Festivals de cinema: la cartellera alternativa de la tardor
L’oferta cinèfila es multiplica a Catalunya aquests dies gràcies a mostres com l’Alternativa
BarcelonaEl novembre és temps de menjar castanyes, collir bolets i anar a festivals de cinema. Quan s’apaguen els crits de Sitges i els concerts de l’In-Edit, cites com L’Alternativa, la Mostra de Cinema Àrab i El Meu Primer Festival fan forat a la cartellera per diversificar la dieta fílmica dels espectadors. La concentració de mostres de cinema té una explicació: ajustar-se als calendaris de resolució de les subvencions.
L’Alternativa, 11-17 de novembre
L’Alternativa, Celebrant els 30 anys de la caiguda del Mur de Berlín
Després de fer 25 anys en l’edició anterior, el festival de cinema L’Alternativa celebrarà aquest any un altre aniversari, el dels 30 anys de la caiguda del Mur de Berlín. El fet històric que va obrir la porta a la reunificació d’Alemanya serà el fil conductor d’una retrospectiva de pel·lícules que aborden les tensions viscudes abans, durant i després del final del teló d’acer. Un dels plats forts seran les prop de tres hores de Material, de Thomas Heise, cineasta format a la RDA que ha dedicat la seva filmografia a reflexionar sobre aquesta fractura en la identitat alemanya i que serà a Barcelona per presentar la pel·lícula.
El festival de cinema més veterà dels que es fan a Barcelona manté les seves essències: “Donar suport al cinema lliure, descobrir nous autors i entendre el festival com un punt de trobada que va més enllà de les projeccions”, assegura la codirectora Cristina Riera. Continuen, per tant, seccions que formen part de la identitat del festival, com les projeccions gratuïtes de L’Alternativa al hall del CCCB -amb 62 films i 7 performances en viu- i tallers i seminaris com el que oferirà Neus Ballús sobre la direcció d’actors no professionals, acompanyat de la projecció dels primers curts de la directora de La plaga.
Tampoc hi faltaran les sessions infantils, organitzades amb El Meu Primer Festival, ni les jornades professionals, enguany amb el focus en els projectes en desenvolupament. I per descomptat, una festa inaugural que sempre desafia l’avorrida ortodòxia de les inauguracions de festivals, que aquest any protagonitzarà la Societat Doctor Alonso amb una versió reduïda -ells en diuen “radiofònica”- de la performance Andrei Rublev, una peça escènica que parteix de la pel·lícula de Tarkovski.
Però el gran convidat d’aquesta edició és un vell conegut de L’Alternativa, Jean-Gabriel Périot, cineasta que abans d’estrenar cap llargmetratge ja era una figura de culte en el cinema d’autor gràcies al seus curts, sobretot pels seus treballs amb material d’arxiu al voltant de la memòria i la història. De Périot es projectaran dues sessions amb els seus curts i els seus dos llargs: Une jeunesse allemande, sobre la radicalització política de la joventut alemanya durant els anys 60, i el seu nou treball, Nos défaites, que analitza la visió que tenen de la política deu estudiants d’institut francesos. L’ombra de Périot també arriba a L’Alternativa Hall, que dedica el concurs de microcurts a l’univers dels somnis, en homenatge al curt del francès Le jour a vaincu la nuit.
La novetat d’aquesta edició del festival és la divisió de la secció oficial en dues categories, Internacional i Nacional, per donar cabuda a la cada vegada més nombrosa producció local. Tess Renaudo, codirectora del festival, dibuixa el mapa temàtic de la programació: “Un dels eixos és l’ecologia, amb títols com Erde, de Nikolaus Geyrhalter,i Swarm Season, de Sarah J. Christman. També la natura, present en obres com Zumiriki, d’Oskar Alegria o Campo, de Tiago Hespanha. Les migracions vehiculen propostes com Shelter: Farewell to Eden, La mer du milieu i El cuarto reino ”. Altres títols destacats de la collita independent que L’Alternativa estrenarà a Catalunya són Las letras de Jordi, de Maider Fernández Iriarte, documental sobre la relació epistolar entre la directora i un home amb paràlisi cerebral, i el debut Les perseides, sorgit de la Universitat Pompeu Fabra.
Mostra de Cinema Àrab, 7-17 de novembre
Mostra de Cinema Àrab, El retorn d’un clàssic perdut del cinema marroquí
La Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani recuperarà dijous un capítol perdut de la història del cinema marroquí amb la projecció a la Filmoteca de Catalunya de De quelques événements sans signification, un film experimental dirigit per Mostafa Derkaoui el 1974 i censurat pel règim de l’època que portava dècades desaparegut. Tal com va explicar l’ARA quan es va estrenar a la Berlinale, la investigadora Léa Morin en va localitzar una còpia als arxius de la Filmoteca, que de seguida va fer la restauració de la pel·lícula. De quelques événements sans signification és una original barreja de documental i ficció que mostra homes i dones marroquins bevent, fumant i parlant de tot sense embuts, un retrat de la societat que va molestar els censors per la seva “vulgaritat”.
En altres edicions, la Mostra va tenir com a eix la cinematografia d’algun país, però en aquesta edició el fil conductor és temàtic: els murs i fronteres que divideixen els homes. A Fatwa, que produeixen els Dardenne, seguim el retorn a Tunísia del director, Mahmoud Ben Mahmoud, per enterrar el seu fill. A la filla de la directora està dedicat For Sama, de Waad Al-Khateab i Edward Watts, un documental premiat a Canes que explica en primera persona el conflicte d’Al-Khateab entre la seva feina com a fotoperiodista de guerra a Síria i el desig de marxar del país per protegir la família. Benzina, de Sarra Abidi, també posa en primer pla el patiment d’uns pares a la recerca d’un fill desaparegut al Mediterrani. I en un to menys desesperat, Khartoum fora de joc posa el focus en la lluita per professionalitzar-se d’un equip de futbol femení del Sudan.
De quelques événements sans signification no serà l’únic clàssic marroquí que es projectarà a la Mostra, que també recuperarà Les mil i una mans, documental del 1974 sobre les lluites obreres al Marroc dels 70, i Transes, documental musical del 1981 que captura la dimensió política i l’energia en directe del grup Nass El Ghiwane, que algun crític occidental va definir com els Stones africans.
Mostra CineBaix, 7-17 de novembre
Mostra CineBaix, Autogestió, compromís i món àrab
La mateixa associació de cinèfils que està al darrere del cinema autogestionat CineBaix organitza també la Mostra CineBaix Festival de Cinema de la Mediterrània i el Llevant, una iniciativa que durant 10 dies portarà a de Sant Feliu de Llobregat 25 pel·lícules de 13 països i que inaugurarà Noura’s dream, un drama tunisià que explica una història d’amor i adulteri en una societat on el desig de la dona no compta. La secció oficial inclou títols de Mohamed Ben Attia, Nuri Bilge Ceylan i Karim Oz, que visitarà el festival per presentar-hi Zer, sobre la massacre kurda del 1938 a Dersim. La mostra dedicarà un focus al cinema iranià actual i projectarà els documentals Idrissa, de Xavier Artigas i Xapo Ortega, i Lo que dirán, de Nila Núñez Urgell, sobre dues adolescents musulmanes que viuen a Barcelona.
Most, 7-17 de novembre
Most, Entre copes amb Hirokazu Kore-eda
Després de nou edicions, encara sorprèn la doble identitat del Most de Vilafranca del Penedès: d’una banda, festival de cinema d’autor amb fruits selectes de temporada; de l’altra, mostra especialitzada en cinema de temàtica vinícola. Aquest any el Most projectarà una de les triomfadores de l’últim Festival de Sant Sebastià, La hija de un ladrón, que presentaran la directora Belén Funes i la protagonista, Greta Fernández. També es programarà el film que va inaugurar Venècia, La verdad, de Hirokazu Kore-eda, un joc de miralls entre ficció i realitat amb Juliette Binoche, Catherine Deneuve i Ethan Hawke. Fidel a la seva doble personalitat, el focus en Galícia tindrà dos vessants: el vinícola (amb vins de Monterrei, Rias Baixas i Ribeiro, entre d’altres) i el cinematogràfic, que representarà una selecció de curts i el film Trinta Lumes de Diana Toucedo. A més, el festival retrà dos homenatges: a l’actriu Assumpta Serna (de qui es projectaran dues pel·lícules) i al director Ventura Pons.
TerrorMolins, 8-17 de novembre
TerrorMolins, Cinema de terror més enllà de Sitges
El cinema de terror no desapareix de Catalunya quan el Festival de Sitges abaixa la persiana cada any. A Molins de Rei porten 38 edicions posant els pèls de punta a un públic entregat. Enguany el festival ret homenatge al surrealisme amb una retrospectiva que inclou títols de David Lynch, Alejandro Jodorowsky i Guy Maddin, entre d’altres, a més de la projecció d’ Un perro andaluz amb música en directe d’Adrià Bofarull que inaugurarà la mostra juntament amb la première internacional d’ In the trap, d’Alessio Liguori. En la secció oficial destaquen la lovecraftiana Color out of space, amb un embogit Nicolas Cage de protagonista, la premiada a Sitges Vivarium, de Lorcann Finnegan, i un dels títols més salvatges de la temporada, Bliss, de Joe Begos. El sòrdid retrat d’un assassí en sèrie alemany de The golden globe o l’humor negre d’Amigo són dos exemples més d’una programació exigent que també inclou un cicle de rareses i una projecció de Braindead presentada per l’actriu Diana Peñalver.
El Meu Primer Festival, 10-25 de novembre
El Meu Primer Festival, Segones parts de dos clàssics infantils
Els menuts també tenen el seu festival als Verdi de Barcelona. El Meu Primer Festival està pensat per a nens de 2 a 12 anys, però inclou propostes per a tots els públics com Panique au village: la foire agricole, una nova dosi de surrealisme esbojarrat en stop motion amb els protagonistes de Panique au village. Els personatges del clàssic noruec en stop motion Grand Prix a la muntanya dels invents (1975 ) també repeteixen a Solan & Eri, missió a la Lluna, que canvia les curses de bòlids per l’aventura espacial. La quota d’ anime la posarà The wonderland, de Keiichi Hara, que després de Miss Hokusai adapta un conte infantil de Sachiko Kashiwaba. Amb dues maratons de curts animats russos -el país convidat és Rússia-, un dels plats forts serà l’espectacle de cinema i música que han preparat Marc Parrot i Dani Ferrer.
Suncine, 6-14 de novembre
Suncine, Cinema en defensa de les balenes
El Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient canvia de nom i es dirà a partir d’ara Suncine. Defend, protect, conserve, sobre una ONG que evita la caça furtiva de balenes, inaugura a l’Institut Francès un festival que inclou el documental produït pels germans Bardem Sanctuary, sobre l’Oceà Antàrtic, i Sea of shadows, una producció de Leonardo Di Caprio premiada a Sundance que denuncia l’extinció de la marsopa de Califòrnia. A més, 10 documentals competiran pel Sol d’Or del festival, entre els quals hi ha El código, sobre un moviment ecologista liderat per Baltasar Garzón.
Memorimage, 6-9 de novembre
Memorimage, De Sol Picó a Llorenç Soler
El documental sobre la ballarina i coreògrafa Sol Picó De rodillas corazón inaugurarà el Memorimage de Reus, un festival especialitzat en cinema fet a partir de materials d’arxiu que aquesta edició projectarà, entre d’altres, La maleta de Colette, que reconstrueix la vida d’una reportera francesa instal·lada a Mallorca des del 1954, i Shooting the mafia, sobre la fotoperiodista Letizia Battaglia, que posava en evidència la brutalitat de la màfia siciliana retratant les seves víctimes. El festival homenatjarà el pioner del documental independent Llorenç Soler amb Contra el No-Do.