Filosofia, en català! (III)

La filosofia en català aconsegueix accedir al mercat editorial principalment a través de l’assaig i compartint un petit espai dins col·leccions de narrativa i assaig literari. És com si la filosofia no fos suficient per si mateixa per atreure prou lectors, amb l’excepció d’una minoria entusiasta, però insuficient. El 2007, Adesiara s’estrena amb la publicació de l’assaig La Història del diable de Daniel Defoe, i continua ben viva alternant traduccions de textos clàssics amb assaigs literaris i filosòfics moderns, com les Provincianes (2024) i Pensaments i opuscles (2021) de Pascal, i les reedicions d’obres traduïdes a Textos filosòfics’, com El naixement de la tragèdia (2011) de Nietzsche, les Cartes sobre l’educació estètica de l’home (2018) de Schiller i La tomba del fanatisme (2008) de Voltaire. Adesiara ha contribuït a rescatar una petita part dels títols inèdits programats originàriament per a Laia, com la Saviesa grega arcaica (2012), És breu la vida? (2014) de Sèneca, L’amistat (2013) de Ciceró i Clara o sobre la vinculació de la natura amb el món dels esperits (2013) de Schelling. També ha traduït al català El crepuscle dels ídols (2022) de Nietzsche, Eduqueu els infants ben aviat en les lletres (2015) d’Erasme, els Consells sobre política / A un governant incompetent (2011), Els mèrits de les dones (2011) i La música (2008) de Plutarc, a més d’una Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga (2009), a cura de Sergi Grau.

L’editorial Papers amb Accent vinculada als professors de filosofia de la Universitat de Girona (UdG), l’any de la seva fundació, el 2007, posa en marxa la col·lecció ‘Accent’ de textos clàssics i traduccions de literatura i assaig amb un dietari de Terricabras, soci fundador de l’editorial. Dins aquesta col·lecció es traduïren al català autors clàssics del pensament com Moro, Russell, Vattimo, Rawls, Nietzsche i Diderot. El gruix de la col·lecció es va publicar entre 2008 i 2009, amb onze títols. Malauradament, va tenir una vida breu i va acabar l’any 2012 amb la publicació d’un últim assaig, La llei de Thomas Mann. El projecte de Papers amb Accent va tenir continuïtat amb la fundació l’any 2011 d’edicions de la Ela geminada de la mà del filòsof Oriol Ponsatí i altres professors de la UdG, com Terricabras i Alcoberro, anteriorment vinculats a Papers a través de la seva participació en publicacions com a traductors i editors. De les cinc col·leccions vigents, ‘Quadrivium’ està dedicada a l’assaig filosòfic i ha posat a l’abast dels lectors obres de filosofia des de l’antiguitat fins a avui dia, amb la reedició de la Utopia de Moro d’Edicions amb Accent i la publicació de noves traduccions dels presocràtics, Plató, Aristòtil, Erasme, Pascal, Montaigne, Stuart Mill, Nietzsche, Sloterdijk, De La Rochefoucauld, Skinner, Wittgenstein, Thoreau, Benjamin, Louis Andreas Salomé, Bergson i, tot just el 2024, el Discurs sobre l’origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes de Rousseau i els Escrits revolucionaris d’Emma Goldmann.

Pensament contemporani

Arcàdia, un altre segell editorial especialitzat en l’assaig, contribueix des de 2004, l’any de la seva fundació, a la difusió del pensament contemporani en català i de la història de les idees a través de la col·lecció ‘Els llibres d’Arcàdia’, que inclou traduccions de pensadores de renom internacional com Judith Butler, Martha Nussbaum, Ágnes Heller, Rossi Braidotti i autors reconeguts com Sloterdijk, Agamben, Margalit, Kołakowski, Jahanbegloo, i Adorno, i obres traduïdes per primera vegada al català com La lògica de la col·lecció i altres assaigs (2021) del filòsof i matemàtic Boris Groys. Ha publicat també el llibre Hannah Arendt: el món en joc (2023) de la filòsofa catalana Fina Birulés i els d’altres pensadors catalans com Jordi Llovet, Xavier Antich, Joan Vergés i Marina Garcés. A una altra de les seves col·leccions, Ara Arcàdia, ha publicat dues de les obres més conegudes de Joan-Carles Mèlich: La condició vulnerable (2018) i L’experiència de la pèrdua (2017). També té una obra d’Antich titulada La voluntat de comprendre (2016).

La filòsofa Marina Garcés ha aportat textos de combat agrupats sota el títol Fora de classe (2016). Alguns autors mencionats com Agamben i Jahanbegloo tenen obres a altres col·leccions. Arcàdia no es limita a publicar llibres, també promou conferències, debats, diàlegs i cursos de pensadors sobre temes d’actualitat.

Les obres de filosofia en català han estat ben acollides per Edicions de 1984, una editorial que va començar la seva activitat aquell mateix any i agafa el seu nom en homenatge a l’obra 1984 d’Orwell. Les col·leccions més filosòfiques són ‘De bat a bat’, ‘Perfils’ i ‘Butxaca 1984’. Dins la col·lecció ‘De bat a bat’, el filòsof platonista italià Mauro Bonazzi ha publicat la Petita filosofia per a temps trastocats (2022), l’hel·lenista Raül Garrigasait, l’assaig sobre els cínics El gos cosmopolita i dos espècimens més (2021), i el plorat Josep Maria Terricabras, Allò que som (2018). S’han traduït obres d’Onfray, Bégout, Weil, Gramsci i Nietzsche. La col·lecció ‘Perfils’ és la més interessant des d’un punt de vista filosòfic perquè ha posat a l’abast els sis volums de la Contrahistòria de la filosofia (2008-2012) d’Onfray, juntament amb el seu Tractat d’ateologia (2005) i el manifest hedonista La força d’existir (2007). Per acabar, cal ressenyar que la col·lecció ‘Butxaca 1984’ ha compartit amb els lectors les Meditacions metafísiques (2021) de Descartes, el conte La princesa de Babilònia (1998) de Voltaire i l’opuscle El naixement de la filosofia (2020) de Giorgio Colli. A més, ha editat una obra de Giordano Bruno, El sopar de cendra (2014), dins la col·lecció ‘La clàssica’.

La filosofia en català es manté viva gràcies a les aportacions modestes d’editorials petites com Els Llibres de l’Índex, que s’ha encarregat d’editar alguns llibres de la col·lecció ‘Textos filosòfics’ en les seves traduccions originals, concretament L’anticrist (2004) de Nietzsche, les Meditacions (2024) de Marc Aureli, El Banquet o sobre l’amor (2018) de Plató i Elogi de la follia (2013) d’Erasme; i posant a la venda a través d’‘Els clàssics de l’Índex’ l’Hiparxiologi (2003) de Francesc Pujols, Contra Flac (2018) de Filó d’Alexandria, L’assistència als pobres (2009) de Vives, en edició bilingüe (llatí-català), i una selecció de 27 adagis d’Erasme escollits per Jaume Medina i il·lustrats per Manuel Clavero.

Cuba i l’anarquisme

Des de 2014 també actua al País Valencià la cooperativa Sembra Llibres, fent modestes aportacions a la filosofia en català, amb la traducció de dos assaigs de Chomsky sobre Cuba i l’anarquisme, la publicació de Principis elementals de filosofia (2020), un manual crític de filosofia d’orientació materialista de Politzer, i Filosofia salvatge (2023), una selecció d’articles publicats per la filòsofa illenca Xisca Homar al diari ARA Balears, que ja va per la tercera edició. L’editorial Afers del País Valencià fa una altra aportació modesta a la filosofia en català amb el llançament el 2022 d’una ‘Biblioteca de Pensament Crític’. De llavors ençà ha tret nou títols, els primers varen ser Dialèctica de l’irracionalisme (2022) d’Enzo Traverso, Aspectes de la nova extrema dreta (2022) d’Adorno i el manifest Despertem! (2022) de Morin, contra el malestar. És una col·lecció que manté la seva activitat i aquest 2024 ha publicat tres títols més, el Discurs contrafeminista de Mercè Rius, Lucien Goldmann. La formació d’un intel·lectual de Mitchell Cohen i Reencantar la natura. Converses amb Pascal Dibie de Serge Moscovici.