La fira Loop: un ball polític i visceral de cossos i hologrames
Barcelona torna a ser la capital mundial del videoart amb la 22a edició de la fira internacional de videoart
BarcelonaUna figura fantasmagòrica recorre un jardí botànic ballant. El personatge recorda Cristòfor Colom i el jardí està en ruïnes, sembla un lloc postapocalíptic. És així com el duet d'artistes format per Margit Lukács i Persijn Broersen denuncia els estralls del colonialisme a l'estand de la galeria neerlandesa Akinci a la 22a edició de la fira Loop, que se celebra des d'aquest dimarts i fins dijous a l'Hotel Almanac Barcelona. A més a més, la cançó al ritme de la qual balla el personatge és I wan'na be like you [Vull ser com tu], de la pel·lícula de Disney El llibre de la selva, que va ser titllada de racista perquè en origen representava un grup d'homes negres que volien ser blancs. El vídeo també porta per títol I wan'na be like you i és una mostra del potencial creatiu de les noves tecnologies: la imatge del jardí està feta amb tècniques com la fotogrametria i la del ballarí a partir d'un ballarí real que portava sensors de moviment.
Un altre dels vídeos exposats, The past is a burden I want to fly away [El passat és una càrrega de la qual vull fugir], dels artistes Ahmet Rüstem Ekici i Hakan Sorar, evoca els rituals i els sacrificis ancestrals amb un bucle vertiginós desenvolupat amb IA. Tot plegat sembla una advertència: amb la fantasia del progrés i les màquines per al benefici d'uns pocs, hem menystingut la relació amb la natura i amb nosaltres mateixos i hem arribat al punt de posar el perill la vida a la Terra. I en comptes de veure la IA com una amenaça, els videoartistes no tenen por de fer-se-la seva.
"La IA ha deixat de ser el tema per ser una eina més", diu la directora de la fira Loop, Gabriela Galcerán. Així mateix, l'apogeu del poder de les màquines es pot veure en el vídeo de Gerard Ortín Bliss point (de la galeria Àngels Barcelona): amb una objectivitat quirúrgica, retrata escenaris com la impressió en 3D d'un tros de carn sintètica i la coreografia de capses automatitzades amb què s'organitzen les comandes del delivery d'un macrosupermercat. La presència de treballadors per acabar de fer les capses amb les comandes sembla totalment secundària. El mateix passa en el treball de Robot (Takuji Kogo i John Miller) sobre els acompanyants fets amb intel·ligència artificial a l'estand de Video Art Midnight.
En aquesta edició de la fira hi participen 37 galeries, 14 de les quals hi són per primera vegada. I sis de les obres exposades són estrenes. "Que hi hagi 14 galeries noves és una bona notícia, perquè el mercat de l'art està en un moment difícil, i cal tenir en compte que esdeveniments com la guerra d'Ucraïna o la guerra entre Israel i Palestina afecten sobretot els col·leccionistes individuals. Per col·leccionar ha d'haver-hi optimisme, és un estat d'ànim; per això en moments així el col·leccionisme públic i l'institucional són tan importants", diu Galcerán.
Vídeos que beuen de la 'performance'
Per a Galcerán, una de les línies més destacades d'aquesta edició de la fira és la relació dels artistes amb el cos, la "fisicitat" que desprenen alguns dels vídeos, especialment els d'artistes que fan performance, com és el cas de Thomias Radin a la galeria Esther Schipper. Ell mateix és un dels dos personatges que s'enfronten en diferents punts de Grècia, una altra vegada ballant. El fet que l'acció transcorri a Grècia fa referència al fet que són dos migrants buscant la seva identitat. Un altre treball que beu de la performance és Illusion of matter, de Naufus Ramírez-Figueroa (Proyectos Ultravioleta): un grup de nens juguen amb uns ossos gegantins de pega; és una evocació del trauma de l'artista per l'assassinat d'un oncle activista quan era adolescent. La nit que el van matar, Ramírez-Figueroa va tenir un malson en què la casa li queia a sobre. L'endemà es va llevar amb la sensació que havia passat una desgràcia, quan encara no li havien donat la mala notícia.
En definitiva, tenen una major capacitat de sorprendre aquells treballs que defugen el format del documental més clàssic, o que es concentren en alguns personatges singulars, com les quatre dones que es fan monges com un acte de fe i al mateix temps antisistema al vídeo de Sidsel Meichene Hansen titulat Baby Jesus (galeria Sylvia Kouvali). Contra un sistema abassegador, elles fan els vots de castedat, pobresa i obediència. També relacionada amb la religió hi ha la noia que es converteix al judaisme al vídeo Naomi, de Jérémie Danon (galeria Eric Mouchet): la protagonista va créixer en una família atea amb una mare senegalesa i un pare francès, que més tard es va convertir a l’islam per amor. La Naomi (és el nom que reben les noies quan es converteixen al judaisme) no creu en Déu, però no considera que això sigui un obstacle. “Ser jueu és saber explicar històries, i crec que compartir aquesta història m’ajuda a articular millor la meva”, afirma la noia.
Un altre dels personatges sorprenents d'aquesta fira Loop és l'escultura que vol fugir del Louvre cansada que ningú li pari atenció a Les extraordinaires mésaventures de la jeune fille de pierre [Les extraordinàries desventures de la jove de pedra], un vídeo d'animació de Gabriel Abrantes. La vida als carrers de París gairebé li costa la vida, però, malgrat tot, no s'atura i emprèn un viatge potser encara més perillós fins a Nova York. Potser la noia és un mirall de la nostra societat alienada.