El Pessoa més íntim puja a l'escenari del Teatre Romea

Barcelona"Pep Tosar és el creador d'un nou gènere teatral. Agafa l'ànima d'un autor o d'una obra determinada i la transforma en espectacle", subratlla el director del Teatre Romea, Josep Maria Pou. Els darrers anys, la companyia Oblideu-vos de Nosaltres encapçalada per Tosar ha furgat en els clàssics de la literatura i el teatre i els ha traslladat a l'escenari amb espectacles com El mestre i Margarita (2012), de Mikhaïl Bulgàkov; Federico García (2015), a partir de l'obra de Lorca, i Carrer de Txernòbil (2019), inspirat en l'obra de Svetlana Aleksiévitx. Ara els artistes han posat l'ull en Fernando Pessoa per aixecar El fingidor, un muntatge coproduït amb el Festival Grec i el Teatre Principal de Palma que farà temporada al Romea de Barcelona fins al 25 de juny.

Amb dramatúrgia del mateix Tosar i d'Evelyn Arévalo, l'espectacle es nodreix de la música, el text i el circ per reflectir la vida d'un dels escriptors més destacats de Portugal. "Pessoa és el poeta de la despersonalització, un autor que escriu una biografia sense fets, El llibre del desassossec, i que crea un món heteronímic. Pretenia desaparèixer en si mateix", explica Tosar. El fingidor plasma la figura "enigmàtica" i "gairebé líquida" de l'artista, resseguint-ne les parts biogràfiques que més van fascinar Tosar i Arévalo. "Tenia una formació anglosaxona i va començar a escriure en anglès. Quan tenia 17 anys va arribar a Portugal, un país que en aquella època amb prou feines apareixia al mapa", diu Tosar. El director, dramaturg i intèrpret subratlla que Pessoa hi "va trobar un buit generacional, l'absència d'un cosmos literari amb el qual poder intercanviar idees". Amb aquesta mancança, "va decidir fabricar-lo ell mateix", afegeix.

Un espectacle amb un fort component visual

La vida i l'obra de Pessoa es despleguen a l'escenari a través d'una banda sonora feta per a l'ocasió i interpretada per Elisabet Raspall al piano i Joana Gomila a la veu. Els intèrprets d'Hotel Iocandi Griselda Juncà i Tomeu Amer s'encarreguen del trapezi i les acrobàcies en un espectacle amb un fort component visual. La presència del circ a escena, per exemple, és una metàfora sobre el desafiament de la gravetat dels acròbates i la figura de Pessoa com a autor, "com la sorra que s'escapa dels dits quan intentes comprendre'l", afirma Tosar, que és qui marca el concepte a partir del qual cada intèrpret desenvolupa la seva part de l'espectacle.

Abans d'arribar a la sala d'assaig, la companyia fa una extensa tasca de documentació per aprofundir en la vida del protagonista. Durant aquesta recerca duen a terme entrevistes i elaboren un arxiu de l'escriptor per construir la narrativa. Tot i això, Arévalo subratlla que no expliquen "qui és l'autor ni com és" a escena, sinó que es limiten a fer "una exposició dels fets". En el cas d'El fingidor, se centraran en quina relació hi ha entre les anades i vingudes de Pessoa a Durban (Sud-àfrica) que suposaven viatges de 30 dies i també en el Llibre del desassossec. En el fons, el seu objectiu és fer un espectacle com més accessible millor, que pugui atraure tant lectors i seguidors de Pessoa com també públic que no el conegui. “Si fem un discurs només acadèmic i intel·lectual no hi haurà qui l’aguanti”, confessa Tosar.