Les firmes de l'esperança: la vacuna que necessitàvem

BarcelonaEl bon temps i la il·lusió de recuperar una certa normalitat van ser la tònica d’un Sant Jordi singular amb aforaments màxims, recintes perimetrals i, en alguns casos, cita prèvia per firmar. No va importar ni als lectors ni als autors, que es van retrobar en un ambient més relaxat que altres vegades i que obre el debat sobre quin Sant Jordi volem. Però ahir no va ser una jornada de polèmiques sinó d’alegria i celebració. Així, els epidemiòlegs van aprendre a firmar, els autors supervendes van tornar a arrasar i els lectors van aconseguir les seves firmes, potser fent menys cues que altres anys. Canto jo i la muntanya balla va tenir el Sant Jordi que la pandèmia va robar-li, Xavier Bosch i María Dueñas van refermar la seva popularitat i tots plegats vam fer un decisiu pas endavant. Clarament, Sant Jordi era la vacuna que necessitàvem.  

Xavier Bosch

“No importen tant les xifres com les emocions”

Més de quaranta persones esperaven que Xavier Bosch comencés la jornada signant exemplars de La dona de la seva vida a la parada de La Casa del Llibre al passeig de Gràcia. “És un dia històric, perquè no importen tant les xifres com les emocions”, deia Bosch, que va arribar a signar fins a cinquanta exemplars en una hora, i lamentava que la cita prèvia en algunes parades havia deixat alguns lectors sense signatura. Bosch va escriure el primer llibre el 1992 i des de 2010 signa amb assiduïtat i manté el ritual de fer servir el mateix bolígraf. La temàtica dels nadons robats que apareix a La dona de la seva vida ha remogut alguns lectors: ahir una dona li explicava que és adoptada i com havia buscat la seva família biològica.

Oriol Mitjà

“No vaig saber valorar la repercussió del llibre”

L’epidemiòleg Oriol Mitjà es va estrenar com a autor en una diada de Sant Jordi, i es va imposar com el més venut de no-ficció en català, havent de respondre a dues preguntes recurrents sobre la vacunació del covid: “Les dues més repetides són si et pots vacunar sent al·lèrgic a l’ibuprofèn o si has tingut algun trombe. I la resposta en tots dos casos és que sí. Vacuneu-vos”, explicava Mitjà. 

A cor obert. Relat de tot el que he viscut és el primer llibre divulgació d’Oriol Mitjà, i li van recomanar que fes dedicatòries curtes. Però quan va arribar a l’Espai Abacus a la una del migdia, anunciaven la seva arribada i demanaven a les desenes de lectors que l’esperaven que fessin una cua endreçada. “No vaig saber valorar la magnitud de la repercussió que tindria del llibre, està sent un dia per embogir, estic signant moltíssim”, va reconèixer Mitjà.

Anna Gas

“M'hauria agradat veure les cares dels lectors”

Quan Anna Gas va rebre el premi Mercè Rodoreda a finals de l’any passat encara no sabia com imaginar-se el proper Sant Jordi. A mesura que es va anar acostant la diada se’n va fer una idea que, diu, no ha estat gaire diferent del que s'havia imaginat. “M’hauria agradat viure un Sant Jordi normal i veure les cares dels lectors. Malgrat tot, és una sort que puguem viure un Sant Jordi al carrer”, diu l’escriptora d’El pèndol (Proa).

Aquest és el primer any que participa en la diada amb un llibre de narrativa; altres anys també havia firmat, però amb títols de poesia. “No té res a veure, és un gènere molt menys visible”, diu Gas, contenta perquè ha intercanviat opinions molt diverses amb lectors. “M’he trobat amb gent molt diferent, i cadascú té els seus contes preferits”, afegeix l’escriptora.

Albert Om

“Sembla el principi d’alguna cosa més”

Feia 21 anys que Albert Om no participava en la diada com a autor. Ahir ho va fer signant El dia que vaig marxar (Univers) a diversos espais de Barcelona i a la parada de l'ARA. Per a ell va ser “una doble explosió d’alegria”. Entusiasmat davant els carrers plens de gent, Om destaca que “l’any passat Sant Jordi ni va existir i aquest any no només fa sol sinó que també sembla que sigui el principi d’alguna cosa més”. “És un Sant Jordi especial per a tothom. Hem recuperat la sensació de la gent al carrer”, afegeix el periodista i escriptor. Entre els lectors amb qui es va trobar ahir, recorda amb especial emoció una dona que va fer dues cues: primer una per vacunar-se i després una altra perquè li signés el llibre.

Irene Vallejo

“S’ha recuperat la vibració de Sant Jordi”

L’allau de signatures va fer que Irene Vallejo arribés mitja hora tard a cada parada, mentre que els lectors l’esperaven amb exemplars d’El infinito en un junco (Siruela) a les mans. L’autora assegurava que s’estava recuperant de la “vibració” de Sant Jordi i que esperava que el llibre hagi portat “una mica d’alleujament” a alguns lectors que li havien explicat que l’havien llegit quan passaven per un moment difícil. 

La versió catalana del llibre, publicada a Columna, va sortir a l’agost i se n’han venut 10.000 exemplars, una xifra extraordinària. L'infinit dins d'un jonc és un cant d’amor a les biblioteques, als llibres i a la lectura. “És fabulós –deien des de Columna–. Aquest llibre està destinat a ser un clàssic”, mentre l’autora apurava els minuts del seu primer Sant Jordi com a autora abans de marxar a Saragossa per recollir un premi. 

Jordi Amat

“Els lectors estan ampliant la meva investigació”

Per a Jordi Amat ahir tot eren sensacions noves. “No estic acostumat a fer llibres que venguin, firmar en Sant Jordi amb un llibre que està funcionant és una experiència nova i molt agradable”, explica l’autor d’El fill del xofer. El contacte amb els lectors, a més, li està resultant sorprenentment informatiu. “Els lectors estan ampliant la meva investigació explicant-me coses sobre Alfons Quintà que desconeixia, des que de petit tirava fletxes des del balcó de casa i que torturava avis fins que cada setmana es gastava 10.000 pessetes en pornografia d’importació en un quiosc de la Rambla –comenta Amat–. Així que la psicopatia del personatge ha quedat molt confirmada”.

María Dueñas

“Amb aquest dia comença una nova etapa”

L’enrenou de càmeres, periodistes i lectors al voltant de María Dueñas a primera hora de Sant Jordi ja feia intuir que seria l’autora més venuda de ficció en castellà. Ella sabia que arribava amb un llibre guanyador sota el braç, Sira, seqüela del seu primer gran èxit, El tiempo entre costuras. “Des que ho vam anunciar l’acollida ha sigut magnífica”, celebra. Les bones sensacions es van confirmant mentre van desfilant lectors entusiastes, la majoria dones. Una li comenta que ha posat a la seva filla el nom de Sira, com la protagonista. “M’ho diuen sovint, és molt bonic. I també el posen a moltes gosses”, afegeix sorpresa. Per a Dueñas, amb aquest Sant Jordi “comença una nova etapa, serà el principi del final”.

Tina Vallès

“Aquesta mena de Sant Jordi esponjat s’hauria de quedar”

Durant el matí, Tina Vallès va passejar-se per Barcelona com a traductora i editora. A la tarda va canviar de barret i va posar-se el d’escriptora i guanyadora del Premi Folch i Torres amb Els pòstits del senyor Nohisoc (La Galera). Vallès celebrava ahir “la sensació de certa alegria, entusiasme i precaució” que es va respirar durant tot el dia i obria la porta a reproduir aquest model de diada en el futur. 

“Potser aquesta mena de Sant Jordi esponjat s’hauria de quedar passada la pandèmia –reflexionava l’escriptora–. A la llarga faria molt de bé un model així, més semblant a la Setmana del Llibre en Català, amb més dies de celebració abans i després de Sant Jordi”.

Marc Giró

“Una diada esplèndida i extraordinària”

Marc Giró no va parar de signar exemplars de Pijos (Univers) durant tot el dia, i va començar la jornada generant cues a la parada que l’ARA va instal·lar a la redacció del diari. Com a una estrella, es va fer esperar una mica, i de seguida es va ficar els lectors a la butxaca parlant amb ells, dibuixant-los un drac amb la dedicatòria i preguntant-los a què es dedicaven. “M’he de documentar!”, deia Giró per justificar la seva curiositat.

Per a Giró aquest Sant Jordi va ser una diada “esplèndida i extraordinària”, i va viure com “un honor” que els lectors deixessin d’aprofitar el bon temps i fessin cua perquè ell els signés un llibre. “És increïble veure l’Eixample amb aquesta densitat de gent de dalt a baix”.

James Rhodes

“Sort que ja he tancat el meu Twitter”

El d’ahir no era el primer Sant Jordi de James Rhodes, que ja havia vingut com a lector i a firmar llibres com Instrumental, però sí “el més especial”. “Em sento molt alleugerit, molt alegre –deia–. És un dia de cultura i felicitat, no podran acabar amb Sant Jordi”. La majoria dels lectors portaven el seu nou llibre, Made in Spain. “M’agrada molt Instrumental!”, li deia una noia. “El nou és menys intens”, li deia ell. Amb una lectora pianista connecta especialment. “Què estàs tocant ara?”, li pregunta. Quan ella li diu que "la primera de Schubert", ell la compadeix. “És llarguíssima, ànims!”. Està de bon humor i firma a bon ritme: “Què em diuen els lectors? Que soc un escriptor de merda i que me'n torni al meu país... Ah, no, això era Twitter! Sort que ja l’he tancat”.

Irene Solà

“És el primer Sant Jordi de ‘La muntanya’ i això ho fa molt especial”

“Ens hem regalat el mateix llibre!”, li explica una parella de lectors a Irene Solà a La Impossible, on l’autora no para de dibuixar muntanyetes en les seves dedicatòries de Canto jo i la muntanya balla. Solà hauria d’haver firmat el llibre al Sant Jordi de l’any passat, però la pandèmia ha fet que la novel·la arribi al seu primer Sant Jordi convertida ja en un fenomen. “És el primer Sant Jordi de la muntanya i això ho fa molt especial, perquè la gent em porta llibres molt llegits i amb anotacions, llibres molt viscuts que fa goig de firmar”, diu. Molts lectors li pregunten per la seva pròxima novel·la. “Hi estic treballant! –diu ella, sempre somrient–. Em passo els dies tancada a casa, escrivint... Excepte avui, òbviament!”