l'espai esdevingui més que un simple escenari de fons per integrar-se en l'experiència audiovisual de la música. Per això també cal veure Les feres com a format íntegre a la plataforma 3Cat, ja que a Nervi només ofereixen un tast de cada peça per tancar el programa. Val la pena comprovar amb quina cura es presenta cada entrega, des dels crèdits il·lustrats cada setmana de forma diferent per en Joan Codina fins als petits detalls improvisats amb què es culmina cadascuna de les actuacions.

Les feres està configurant un repositori imprescindible de la diversitat musical del país a través de la seva diversitat territorial. Podem viatjar del blues ebrenc de Xarim Aresté des d'un llagut que travessa el riu a Flix fins al cor del Raval gitano de la mà d'en Peret Reyes convertint una taula de la bodega Almirall en un perfecte instrument de percussió, passant pels nous horitzons de la capital del Segrià des del terrat del Museu de Lleida amb Renaldo & Clara, la contundència del Museu del Ciment de Castellar de n'Hug com a caixa de ressonància de la intensitat experimental de Los Sara Fontán o el minimalisme del Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona com a marc que reflecteix el primer treball en solitari d'en Guillem Gisbert.

Rere Les feres hi trobem una colla de noms que treballen els nous formats, no només musicals, des de fa anys, sobretot des d'Elsabeth Produccions. La seva consciència sobre la pràctica artística del format musical es fa notar en com cada programa reflecteix a partir d'una estètica singular cada grup i entorn, i tant poden recollir la bellesa sublim dels canvis de llum d'un capvespre al Lluçanès des de la porxada de Santa Llúcia de Sobremunt on toca Mar Pujol com l'estètica urbana de vídeo de baixa definició i animació pixelada en el bolo dels Flashy Ice Cream des de la Creu Alta de Sabadell o la vocació més performàtica amb canvis d'imatge i escenaris de la Maria Hein al Casino del Masnou.