Ferrer Guasch en blanc i color

La sala Es Polvorí de Dalt Vila i el Refectori de l’antic Ajuntament d’Eivissa acullen una exposició que ret homenatge al centenari del naixement del pintor

Dues exposicions simultànies commemoren el centenari del pintor Vicent Ferrer Guasch.
Armando Tur
19/08/2017
3 min

Eivissa"El blanc és l’absència de color, però en el cas de Ferrer Guasch, en té”. Així descriu la consellera balear de Cultura, l’eivissenca Fanny Tur, una de les dues exposicions que, aprofitant el centenari del naixement de l’artista, es mostren a Dalt Vila. Concretament, els blancs es concentren a la sala Refectori de l’antic Ajuntament d’Eivissa. Allà el comissari de l’exposició, Antoni Torres, explica que, a través del blanc, es poden conèixer els darrers anys de creació de l’artista eivissenc, amb obres que daten de la dècada dels 70 fins a l’any 2000. Molt interessant també és la pintura futurista que el pintor va fer d’alguns racons d’Eivissa i que deixen veure “cap on va Ferrer Guasch”. “S’ha mostrat la llum d’Eivissa com mai abans s’havia fet”, destaca Torres, qui considera Guasch tot un “ambaixador” d’aquests colors, d’aquesta llum. “Fins i tot va arribar a exposar a Nova York”, explica el comissari de la mostra.

D’Eivissa als Estats Units en una carrera artística que viu un punt d’inflexió l’any 1964 al Cercle de Belles Arts de Palma. Aquest organisme premià aleshores un quadre de Ferrer Guasch amb el màxim reconeixement anual de l’associació artística. És allà quan Ferrer Guasch, a més d’aconseguir un important premi de 25.000 pessetes, comença la seva carrera més enllà de les fronteres eivissenques. El quadre que canvià la seva vida es pot veure a la sala Es Polvorí i, més de 50 anys després de proclamar-se guanyador, torna a exposar-se a Eivissa. “No sabíem si el trobaríem, perquè a la dècada dels 60 alguns quadres van ser robats de l’Ajuntament de Palma”, explica el comissari.

En un ràpid viatge del Refectori a Es Polvorí, veiem que els colors del blanc han estat substituïts per colors vius, que hi ha paisatges i que hi ha pageses. Les pageses a l’obra de Ferrer Guasch desapareixen a mitjan anys 60. El pintor reconegué en alguna entrevista que les deixava a altres pintors, que ell “ja les havia retratades”. Pageses com les que es veuen a l’obra que el féu guanyador del premi, una obra propietat de l’Ajuntament de Palma, que allà haurà de tornar i que la consellera de Cultura, Fanny Tur, espera que ho pugui fer “acompanyada de la resta de l’exposició”. Ho diu amb un desig que no amaga que aquesta mostra s’exposi a la resta d’illes, perquè, segons Tur, Ferrer Guasch fou “un ambaixador d’Eivissa” a tot l’Arxipèlag.

Centenari de l’artista

Amb motiu dels cent anys del naixement de Ferrer Guasch, s’estan realitzant nombroses feines envers la seva obra. Una d’aquestes és un inventari que l’Institut d’Estudis Baleàrics a través del gestor cultural Carles López Seguí està fent de l’obra d’un home que era “molt metòdic” i que sempre apuntava els quadres que pintava “en una llibreta”, però que a causa del seu èxit va fer molta obra i la va vendre pràcticament tota. Per tant, ara s’han de “localitzar” molts quadres. Aquesta tasca, a més, es pot veure complicada pel fet que, tal com explica Torres, “Ferrer Guasch no posi data a moltes de les seves obres”, la qual cosa fa que de vegades sigui difícil situar-les a la vida de l’artista.

En total, entre ambdues sales, es poden gaudir de prop de 50 obres de Ferrer Guasch i és la segona exposició que es realitza amb motiu de l’aniversari número 100 del seu naixement. Aquests actes podrien portar-se a Palma amb activitats culturals a Ciutat, i a Eivissa conclouran a l’octubre amb una taula rodona sobre l’obra del pintor. “Tot això és un somni, estam molt emocionats”, comenta una de les seves filles, Núria Ferrer.

Com a detall, Torres ha volgut destacar que de la mateixa manera que “a totes les cases d’Eivissa on hi ha pintures, hi ha un Dalt Vila”, a ambdues sales, a Es Polvorí i al Refectori, també hi ha un dibuix de Dalt Vila. En el primer cas es tracta d’una gran obra plena de color, mentre que en el segon cas és una obra més petita, més senzilla, en què el color l’aporta el blanc. En definitiva un perfecte resum de l’exposició de la qual es pot gaudir durant tot el mes d’agost a les dues sales artístiques de Dalt Vila.

stats