La impetuosa Orquestra de Músiques d'Arrel s'estrena a la Fira Mediterrània

ManresaAmb un entusiasme que es contagiava es va estrenar dijous l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC) al Kursaal de Manresa, en el concert inaugural de la 24a edició de la Fira Mediterrània. Debut doble, perquè era la presentació de Trencadís, una composició de Daniel López, que a més ha dirigit la trentena de músics, incloent-hi la cantant menorquina Anna Ferrer. L’obra recull cançoner popular, poesia contemporània i l’ímpetu de la sonoritat tradicional. L'entusiasme també el va transmetre el director de la fira, Jordi Fosas, content de poder confirmar que els espectacles programats divendres, dissabte i diumenge ja seran amb el 100% de l'aforament; els de dijous encara eren amb el 70%. Fosa té més motius per estar content: d'una banda, 1.200 acreditats professionals; de l'altra, la posada en marxa de l'OMAC, un projecte sorgit de l'Obrador d'Arrel de la Fira Mediterrània en coproducció amb Olot Cultura, el Centre Artesà Tradicionàrius, Transversal Xarxa d’Activitats Culturals, la Marfà (Centre de Creació Musical de Girona) i els Ajuntaments de Tarragona, Sant Cugat del Vallès i Vilafranca del Penedès.

L'acordionista Marçal Ramon, un dels impulsors de l'OMAC, va descriure l'orquestra com "una trinxera" més en la lluita per "dignificar la música tradicional dels Països Catalans", seguint el mestratge de personalitats fonamentals en aquesta història, com Jordi Fàbregas (el fundador de Tradicionàrius, mort a principis d'any) i Artur Blasco. Potser no cal dignificar el que ja és digne, perquè no hi ha res d'indigne en les músiques populars d'arrel, però sí que és important tractar-les sense condescendència ni menyspreu. Afortunadament, hi ha molts els projectes que remenen arrels amb tant de rigor com de llibertat creativa, com demostra la mateixa programació de la Fira Mediterrània.

Precisament Artur Blasco és un dels instigadors necessaris del Trencadís de Daniel López. El seu recull de cançons populars del Pirineu ha servit d'inspiració al compositor, que les ha posat en relació amb poesia contemporània de poetes com Enric Casasses, Anna Gual, Josep Pedrals, Mireia Calafell, Clara Fiol, Rosa Vilanova, Mireia Calafell, Sònia Moya i Juana Dolores Romero. És una relació horitzontal, sense jerarquies, malgrat algunes diferències prou notables. Tal com explica López, "hi ha temàtiques comunes, com l'amor", i d'altres, com "la feina", que eren habituals en el cançoner popular però que avui no sovintegen ni en la poesia ni en les cançons. També troba a faltar més "històries" en la poesia. Tot i així, en va trobar una de bona al poema Prou llenya al foc, de Casasses, sobre un home que "una nit de dissabte en plena festa a la gran plaça" va adormir-se entre la gent "al peu d'un arbre". López la converteix en peça musical amb detalls sonors de festa major i la complicitat de la veu d'Anna Ferrer, impecable com sempre, i avesada en la mirada contemporània al cançoner tradicional, ja sigui amb el projecte Càntut amb Paula Grande com amb la seva feina en solitari.

Musicalment, l'OMAC aprofita l'amplitud dels vents, de la tuba al flabiol, per presentar-se en plenitud, amb ganes de demostrar tot el que pot arribar a fer, que és molt i serà ben rebut. Tant d'ímpetu va aclaparar al principi de l'espectacle, mancat de dinàmiques més subtils. El fet d'enfrontar-se a una composició nova l'ajuda a singularitzar-se, però segurament també en complica l'execució. Tanmateix, a mesura que avançava el concert es podia copsar la versatilitat d'una orquestra professional que repetirà al Teatre Principal d’Olot el 23 d’octubre, al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès el 7 de novembre i a l’Auditori de Vilafranca del Penedès el 14 de novembre. És una bona notícia que l'OMAC camini i que ho faci amb aquest entusiasme i aquesta professionalitat.