Les fires del llibre en català continuaran tant a Mallorca com a Menorca

PalmaHi haurà Fira del Llibre en Català a Menorca. Així ho han decidit les llibreries de l’illa després que el Consell de Menorca anunciàs un canvi que afectava la naturalesa de l’esdeveniment: que deixàs d’estar vinculat al llibre en català. Si bé fins ara ha estat el mateix Consell l’encarregat de l’organització, davant el canvi que vol fer la institució, han estat les mateixes llibreries que han optat per continuar organitzant la fira pel seu compte.

“Hem de valorar i explorar totes les possibilitats per poder fer-la de la millor manera”, explica Dolors Boatella, de la llibreria VaDllibres. En aquests moments, els responsables de les diferents llibreries estudien diverses opcions, entre elles la de l’Ajuntament de Maó, que es va oferir, fa uns dies, a facilitar-ne l’organització. Boatella recorda que la Fira del Llibre en Català s’ha organitzat “històricament des de fa 18 anys” i que té com a objectiu “promoure la llengua a través dels llibres”, a diferència d’altres celebracions com Sant Jordi, que el que cerquen és promoure la literatura en general. “A Menorca no tenim un sector editorial ni un múscul literari fort, s’hi ha de treballar molt, encara. La fira és molt millorable, és cert, però s’ha fet durant 18 anys, també amb governs del PP. És un camí que ja hem començat. Qualsevol altra proposta no hauria de ser substitutiva. Aquesta fira no és res més que un punt de trobada del mapa lingüístic català”, conclou.

Majoria d’edat

Amb la pròxima edició de la Fira del Llibre en Català de Menorca, que segons el calendari habitual hauria tingut lloc d’aquí a un parell de setmanes, aquest esdeveniment assolirà la majoria d’edat. Amb quasi el doble d’edicions organitzades, a final de setembre es va dur a terme, a Mallorca, la 34a Setmana del Llibre en Català. Va ser al pati de la Misericòrdia, una de les nombroses ubicacions per on ha passat al llarg de la seva història. “La primera va ser el mes de novembre de 1987”, recorda la llibretera Miquela Serra, de Quart Creixent, qui encara no hi participà com a professional, però sí com a assistent. La recorda bé: “En aquell moment, el llibre en català no tenia el ressò que té ara”, explica, “ni hi havia la quantitat d’edició que hi ha ara. A les llibreries tampoc no era tan bo de fer trobar-hi llibres en català. La idea era acostar-lo, de la manera més fàcil, a tot el públic i, per això, s’havia de treure al carrer. De llavors ençà, ha canviat de format i d’ubicació, i ha fet moltes voltes, però l’essència és la mateixa: treure els llibres en català de les llibreries i acostar-los a la gent”.

També va ser així com va començar, uns anys abans, la Setmana del Llibre en Català, feta a Barcelona des del 1983. La seva directora, Cristina Domènech, recorda que enguany, pel Moll de la Fusta, hi han passat més de 60.000 assistents.

Tanmateix, és significatiu tornar als orígens d’aquest esdeveniment, per valorar-ne l’evolució: “Inicialment, l’organitzava la Cambra del Llibre, perquè el context editorial era diferent de l’actual, però ja fa anys que se n’encarrega l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, que és diferent del Gremi d’Editors, en què es concentren totes les editorials. Avui dia, però, de l’associació en formen part tant els grans grups, com Planeta o Penguin Random House, que tenen els seus segells en català, com editorials petites i mitjanes, que en aquests anys han aparegut i han apostat directament pel llibre en català”.

Punt de trobada del món editorial

Una d’aquestes editorials és Lleonard Muntaner, fundada a Palma el 1994. Al capdavant ara hi ha Maria Muntaner, qui ha participat tant professionalment com personalment en les cites del llibre en català a Mallorca, Menorca i Barcelona: “Record quan anàvem a la de Palma amb l’institut, als seus inicis”, relata, “que hi podies espipellar coses de fons que no trobaves habitualment, hi anaves a fer recerca. Era quan es feia a l’Escorxador i era tot u, no hi havia casetes i tot formava part d’un expositor molt gran”. L’evolució d’aquests esdeveniments no només n’ha implicat el creixement, sinó també l’impacte en el món editorial i en les seves dinàmiques.

“La cita de Barcelona ha aconseguit que dia 1 de setembre tothom tingui les novetats al carrer –abans no les feies fins molt més tard, perquè tornar del mes d’agost amb tot fet és complicat–. Però ho feim perquè sabem que és important tenir les novetats a la Setmana”, explica l’editora. “I amb un territori fragmentat geogràficament com el nostre, aquests esdeveniments són punts de trobada molt interessants per a tots els que ens dedicam a això; en surten moltes coses”. El que també ha canviat amb els anys és la quantitat, però sobretot, el perfil de públic que passa per aquestes cites. El president del Gremi de Llibreters de Mallorca, Àlex Volney, destaca com és d’emocionant veure que cada any hi ha més gent castellanoparlant o arribada recentment a l’illa que s’acosta a la Setmana del Llibre en Català. “Sempre hem pogut comptar amb la gent, especialment amb un públic militant que hi és tot l’any, que dona suport a la literatura en català. I és importantíssim perquè sense aquest públic no hi hauria hagut aquesta resposta d’autors i de llibreters durant tants anys”, afirma, “però la política de vegades contamina el que és la realitat. No hi ha hagut cap conflicte al carrer i cada vegada veus més gent que s’integra dins la Setmana. Persones que demostren un gran interès pel que es fa aquí en la llengua pròpia, cosa que no és incompatible amb tenir la seva cultura o les seves idees. Aquestes cites són cada vegada més transversals, i per això no tenen cap raó de ser segons quins plantejaments de canvis absurds”, sentencia.

Des del Gremi de Llibreters de Mallorca donen suport als companys de Menorca, assegura, i no creuen en la possibilitat que la cita que organitzen a Mallorca pugui patir les alteracions proposades a l’illa veïna. De fet, consultada per l’ARABalears, la vicepresidenta primera i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Antònia Roca, confirma que la Setmana del Llibre en Català mantindrà el format. “Donam importància a la nostra llengua sense que això vagi en detriment del fet que en tenim dues d’oficials”, explica, “i per això mantindrem el format, tal com està plantejat fins ara, per a pròximes convocatòries”. Afegeix que no es canviarà, tampoc, el nom o contingut de la cita perquè des del Consell entenen que “la Setmana és específica en llengua catalana, de la mateixa manera que hi pot haver altres esdeveniments on hi hagi literatura en català i també en castellà, com a la Fira del Llibre”.

Tanmateix, hi ha membres del sector que manifesten dubtes davant la continuïtat de l’esdeveniment tal com ha estat fins ara. És el cas de Miquela Serra, de la llibreria Quart Creixent. “És cert que la consellera, quan vàrem inaugurar la Setmana enguany, va dir que continuarien donant-hi suport i sembla que podrem continuar com fins ara, però, Vist com va tot, em fa la sensació que hi ha polítics que només van en contra de tot allò que digui la paraula ‘català’. L’escola, la Setmana… Tot el que dugui la paraula ‘català’ perilla”, afirma.

Què en diuen els autors en castellà

Ara fa deu anys que el poeta eivissenc Ben Clark va recollir el premi Ciutat de Palma Joan Alcover per l’obra La Fiera, escrita en castellà. El gruix de l’obra, de fet, està escrita i publicada en castellà i en cap cas afirma sentir-se discriminat per l’existència d’esdeveniments vinculats al llibre en català. “La intenció és reforçar una indústria més minoritària”, argumenta, “i una cosa no anul·la l’altra. És una protecció cap a una indústria més petita, posar el focus en la producció en català que, per una qüestió de xifres de parlants, no té la força industrial que tenen altres llengües, com el castellà. Si existís una hipotètica ‘setmana dels autors balears’ hauria de ser plurilingüe, és clar, però per molt que jo escrigui en castellà, crec que té tot el sentit que existeixi una Setmana del Llibre en Català”.

Amb tot, i malgrat que faci més de 30 anys que se’n fan algunes, encara hi ha molts objectius, reptes i horitzons per endavant. De fet, l’edició d’enguany a Barcelona ha estat la primera que ha tingut representació editorial de tot el territori de parla catalana. “Fins ara teníem segells de Catalunya, del País Valencià, de les Balears i d’Andorra, però ens faltava una peça importantíssima”, explica la directora de l’esdeveniment, “que era la Catalunya Nord. Gràcies a la llibreria Catalana de Perpinyà hem pogut comptar amb l’Editorial Trabucaire i tenir representació de tot el territori. Si a l’Alguer hi hagués una editorial que es dedicàs al llibre en català, cosa que no ens consta, ja hi seríem tots”, afegeix amb un somriure.

L’horitzó del llibre en català

“El que volem és que, almenys durant la Setmana, el llibre en català sigui el centre del territori de parla catalana i que es posi en valor a les biblioteques, als centres culturals, a les escoles i a l’àmbit familiar, als casals d’avis, als grups d’escoltes i pertot. Que els col·lectius, organitzats o no, institucionals o privats, tinguin l’excusa de la Setmana perquè aquells dies tots tinguem el llibre en català al cap”. Un objectiu que, en realitat, comparteixen tots els organitzadors i els participants d’aquest tipus d’esdeveniments. Des del Gremi de Llibreters de Mallorca reclamen un seguiment més gran per part de la premsa i dels mitjans de comunicació per poder-ho aconseguir. “Hi ha certa estupefacció davant l’absència dels mitjans nostrats en aquests esdeveniments. Ens agradaria que donassin veu als autors, als convidats i als participants”, argumenta Àlex Volney, “perquè també n’hem de parlar en positiu, no només quan hi ha polèmiques. Hem de mostrar com la gent gaudeix i interactua”.

Amb tot, els llibreters de Menorca tenen clar que per continuar avançant s’han de tenir en compte, sobretot, els lectors. “Volem fer les coses bé, no de qualsevol manera”, explica Dolors Boatella, “perquè un cop l’any es pugui gaudir d’una fira feta com toca. Enmig d’aquesta boira no hem de deixar de tenir cura dels lectors i fer la nostra feina de la manera més digna possible. Defensar la llengua és una causa noble que no discrimina”, finalitza.