El Festival de Poesia de la Mediterrània, 25 anys donant vida a través dels versos

PalmaFa més de dues dècades que, almenys una vegada a l’any, un bon grapat de persones celebren que la poesia és una forma de vida que uneix persones d’arreu de la Mediterrània. Enguany, coincidint amb el 25è aniversari del Festival de Poesia de la Mediterrània, celebraran també que la poesia és una manera de donar vida. “La poesia lluita contra la mort que domina molts territoris d’aquesta societat: el polític, el de le guerra, el territori de les relacions i el de la vida de cada dia”, explica el director i impulsor del festival, l’escriptor Biel Mesquida. “Per desgràcia, ara, a més, hi ha una epidèmia de depressions, de gent que es vol morir i d’augment de suïcidis”, afegeix, “i jo sempre he cregut que la poesia és una font de vida. Els versos ens poden tranquil·litzar, asserenar i donar vida”.

La poesia actual

La 25a edició del Festival de Poesia de la Mediterrània començarà aquest dilluns mateix a Can Balaguer amb una jornada dedicada a reflexionar sobre La poesia del segle XXI. A partir de les 18 h s’han organitzat dues taules rodones al voltant de Poesia i traducció i Per què és necessària la poesia en temps de crisi, que comptaran amb els poetes participants de la Festa de la Poesia d’enguany com a ponents. “Hi ha tres grups, entre els poetes d’enguany: els joves, amb una poesia que encara va d’aprenent, que encara tremola i que es fa davant els teus ulls”, relata Mesquida, “després una poesia més de maduresa, de molts anys de feina, i finalment unes grans figures, uns clàssics contemporanis com són Toni Colinas i Mireille Gansel”. Aquesta darrera torna a Mallorca després de rebre el premi Veu Lliure 2021 i ho fa amb un altre premi sota el braç, el premi Robert Ganzo. La resta de participants de la Festa de la Poesia, que tindrà lloc demà dimarts horabaixa al teatre Principal de Palma, són Yolanda Castaño, Jèssica Ferrer, Filipa Leal, Joan Tomàs Martínez, Miren Agur Meabe, Ruth Miguel Franco, Llucia Palliser i Joan Todó. 

La situació arreu de la Mediterrània

I si bé el mateix Mesquida reconeix que el festival “mai no ha estat una repetició” perquè “sempre ha anat mutant”, hi ha algunes coses que, tanmateix, mai no canvien, com el fet que s’afavoreixin les llengües petites i minoritzades o que hi hagi, sovint, més dones que homes entre els participants. “És una tria lligada a molts esdeveniments”, diu el director del festival, “però per aquesta tria atzarosa enguany tenim set dones i tres homes, cosa que ja ve a ser una apoteosi de la veu de dona. És una de les grans conquestes del segle XX, la de la veu de la dona al món de la literatura i la poesia, i en veurem el resultat al segle XXI, s’aconseguirà aquesta necessària justícia”. I és que des del començament un dels objectius d’aquest esdeveniment ha estat restar atents a les problemàtiques que afecten la Mediterrània, des de les migracions als problemes territorials. “Fins i tot vàrem dur un poeta de doble nacionalitat, palestí-israelià”, recorda Mesquida, “que escrivia en hebreu i àrab i deia que ell era l’exemple de com haurien de ser les coses, amb una conjunció de dues llengües i dues cultures amb total normalitat. Em va emocionar molt, aquest poeta”, finalitza. 

Més poesia

Durant la conversa, Biel Mesquida anomena Blai Bonet i Miquel Bauçà, Louise Glück i Emily Dickinson, Homer i Virgili. Aquest darrer, de fet, el té molt present perquè n’ha llegit una traducció de les Geòrgiques, que li ha agradat especialment. I reivindica la presència de versos a llocs on habitualment no arriben, com puguin ser els mercats o la presó, així com la seva incorporació total a la vida educativa, des de les escoletes fins a la universitat. “La poesia ens ensenya que hem d’estar atents”, diu, “que hem de vigilar molt i hem de rompre les rutines i les transgressions convertides en tòpics. Volen una societat adormida i robotitzada, lligada a obligacions i prohibicions, i la poesia és un despertador de percepcions. És un descobriment, una festa, un acte de vida”, conclou.