Què ha fet la gastronomia per coure tan bé la festa

Record aquell 16 de gener, fa més de quaranta anys. Érem a la casa de Montuïri i el meu padrí em va dir: “Prepara’t, demà anam de festa”. Vaig córrer cap a ell amb una gran alegria i li vaig demanar: “Anirem a veure els cossiers?”. “No, home, no. Els cossiers són per Sant Bartomeu. Nosaltres anirem a Muro a veure les beneïdes de Sant Antoni”, va contestar. I així va començar la meva primera festa de Sant Antoni. Record una gentada al carrer, la música omplia l’aire, un tractor desbaratava el compàs, els porcs i les porcelles, les guardes d’ovelles que anaven d’un lloc a altre, els cans de bestiar fidels a l’amo i, per descomptat, el capellà beneint els animals. També, que després de la festa vàrem fer un vermut, com altres vegades; vaig menjar la meva tapa de calamars a la romana i vaig beure el meu tassó de pinya.

Em fa gràcia pensar que molts de joves avui pensen que la moda del vermut és una novetat i ignoren que els nostres pares i padrins ja el prenien. Què va passar amb aquesta tradició? Per què va quedar oblidada durant tant de temps? Ai, Sant Antoni, quin misteri!

Anar a torrar

Amb els anys, les festes de Sant Antoni a les Balears van evolucionar. Record amb emoció la meva primera revetla. Tenia 15 anys i vivia a Palma. Vaig anar amb uns companys d’escola als foguerons de la plaça de Santa Eulàlia. Quina festa més grandiosa, malgrat el fred que pelava! La gent es reunia al carrer, hi havia música en viu i, sobretot, es torraven sobrassades, llonganisses i botifarrons.

En complir els 18, el carnet de conduir ens va obrir la porta a altres indrets i festes. I així vàrem començar a descobrir la riquesa gastronòmica de cada poble: “A sa Pobla es menja una espinagada boníssima”; “Els foguerons de Manacor són impressionants, hi pots torrar tot el que vulguis”; “A mi no m’agraden les anguiles, la meva padrina em fa una espinagada de llom”; “No facis cas als poblers, a Muro fan la millor coca de trempó al forn de llenya”; “A Muro vaig torrar-me dues tallades de camallot i les vaig acompanyar amb un brot de fonoll marí envinagrat. Vaig tocar el cel amb les mans planes”; “A Artà fan una coca de Sant Antoni que no et pots perdre!”; “Has tastat la coca dolça amb tallades que fan a Inca?”; “A casa, preferim ensaïmada de crema en lloc de coca”. Coses així comentàvem.

De mica en mica, els joves començàrem a explorar cada racó de Mallorca per tastar tots aquests plats i descobrir-ne de nous. Demanàrem al mestre de Llengua Catalana si coneixia el que era una espinagada, una coca de Sant Antoni, si hi havia anguiles a Mallorca... Així és com descobrírem d’una manera experimental i també acadèmica la gastronomia. Vàrem aprendre història de la cuina balear, i fins i tot descobrírem llibres de receptes centenàries a les biblioteques. Algunes receptes tenien més de dos-cents anys! També vam conèixer les influències diverses sobre la nostra cuina: des de l’aràbiga fins a la jueva, passant per la romana. Ai sant Antoni, qui ho havia de dir...?

Aquest interès per la gastronomia va germinar de manera lenta però constant. La gent començava a preguntar-se què era l’espinagada, on podien menjar una bona coca de Sant Antoni i qui en feia les millors. La festa s’anava popularitzant, i la gastronomia era per a nosaltres al centre de tot. I els professionals de la gastronomia, els cuiners, els restaurants i els cronistes en parlàrem cada vegada més, i cadascú des de la seva posició va introduir a aquests dies freds de gener la calentor de la cuina de Sant Antoni. A la Mediterrània, és mala d’entendre una festa sense un bon ritual gastronòmic. I aquest puntal hi era, i ha ajudat al fet que la festa creixi tant que avui és un esclafit d’alegria i participació.

El paper d’Internet i les xarxes socials

Internet va ser el catalitzador que necessitava aquesta gran reacció popular. Podíem comparar receptes, consultar horaris i dates de les festes, i fins i tot llegir-hi comentaris de tothom. La rivalitat entre pobles era evident: “A sa Pobla es tasta millor la sobrassada coent, però a Artà els foguerons són més espectaculars”. A través de les xarxes socials, cadascú pot expressar les seves preferències i descobrir noves tradicions i menjars. I així és com la gastronomia de Sant Antoni, amb les seves espinagades, coques, sobrassades i torrades al fogueró, ha anat arrelant cada pic més en la nostra cultura. A les xarxes socials hi han sorgit grups i confraries gastronòmiques que preserven i promouen els nostres plats més tradicionals, i s’hi promouen esdeveniments i tallers dedicats a la cuina mallorquina.

Les festes de Sant Antoni han deixat de ser només una celebració popular per convertir-se en una celebració gastronòmica i cultural, un moment de trobada per compartir no només els foguerons, sinó també la riquesa culinària i els costums de la nostra terra. Una tradició que continua viva, que es reinterpreta i es transforma any rere any, però que mai perd la seva essència: el gust i el plaer de compartir la nostra cuina i la nostra cultura.