Dos projectes mallorquins, entre els finalistes dels premis FAD

BarcelonaL'arquitectura més compromesa amb la sostenibilitat i els reptes globals torna a ser protagonista en la 64a edició dels premis FAD d'arquitectura: alguns dels arquitectes de l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) que van guanyar el 2018 són finalistes de l'edició d'enguany per vuit habitatges de protecció pública de lloguer a Palma projectats amb materials naturals –alguns dels quals són reutilitzats– i amb tècniques locals. El jurat en destaca l'ús del marès estructuralment i no només com a tancament, i l'aïllament, fet –com els pisos premiats el 2018– "amb l'excés de l'alga posidònia de les platges mallorquines".

El despatx mallorquí TEd'A també és finalista, concretament en la categoria internacional. Ho és gràcies a la construcció d'un pati fet amb peces de formigó dins una exposició a l’Utzon Center a Aalborg (Dinamarca), que va analitzar l’impacte de l'arquitectura nòrdica en la catalana i l'espanyola dels últims vint anys titulada With love from Spain.

Pel que fa a les dimensions i l'ambició urbana, però també amb afany ambiental, hi ha el nou Museu Munch a Oslo, de Juan Herreros i Jens Richter, en la categoria internacional, per la idea "transgressora" de fer un museu en altura i "la permeabilitat i la capacitat cívica de la planta baixa, que fan que l’edifici sigui generador d’activitat i pol d’atracció urbà", com diu el jurat d'aquesta categoria. En la mateixa categoria hi ha l'escola de secundària CEM Kamanar del Senegal, de David García –un dels restauradors de la Casa Vicens d'Antoni Gaudí–, que recorda la Nau Gaudí de Mataró.

També és finalista un altre bloc d'habitatges de Barcelona de l'estudi Arquitectura-G, perquè completa amb "sentit, sensibilitat i claredat conceptual" l'illa del Poblenou on es troba, i una casa entre mitgeres del mateix estudi al carrer de Costa, protagonitzada per un porxo que envolta un pati que organitza el funcionament de la casa. "No hi ha passadissos, només espais continus que poden anar apareixent o desapareixent", diu l'acta del jurat. Hi ha una altra casa finalista, la Casa Azul de Ricardo Bak Gordon a l'Alentejo (Portugal), per "la reflexió sobre la relació entre l'hàbitat i el paisatge".

En el terreny dels equipaments a Catalunya, són finalistes el CAP Cotet a Premià de Dalt, de Jordi Badia, perquè fuig dels estereotips dels centres de salut, perquè demostra que es pot construir amb preus ajustats sense haver de recórrer als prefabricats i per una "atmosfera interior" que vol dignificar els pacients. "Reflex d'un disseny contundent, s'evidencia que la limitació dels materials no xoca amb la negació de les seves variants constructives", diu el jurat. També ha entrat en la selecció final una operació arriscada: la rehabilitació de l'antiga presó de Reus per ubicar-hi el Centre Social el Roser, obra de Josep Ferrando i David Recio (Josep Ferrando Architecture) i Xavier Gallego (Gallego Arquitectura). El jurat destaca "la precisió, la lògica i la sensibilitat de la intervenció, que potencia un nou ús urbà per a la ciutat de Reus".

Reactivar el port de la Corunya i una plaça a Olot

En la categoria d'interiorisme destaquen entre els finalistes la respectuosa habilitació de la Casa Barrios a l'Alhambra per exposar el llegat musical d'aquesta família, de l'arquitecte Juan Domingo Santos, i la reconversió d'unes antigues sitges de Cementos del Cantábrico al port de la Corunya per convertir-les en un espai cultural, amb motiu de l'exposició Peter Lindberg. Untold stories. I en la categoria de ciutat i paisatge, la reactivació de la plaça del Carme d'Olot, dels arquitectes Eduard Callís Freixas i Guillem Moliner, "una suma d'intervencions que actuen sobre l'abandó de les plantes baixes i la degradació de barris centrals", com diu el jurat.

En aquesta edició s'hi han presentat un total de 434 projectes: 212 a la categoria d'arquitectura, 133 a la d'interiorisme, 38 a la de ciutat i paisatge i 51 a la d'intervencions efímeres.