Antoni Noguera: “Fins fa poc, Palma sempre havia estat una ciutat estrictament d’exhibició”

PalmaL’equip de Cultura de l’Ajuntament de Palma va fer balanç, durant la darrera setmana del 2021, de les activitats i projectes empesos des de Cort. Destacava la bona acceptació de les activitats per part de la ciutadania i l’ús dels equipaments municipals: 174.005 persones han utilitzat les biblioteques i han participat en 658 activitats i 30 clubs de lectura, mentre que pels teatres hi han passat 18.770 espectadors, 1.806 dels quals han estat públic juvenil. Un 10% d’aquest públic, a més, fa part d’entitats i col·lectius de Ciutat. El departament celebra, també, que la programació hagi arribat a 22 barris de Palma aquest 2021, una aposta que s’ampliarà el 2022 amb una línia pròpia de programació: Cultura a Barris. L’ARA Balears ha parlat amb el regidor Antoni Noguera sobre projectes pendents i de futur. En tot cas, l’edil es declara “satisfet” de la feina feta i “entusiasmat” per tot allò que està previst que es dugui a terme aquest nou any 2022.

Els dos darrers anys no han estat fàcils. Amb quina sensació tancau el 2021?

— Després de la pandèmia, el sector va quedar en una situació molt vulnerable i hem intentat estar al seu costat: vàrem fer el pla de xoc, que va anar molt bé; hem intentat no suspendre activitats, sinó moure-les en el calendari; mantenir o millorar els catxets dels artistes; hem facilitat espais quan ens ho han demanat i hem pogut fer-ho, i hem desenvolupat polítiques centrades en la comunitat, l’accessibilitat i la diversitat. A més, amb relació a l’accessibilitat i la diversitat, el 2022 crearem un servei municipal de mediació cultural dirigit a entitats i col·lectius de Ciutat per facilitar que també puguin gaudir de la cultura.

 Enguany s’han iniciat les obres, a la fi, de Can Ribas. Què hi ha dels projectes de les Torres del Temple i Can Serra?

— En relació amb les Torres del Temple, des d’Urbanisme s’estan fent els plecs per a les obres, que esperam que comencin a finals del 2022. El que és responsabilitat nostra, de Cultura, és el projecte museístic, que reivindicarà la Palma de les tres cultures. Can Serra té un problema, i és que suposa una inversió de 9 milions d’euros. El cronista de Palma, Bartomeu Bestard, està elaborant un estudi historicoartístic previ, però per a les obres encara no s’ha licitat la partida pressupostària. És una espècie de Son Boter: necessitam estudis previs abans de fer-ne la rehabilitació i la reforma. En tot cas, tot i saber que tenim coses pendents, vull posar en valor la feina d’aquests anys quant a la rehabilitació de patrimoni, en ocasions també per donar-hi un ús. És el cas de la fàbrica Can Ribas, que serà un centre de circ. Però també el de la Fundació Miró –s’ha rehabilitat el taller Sert–, i ara es fan obres a l’edifici Moneo.

 Parlant d’espais de creació com Can Ribas, és possible dir quan acabaran les obres? I les de les sales d’assaig?

— El que està clar és que hem de tancar la legislatura amb les sales d’assaig de Son Fortesa i amb Can Ribas en funcionament i desenvolupant la tasca descentralitzadora i creativa. Calculam que les obres de Can Ribas estaran llestes durant el darrer trimestre del 2022.

 Ja que heu mencionat el 2022. Vàreu anunciar fa no res la col·laboració de Palma amb Barcelona per a la Biennal de Pensament. És una passa endavant en la creació del corredor cultural mediterrani que va anunciar el regidor de Cultura de Barcelona, Jordi Martí?

—  Sí. Del corredor cultural mediterrani se n’havia parlat, però no s’havia materialitzat amb cap fet concret. Aquesta col·laboració amb la Biennal de Pensament, que serà a l’octubre, permetrà que a Palma hi vinguin grans pensadors i intel·lectuals de diferents àmbits. A les places públiques es parlarà d’arquitectura i ciutat, cultura, tecnologia i democràcia. Hi estam especialment interessats ara que s’està aprovant el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), i estarà bé que es parli de qüestions que tinguin aquesta matèria grisa.

També heu anunciat residències Faber de l’Institut Ramon Llull a Palma.

— Encara s’està treballant, aquest tema. Però és cert que ens interessa, perquè és una manera que vingui gent diversa a la ciutat a fer feina sobre un tema concret i hi faci un retorn, sigui una exposició o una xerrada. A més, estam mirant que l’Ajuntament de Palma entri dins l’Institut Ramon Llull i, d’aquesta manera, que ens puguin facilitar l’arribada de programadors internacionals a les nostres activitats.

De quina manera es veu la política de MÉS per Palma a la vostra regidoria? Què feis que no estaria fent ni el PSOE ni Podem?

— Fins fa poc, Palma sempre havia estat una ciutat estrictament d’exhibició. Des dels espais públics no s’apostava per la creació. Hi havia algunes propostes des de l’àmbit privat, que encara hi són, com Casa Planas. Nosaltres hem decidit fer costat a l’existència d’espais de creació perquè des de les institucions públiques es pugui generar oferta cultural també des del procés primari de l’artista. A més de la creació, hi ha hagut una aposta decidida per l’accessibilitat i la diversitat. També vàrem decidir que les regidories de Cultura i Benestar Social estiguessin juntes. Això implica una manera d’entendre la cultura de la nostra ciutat no només com una eina de creació, sinó també d’inclusió social. En moments en què l’extrema dreta juga amb el prejudici i l’estereotip, la cultura té un paper important i cabdal en el nou model de ciutat.

Quin paper vàreu tenir des de l’Ajuntament en la gala dels 40 Principales?

— Vàrem facilitar l’espai.

 

Després de la polèmica, ho tornaríeu a fer?

— El que va fallar amb la gala dels 40 Principales fou l’origen de la partida econòmica. L’Impost de Turisme Sostenible (ITS) ha de ser per a medi ambient i rehabilitació de patrimoni. Crec que és interessant que es puguin fer aquest tipus d’esdeveniments, però ha de ser amb altres fons. A Palma no estam acostumats als patrocinis, i és una realitat que, ara mateix, les ciutats competeixen per dur esdeveniments en temporada baixa. Ha succeït amb els Goya, que han passat per Sevilla i Màlaga, i ara aniran a València. Com a àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palma, la nostra política és més d’autor i consideram que hem de fer feina amb propostes com l’Insòlit i l’Open House, perquè fan singular la ciutat, són experiències que gairebé només poden passar a Palma.

 Pensa que el Nou Llevant és una oportunitat per a Palma?

— Sí. Estam fent els habitatges de protecció oficial de lloguer, més de 100, que són cases dignes i noves. És cert que hi haurà altres pisos que seran menys assequibles. També hi haurà la Caixa de Música. Des d’Urbanisme s’està treballant amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) perquè hi hagi un espai tecnològic. S’està generant més equilibri en el Nou Llevant que en altres processos urbanístics de la història de Palma, com la gentrificació del centre.

 I no podria passar que tots els plans que les diferents regidories de Cort tenen per al Nou Llevant acabassin per generar un procés de gentrificació?

— Hi haurà espais per tal que les persones que no tinguin un alt nivell adquisitiu puguin viure en els habitatges de protecció oficial.

 Però la gent que viu al mateix barri ha de conviure. Quins projectes hi ha damunt la taula perquè la Caixa de Música i Can Ribas siguin centres oberts a tothom, que generin interaccions, interrelacions i complicitat entre els habitants de la zona? Està bé voler descentralitzar la cultura, però de res serveix si no arriba a tothom.

— Quan vàrem cedir el solar per fer la Caixa de Música –ho vaig fer jo quan era regidor d’Urbanisme–, la condició era que la Simfònica havia de tenir influència positiva en el barri. Quant a Can Ribas, Cort cedirà la direcció de l’espai a l’Associació de Professionals del Circ de les Balears. En aquest conveni, hi diu què hi aportarà cada un. Nosaltres aportam l’edifici, la neteja, la partida per a la gestió, i un dels punts diu que la direcció ha de presentar un projecte social que pugui incidir en el barri. Si no, no té sentit.

 Palma actua com a capital cultural de Mallorca?

— Sense cap dubte. Nosaltres tenim aquesta capitalitat cultural i queda molt clar en concursos com el Pop Rock, en què es presenten grups de totes les Illes. Els premis Ciutat de Palma, especialment en narrativa i poesia, són dels més prestigiosos del país. De cada vegada irradiam més capitalitat, no en un tema de competències, sinó de col·laboracions. Que Barcelona i Palma puguin coorganitzar la Biennal de Pensament és un gran èxit.

 Palma funciona per a ella, però i cap a fora? La gent de la Part Forana la té en compte?

— Palma és un espai cultural molt interessant que genera moltes inquietuds. Quan vàrem començar la legislatura, vàrem dir: hi ha d’haver programació cultural de qualitat durant tot l’any. Ja sigui perquè són propostes pròpies de l’Ajuntament o perquè hi donam suport, a Ciutat cada mes de l’any hi ha activitats que tenen una qualitat incontestable. Els premis Ciutat de Palma, el Febrer Negre, el Festival de Jazz, Palma Clàssica, Palma Dansa... S’ha generat un moviment important i interessant, i amb una gran resposta de la gent. Hi ha llocs, com Manacor, que musicalment destaquen molt. Això no passa per casualitat. Des de l’Ajuntament volem posar les bases, els equipaments i les eines necessaris perquè tot això passi.

 Com a ciutadà de Palma, què pensau quan caminau pels carrers de Ciutat?

— Quan camín pel centre de Palma pens que s’ha de fer un esforç més important en la regulació de segons quins aspectes, com ara els creuers. No hi ha un equilibri entre turisme i ciutat. Però bé, després crec que la ciutat és molt viva, és cosmopolita. Hi ha barris amb moltes oportunitats i potencialitats, com ara Pere Garau, amb aspectes com la gastronomia i la interculturalitat. Palma és una ciutat amb reptes i amenaces, i s’han d’afrontar de la millor manera. Quan era batle ho deia: no hi ha res pitjor per a un batle que el fet que la gent de la ciutat no hi pugui viure. Aquest és un dels problemes principals, i també crec que a Palma hi sobren cotxes.