Esther Schipper: "El fet que una obra no tingui una materialitat palpable no vol dir que no existeixi"

PalmaAmb més de trenta anys com a galerista, primer a Colonya i després des de Berlín, Esther Schipper (Taiwan, 1963) s’ha guanyat el reconeixement del món de l’art per haver introduït noves expressions en el mercat, així com per la llarga i estreta col·laboració amb els artistes amb els quals treballa. Parlam amb ella just abans d’inaugurar l’exposició que, entre el 12 i el 31 de juliol, es pot visitar a Can Marquès de Palma. Són obres de fins a 24 artistes que treballen amb la galeria Esther Schipper, ara presentats en format pop-up.

Què destacaríeu de l’exposició a Can Marquès? En quin sentit la selecció que heu fet defineix la vostra galeria, la vostra idea de l’art?

— Els temps que travessam ens demanen noves idees i inspiracions. La idea de presentar el nostre programa tan contemporani en un context històric és molt excitant! Hem triat un ventall ampli d’artistes i treballs per l’oportunitat de veure aspectes molt diferents del nostre programa. Inclou Dominique Gonzalez-Foerster, amb qui faig feina des del començament de la galeria, els anys 80. De la mateixa manera, s’hi troba una artista amb la qual acabem de començar a treballar, Sarah Buckner. La gran varietat de llenguatges també representa la nostra manera d’entendre l’art, i podem trobar-hi des d’obres basades en el temps, el so i el cinema fins a la pintura.

Quins són els criteris per treballar amb un artista?

— Necessitaria tota una entrevista per respondre-us. No hi ha uns criteris fixats, més enllà de la qualitat.

Quina és la funció i la responsabilitat del galerista respecte dels artistes?

— El paper d’una galeria, sobretot en el mercat primari, és representar artistes i construir un mercat per a les seves obres, a més d’ajudar-los a fer la seva trajectòria. Assessoram i ajudam amb exposicions institucionals, llibres, publicacions, encàrrecs i producció.

I respecte dels col·leccionistes i dels amants de l’art?

— Vendre les millors obres i donar el millor servei al client. Com a galeria, la nostra responsabilitat és mantenir un arxiu fiable de cadascun dels nostres artistes i de l’obra perquè, fins i tot moltes dècades després que s’hagi realitzat una adquisició, es pugui trobar tot el que envolta l’obra i la venda. Proporcionam actualitzacions periòdiques sobre les activitats dels nostres artistes perquè els clients estiguin informats. Però el més important és que hem de ser consultors honests. La qualitat és el nostre bé més preuat. Mai s’ha de vendre allò que un considera que no és bo.

Pop-up és un concepte efímer. L’art, sempre transcendent, ara és o pot ser tan efímer com quasi tot?

— I tant! Tot està en procés de canvi i transformació constant. L’art intenta congelar el temps, però fins i tot l’acer i la roca envelleixen.

Quins adjectius defineixen el mercat actual de l’art?

— Després d’any i mig de pandèmia, jo diria: esperança!

Amb quins adjectius l’hauríeu definit fa tres dècades, quan vàreu començar?

— Era molt petit i estava format sobretot per un grup d’entusiastes i aficionats il·lustrats molt exclusius.

Què és el més significatiu que ha canviat?

— El mercat de l’art es va convertir en una indústria, una indústria global de creixement molt ràpid, amb molts de submercats, mercats locals i nínxols de mercat. És un gran negoci, amb molts especuladors i inversors.

Com es ven una obra que desapareix o és immaterial?

— Res d’allò que existia desapareix per complet, si més no en queda el record. Per exemple, les obres de Tino Sehgal no admeten cap rastre de paper, fotografia o pel·lícula. Tot es transmet oralment i la venda es fa davant notari, que dona fe de la transacció. S’aprèn a executar l’obra i se’n transmet el coneixement. Fins i tot hem pogut revendre l’obra. El fet que no tingui una materialitat palpable no vol dir que no existeixi.

La globalització del mercat fa que els mateixos artistes siguin en col·leccions d’arreu. Com ho veis? Com promoure la singularitat local de l’art?

— Aquest és un fenomen que no només trobam en l’art, sinó en molts altres àmbits creatius. Crec que aquestes tendències venen en onades. En tot cas, la gent comença a estar farta de veure les mateixes coses a tot arreu. I aquests temps de pandèmia que travessam ens han fet ser més conscients de la nostra singularitat local. I, definitivament, ho hem de potenciar més!

Ser la filla d’un reconegut sinologista com Kristofer Schipper ha influït en la vostra visió de l’art?

— És clar. El meu pare va morir a principi d’enguany. Va influir molt en mi. Vaig créixer en un entorn molt intel·lectual i cosmopolita, i això em va permetre aprendre i veure multitud de llengües i cultures. N’estic molt agraïda.