Filosofia, en català! (XI)

Com a balanç de les aportacions de les universitats públiques al panorama editorial filosòfic en català, s’ha de dir que és força desigual que la sensibilitat de la UB cap a l’ús del català dins la filosofia és significativament molt superior. Quant a l’esforç normalitzador de les editorials universitàries és molt irregular. És evident que els pressuposts que manegen no ajuden a donar estabilitat als projectes de filosofia en català, que sovint les polítiques editorials, que continuen semblant erràtiques, canviants i amb grans alts i baixos, amb edicions enfocades a donar sortida als treballs d’alguns professors i investigadors, sense estímuls que fomentin l’ús del català. Es troba a faltar una línia editorial clara, amb plans d’edició públics i transparents i una recuperació de projectes editorials del passat que es puguin vincular a les assignatures que s’imparteixen. En general, el tractament dels fons editorials és descuidat, amb una catalogació i gestió poc transparents, i una política comunicativa deficient, de manera que és pràcticament impossible accedir a les publicacions anteriors a l’era digital, conèixer el nombre d’exemplars disponibles o bé tramitar les compres de manera àgil i eficient, sobretot tenint en compte que la majoria dels serveis de publicacions de les universitats esmentades no tenen perfil propi a les xarxes.

Entre els agents que intervenen en la normalització del català en l’àmbit de la filosofia destaquen les societats filosòfiques. Es tracta d’entitats molt vinculades al món acadèmic formades majoritàriament per professors universitaris i d’institut, i encara menys per estudiants i persones interessades en la matèria, que mantenen una tasca editorial clau per donar visibilitat a la producció filosòfica en català, encara que l’ús que en fan en les publicacions és irregular i ha anat canviant en funció de les direccions, els equips de redacció, les etapes i les circumstàncies acadèmiques i polítiques de cada autonomia.

Associacions filosòfiques

A les terres de parla catalana hi ha quatre associacions filosòfiques que tenen publicacions en català: la Societat Catalana de Filosofia, fundada el 1923 i dirigida actualment pel catedràtic d’universitat Conrad Vilanou; la Societat de Filosofia del País Valencià, fundada el 1980 per iniciativa d’un grup de professors d’ensenyament Secundari i Batxillerat, i molt vinculada a l’actualitat als departaments de Filosofia de la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat d’Alacant; l’Associació Filosòfica de les Illes Balears, nascuda el 1991, sota la presidència de Gabriel Amengual, encara que la promotora de la fundació va ser Margalida Santandreu, una figura que ha restat a l’ombra, però que ha acompanyat les diferents presidències exercint la funció de tresorera; i la Societat Andorrana de Ciències, nascuda l’any 1983 i presidida des del 2004 per Àngels Mach.

La Societat Catalana de Filosofia (SCF) agrupa professors i estudiants de Filosofia, està adscrita a l’Institut d’Estudis Catalans i publica l’Anuari, una revista especialitzada que recull treballs de recerca, articles, ressenyes, recensions i notícies breus sobre l’entitat. La direcció actual de la revista correspon a Maria Arquer, i de manera honorífica a Jordi Sales. La revista s’estructura en quatre parts: una part d’articles, una altra de notes, una tercera part sobre recensions i la part final destinada a cròniques. A més d’articles, la revista acull traduccions i comentaris de textos filosòfics. L’apartat de recensions inclou comentaris d’obres filosòfiques nacionals i internacionals i ofereix reculls bibliogràfics dedicats a un autor o a una temàtica. Les cròniques són informacions sobre els cursos i seminaris de formació que ofereix la Societat, resums de les tesis doctorals presentades a les universitats catalanes, a més de notícies i esdeveniments d’actualitat filosòfica. Fins ara se n’han publicat 34 números, el darrer dels quals es correspon al 2023 i acull articles sobre literatura i pensament, ètica aplicada, història de la filosofia catalana i intel·lectual a través d’algunes de les seves figures, com Jaume Serra Hunter, pensament català medieval i temes diversos sobre pedagogia i educació. La llengua de comunicació de la revista és el català. La totalitat dels articles publicats en els números 32, 33 i 34 són en català. El seu primer número es va publicar el 1923, però l’edició es va interrompre fins a l’any 1988. D’aleshores ençà, es publica de manera ininterrompuda. Entre 1988 i 2016 es publicaren els números 2 al 27, amb 430 aportacions en català, 9 en castellà, 4 en anglès, 3 en italià, 2 en francès i 1 en alemany. Com a curiositat, el número 1 (1923) va tenir 11 aportacions en català, 1 en castellà i 1 en alemany.

La Societat de Filosofia del País Valencià (SFPV) edita la revista Quaderns de Filosofia en col·laboració amb el Servei de Publicacions de la Universitat de València. La redacció de la revista es troba a la Universitat de València, al departament de Filosofia. En l’etapa actual, sota la direcció de Sergi Rosell, el català continua sent una llengua residual. En el volum 11 (1) de 2024 titulat Patologies contemporànies de les relacions socials tots els articles són en castellà, excepte dues ressenyes que ocupen un espai de 8 pàgines de 172. En el volum 10 (2) de 2023, un monogràfic dedicat a reflexionar sobre les Amenaces actuals a la democràcia i possibles respostes, editat per Ramón Feenstra i Joaquín Valdivielso, encara és pitjor perquè tots els articles i ressenyes són en castellà o anglès. La revista actual és el resultat d’una renovació dels continguts per fer-los més atractius, que va tenir lloc el 2014, en realitat, una refundació motivada per la voluntat imperativa d’aconseguir la inclusió de la revista dins les revistes de filosofia i humanitats indexades més prestigioses. Es tracta d’una tercera etapa que ha donat lloc fins ara a 21 números i un total de 175 articles, només 32 dels quals estan escrits en català, una xifra que representa percentualment un 18,2%. A la segona etapa, entre 1985 i 2012, la revista era coneguda com a Quaderns de Filosofia i Ciència i era dirigida per Tobies Grimaltos i ja mostrava una tendència molt favorable al castellà, amb la majoria dels articles escrits en aquest idioma. Dels 410 articles que es publicaren llavors, només 82 estaven escrits en català, un 20% en dades percentuals. Aquesta correlació encara era pitjor a la primera etapa d’existència de la revista, compresa entre els anys 1982-1984, en què la capçalera era en castellà i el consell de redacció estava format per un col·lectiu de professors d’instituts de Batxillerat valencians. En aquella època només sis articles dels 76 publicats estaven escrits en català, un escàs 7,9%.

Debats filosòfics actuals

La Societat Andorrana de Ciències (SAC) promou la recerca i formació dins àrees molt diverses del coneixement, entre les quals es troba la filosofia. El 1985, dos anys després de la seva creació, ja incloïa una secció de filosofia, nascuda amb la voluntat de promoure els debats filosòfics actuals i apropar-los a la societat andorrana. La SAC no edita cap revista de filosofia, però ha organitzat esdeveniments relacionats amb ella, com el V Congrés Català de Filosofia, les actes del qual ha publicat la SCF a l’Anuari.