3.000 firmes en contra que s'indemnitzi la família Franco per ocupar el Pazo de Meirás

BarcelonaEls historiadors Carlos Babío i Manuel Pérez Lorenzo, acompanyats de representants d'entitats i col·lectius de memòria històrica, han presentat aquest dissabte més de 3.000 signatures per instar el Govern espanyol a recórrer la sentència sobre el Pazo de Meirás que obliga a compensar els hereus de Franco i reconeix el seu dret a una indemnització. Tots dos historiadors, promotors del manifest Volver pagar polo roubado. Unha sentenza inasumíbel para un Estado democrático, han presentat l'escrit i els suports aquest mateix dissabte a la Delegació del Govern de Galícia. Els signants reclamen el suport de totes les institucions per demanar a l'Estat que interposi recursos davant del Tribunal Suprem per evitar aquesta "distorsió de la realitat", com ho és el fet que la família del dictador era posseïdora del Pazo "de bona fe". "Projecta una imatge de Franco aliena al relat historiogràfic per tornar a pagar pel que va ser robat, insultant, més d'una vegada, la memòria de tantes persones que van haver de patir dècades d'insults i de complicitats de l'Estat amb els hereus del dictador", afegeixen. La indemnització que demanen els Franco és de 800.000 euros.

Aquest dissabte el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, ha insistit en la necessitat de dedicar el Pazo de Meirás a la memòria de l'escriptora Emilia Pardo Bazán perquè, segons ha dit, "és molt més important el que va fer la propietària que el que va fer l'inquilí", en referència al dictador Francisco Franco. Tant el BNG com el PSdeG volen que l'ús del Pazo de Meirás se centri en el foment de la memòria democràtica i la denúncia de la dictadura i han acusat el PP d'intentar "blanquejar el franquisme" al voler destinar l'espai a la figura de l'escriptora. El president gallec del PP ha considerat que l'ús del Pazo pot ser "polièdric" i una part es pot destinar a reivindicar la figura de la seva propietària, com a representant del "feminisme real" i "precursora" d'aquest moviment a tot Europa. Amb motiu de la celebració dels cent anys de la seva mort, ha destacat la "veu lliure" de Pardo Bazán, que "no tenia por i era capaç d'expressar coses que eren tabú".