El festival SONSDENIT arriba al quart de segle convertit en una "afortunada excepció"
El cicle arrenca aquest dijous amb el Petjades Tour que serveix per avançar la programació d’enguany, que inclou concerts de Rufus Wainwright i Maika Makovski
PalmaSovint l’èxit d’un festival de música es mesura en xifres que tothom dona per fet que han de créixer, any rere any: més artistes, més escenaris, més públic i, evidentment, més recaptació. Aquesta dinàmica que a poc a poc s’ha estès a diferents punts de l’estat, les Balears incloses, té una excepció mallorquina que enguany celebra els seus 25 anys. Es tracta del cicle de concert Sons de Nit, que a partir d’aquest dijous avança la seva programació amb el Petjades Tour, enguany protagonitzat per Cesc Sansalvadó.
“Són pocs els festivals que no han cedit a una tendència que ha agafat força en els darrers anys: la de voler sempre més. Més públic, més pressupost, més marques…”, explica Ana Espina, gestora cultural de Fonart i una de les organitzadores del cicle, “i nosaltres no hem caigut en aquesta temptació. Si creixem és perquè incorporam un poble més als llocs per on passam, no perquè cerquem un espai més gran per oferir un concert. De fet enguany serà la primera vegada que en farem un al castell d’Alaró i serà amb una artista que podria vendre un miler d’entrades fàcilment, però en aquesta ocasió tocarà per a un centenar d’afortunats”.
I és que els espais on tenen lloc les diferents actuacions dels SONSDENIT, des del claustre de Sant Domingo de Pollença fins als jardins de la Cartoixa de Valldemossa passant per Sa Farinera a Llubí o el pati de l’escolania de Lluc són una de les senyes d’identitat del festival. “El fet de tenir un festival descentralitzat i que s’estén en el temps et permet celebrar i aprofitar completament la diversitat”, argumenta Espina, “perquè, al cap i a la fi, cada lloc és diferent i aporta coses diferents. Els espais defineixen els concerts que s’hi fan, com ho fa també la gent que hi va. I per nosaltres és molt important celebrar la diversitat en un moment com aquest”. L’eclecticisme, la consciència ambiental i l’aposta decidida per una cultura transformadora són també eixos sobre els quals se sosté el festival. “Ja hi ha molts festivals que el que fan és una festa durant un cap de setmana, ja està coberta aquesta oferta i n'hi ha que ho fan molt bé, així que el que nosaltres proposam és una mica diferent. Som una excepció, en aquest sentit, i ben convençuts de ser-ho perquè és el que volem. Ens sentim afortunats de poder-ho fer".
Així, a l’edició d’aquest 2024 del SONSDENIT hi participaran, entre d’altres, Rufus Wainwright, “probablement un dels convidats més destacats perquè és molt difícil veure’l aquí i més en aquestes condicions: a un espai amb 700 places, quan ell mou milers de persones”. El nord-americà actuarà el 22 de juliol a Pollença, mentre que el concert de Makovski al castell d’Alaró serà el 6 d’agost. “Hi haurem d’arribar a peu tots, i la producció es basarà en el que siguem capaços de traslladar-hi amb les someres”, conta entre rialles Espina, per qui aquest concert ha estat “tot un repte” que tanmateix serveix per definir la línia de programació. “L’hem plantejat amb relació al lloc i al moment que vivim”, conta, “perquè pensam que potser és l’hora de fer concerts a llocs així, però han de ser concerts pensats per a llocs així”.
Suzanne Vega, Clara Peya, Antònia Font i el nou espectacle de Toni Gomila, Marcel Cranc i Queralt Albinyana, Ubi Piscis Moriuntur (Allà on moren els peixos) formen part també de la programació d’aquesta vint-i-cinquena edició que Cesc Sansalvadó començarà a encalentir amb la Petjades Tour que arrenca aquest dijous a Lluc i que acabarà divendres, dia 14, a Porreres després d’haver passat per Manacor, Alaró o Inca, entre d’altres, amb la seva furgoneta elèctrica. “Era la millor manera de començar”, sentencia la promotora de Fonart, “amb aquesta aposta per una altra manera de mobilitat. Més analògica i més directa perquè el que en realitat volem és acostar-nos a la gent i fer-ho a través de la força de la música. Es tracta de fer poble, també, i de fer comunitat”.