Una marató al Liceu amb tres òperes de Mozart i Da Ponte

BarcelonaLa trajectòria conjunta de Wolfgang Amadeus Mozart i el llibretista Lorenzo Da Ponte va ser fulgurant com un cometa: la mort prematura del compositor va estroncar el camí sensacional que havien començat amb Le nozze di Figaro, Don Giovanni i Così fan tutte. Ara el Liceu es rendeix a aquestes tres òperes amb una proposta insòlita, ja que les han reunit en un festival del 7 al 25 d’abril. “La col·laboració mítica entre Mozart i Da Ponte va donar un moment irrepetible en la història de la música –explica el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar–. Les tres òperes no van ser previstes per ser representades de forma consecutiva com una trilogia, però respectant la unitat del teatre clàssic de lloc, temps i acció podíem imaginar que són tres episodis seguits dels quals en podíem fer una interpretació conjunta". Le nozze di Figaro es podrà veure els dies, 7, 11, 19 i 23 d’abril. Don Giovanni arribarà el dia 8 i se’n faran tres funcions més els dies 12, 20 i 24. Pel que fa a Così fan tutte, se’n faran quatre funcions els dies 9, 13, 21 i 25.

Els pilars d'aquest projecte són el director musical Marc Minkowski i el director d'escena Ivan Alexandre. En l'aspecte teatral la interpretació conjunta de les òperes es concreta en què les tres òperes es representen en uns mateixos decorats de fusta i tela evocadors d’un teatre popular del segle XVIII i dels orígens de l’òpera bufa. “El cicle no va sorgir perquè tingués el projecte de fer una de les òperes i que després hi afegíssim les altres, sinó que un dia vaig adonar-me que hi ha no només una, sinó fortes connexions entre les tres”, afirma Alexandre. I aquests vincles es troben tant en la música com en les històries. “Intentem explicar tres històries en un mateix món, amb un mateix vocabulari i una mateixa gramàtica”, afegeix. “El projecte és colossal, és un desafiament i a la vegada com un acte religiós, místic –explica Minkowski–. No passa sovint en la vida d’un director i en la d’un cantant poder fer aquestes tres òperes, que són de les més perfectes de la història, especialment Le nozze di Figaro, per la veritat, la naturalitat i la humanitat que desprèn”. De Don Giovanni, Minkowski en destaca “el foc” i de Così fan tutte “la feina d’orfebreria”.

Una aventura excitant i exigent

Le nozze di Figaro, Don Giovanni i Così fan tutte tenen en comú que s’endinsen en totes les cares del desig, l’amor i l’erotisme. Un altre dels fils conductors és que Ivan Alexandre veu un mateix personatge en personatges diferents: el Cherubino de Le nozze di Figaro és un amant jove que es converteix en Don Giovanni, i aquest mateix personatge es converteix en l'Alfonso de Così fan tutte i apareix com un vell manipulador que trasllada als joves soldats i les seves parelles el seu somni llibertí. “No és que fem servir el mateix univers i els mateixos decorats, sinó que continuem una mateixa història, que podríem anomenar la de l’evolució del llibertí”, explica Alexandre. “A Da Ponte li agradava molt Goldoni –afegeix–, però coneixia perfectament Molière, Marivaux, Beaumarchais i tot el teatre francès d’aquella època”. 

Una altra particularitat d’aquest projecte és que els cantants interpretaran diferents papers en més d’una òpera, com el baríton-baix canadenc Robert Gleadow (Figaro i Leporello a Don Giovanni i Guglielmo a Così fan tutte), el baríton francès Alexandre Duhamel (Don Giovanni, i Don Alfonso a Così fan tutte), la mezzosoprano nord-americana Angela Brower (Susanna a Le nozze di Figaro i Dorabella a Così fan tutte), i la soprano romanesa Ana-Maria Labin (Fiordiligi a Così fan tutte i la Comtessa d’Almaviva a Le nozze di Figaro), mentre que la mezzosoprano francoitaliana Lea Desandre farà el paper de Cherubino de Le nozze di Figaro. El cas de Duhamel és extraordinari, perquè no havia fet cap dels dos papers abans. "Tot és nou, és una aventura meravellosa i excitant", afirma el baríton.

Duhamel es va preparar per a l'inici del projecte, que havia de ser el 2020 a Bordeus, però va quedar interromput pel covid. I ara arriba el moment que posarà a prova la seva resistència. "Estem acostumats a cantar una nit i descansar un dia o dos, així que aquest projecte és una marató vocal i física –afirma Duhamel–. No tinc vida! I es tracta de beure molta aigua, dormir molt i tenir molta cura de no forçar la veu". Pel que fa a tots dos papers, Duhamel assegura que són "exigents". "Don Giovanni, per exemple, té molts colors, ha de ser molt subtil i encantador. És un paper molt llarg i el final del segon acte és heroic, molt fort". També ha sigut una feina laboriosa entendre el personatge: "Vaig necessitar temps per sentir-me legitimat per al paper, perquè tots tenim una imatge d'un home que recorda James Bond, prim. Jo soc un home fort, i el personatge no només es basa en el físic, sinó també en el comportament, la personalitat, com brilla i la manera com deixa que les dones se li acostin. No és un depredador com els del #metoo, així que el procés per fer-me meu el personatge ha sigut llarg". I de Don Alfonso, Duhamel en destaca que en paral·lel a la part cantada també té molts recitatius i que l'obliga a posar-se dins la pell d'un home gran. "La manera de moure's i caminar és diferent, és molt interessant, sempre hauríem de ser cantants actors com aquí", diu.

Mozart, feminista?

Una altra de les qüestions que un projecte com aquest posa damunt la taula és la interpretació de les obres en ple segle XXI, en la mateixa línia del Don Giovanni del qual parla Duhamel. En el cas de Così fan tutte, se l’ha criticat perquè es considera que transmet un missatge masclista. En canvi, Minkowski ho desmenteix: “Diria exactament el contrari. Crec que és un homenatge a com les dones resisteixen i com poden ser de coratjoses. També com són d'intel·ligents fins i tot quan les atrapen en una història enganyosa”. “Davant l'abús masculí, algunes d’aquestes dones no són prou fortes ni valentes, i els fan mal, però sí que se'n surten quan s’ajunten; crec que el missatge és aquest”, matisa Garcia de Gomar. Sí que les dones són superiors a Le nozze di Figaro. “Aquesta òpera és un autèntic triomf de les dones, són més sensibles, més intel·ligents i tenen més èxit, mentre que els homes són gelosos, cruels i avorrits des del punt de vista musical”, conclou.