Repartir miques o fer justícia?

Fira Ramadera de Sant Llorenç

Diumenge hi ha venda i degustació de productes derivats de l’abella

Un cop més, arriba la Fira Ramadera de Sant Llorenç, que enguany compleix la 27a edició i és una de les fires que més han destacat en la promoció del sector agroalimentari balear. Dilluns dia 6 hi va haver una conferència de la doctora Maria del Mar Leza Salord, biòloga i professora de la UIB, sobre El meravellós món de les abelles. El dimarts dia 7, un tast de mel a càrrec de Bartomeu Gual, d’Apicultura Son Frare, president de la marca de garantia Ésmel. Diumenge dia 12, hi haurà venda i degustació de productes derivats de l’abella, amb degustació de formatge Binibeca de Menorca, a més de les acostumades activitats agroramaderes: exposició i venda d’anyells i xots de raça d’ovella mallorquina, mostra de races autòctones i el IXè Concurs Morfològic de l’Ovella de Raça Mallorquina.

Jornada tècnica de cereals

L’objectiu és ser un punt de trobada entre pagesos, tècnics i empreses

Organitzada per Agronatura, dijous de la setmana passada es va dur a terme a Maria de la Salut una jornada tècnica sobre la llavor certificada de cereal, amb l’objectiu de ser un punt de trobada entre pagesos, tècnics i empreses relacionades amb el sector cerealista extensiu a Mallorca. La jornada es va dedicar a proporcionar informació tècnica sobre les diferents varietats de llavor certificada de cereals, sembrades en un camp d’experimentació, que es varen veure i comentar. La diada va comptar amb la presència de pagesos, representants d’empreses, cooperatives i organitzacions professionals agràries, que varen analitzar els reptes que té davant el sector cerealista de Mallorca.

120 anys de cooperativisme

Cooperativa de Sóller defensa el model empresarial que protegeix el territori

Amb presència del ministre d’Agricultura, Luis Planas, i del conseller Vicenç Vidal, es varen culminar els actes de celebració del 120è aniversari de la Cooperativa de Sóller. Planas va clausurar una trobada de representants de cooperatives de tot l’Estat i el president de l’entitat, Miquel Gual, va defensar el cooperativisme com a model empresarial que defensa el territori, manté la localització de la indústria agroalimentària i permet opcions econòmiques lligades al territori. Gual es va referir al paper que ha jugat la Cooperativa de Sóller en relació amb la dinamització dels cítrics, de l’olivera i de la preservació de l’entorn de la Serra. Els mèrits de la centenària associació són evidents i no deu haver estat fàcil assegurar-ne la continuïtat i millora al llarg de tant de temps.

Reptes del cooperativisme

És un element essencial en tota consideració del futur agrari

El que és evident és que el cooperativisme és un element essencial en tota consideració del futur agrari. Tant aquí com onsevulla. Així s’ha demostrat des de fa anys. Però el cooperativisme, com la mateixa agricultura, no ho té fàcil en el nostre panorama insular, d’economia terciaritzada i sotmesa a l’especulació immobiliària de la terra. Els resultats espectaculars de continuïtat, com el de la Cooperativa de Sóller (120 anys) o la Cooperativa de Sant Joan (100 anys), demostren la funcionalitat i els bons resultats del cooperativisme, ara bé, no podem ignorar la forta crisi que afecta el sector des de fa temps, que no minva i té causes conegudes. La renda agrària per treballador ocupat és, de mitjana, un 28% inferior a la renda estatal, i sense renda digna no hi pot haver pagesos ni cooperatives.

No és això, senyor ministre

Les paraules de Planas dient que Europa valorarà la insularitat semblen buides

Després que el Congrés de Diputats aprovàs la proposta de promoure un Règim Especial per a les Balears en la nova PAC, les paraules de Planas dient que Europa valorarà la insularitat semblen buides. En aquestes saons ja no és possible, per al màxim representant de l’administració agrària espanyola, sortir amb generalitats. La insularitat no s’ha de tenir en compte a l’hora de repartir els ajuts, com si fos una gràcia que ens fan: la insularitat ha de donar lloc a un marc reglamentari diferenciat on poder fer polítiques agràries pròpies amb recursos suficients. Com a les Illes Canàries, salvant les diferències, però amb el mateix objectiu: aconseguir un bon abastiment del sector agroramader i la indústria agroalimentària i adoptar mesures per al foment de la producció agrícola local, a través d’un règim especial aprovat per la UE i dotat com pertoca.