Fites que haurien fet feliç Benet i Jornet

BarcelonaA Benet i Jornet li va costar 25 anys que el reconeguessin com un gran autor dramàtic amb la unanimitat de la crítica literària, universitària i teatral. Arola ha trigat un xic menys a posar-lo per fi a la vitrina dels escriptors que tenen reunida la seva obra en un volum per a la posteritat. El llibre del degà de la dramatúrgia contemporània és la cirereta del pastís de celebració dels 20 anys de l’editorial tarragonina que ha apostat per tornar a portar el teatre a les biblioteques i llibreries del país, i que ha incentivat l’edició de teatre, que era un desert. Ahir al vespre ho celebraven al Teatre Nacional precisament perquè és gràcies a l’aliança amb aquest teatre públic, i amb l’impuls de Xavier Albertí, que s’ha incrementat la publicació de títols i, també, la venda de llibres. El director del TNC assegura que el resultat és “un dels projectes editorials més importants que hi ha a Europa”.

Arola ha publicat en 20 anys 1.200 títols, i 300 són llibres de teatre. S’han ocupat no només de recopilar clàssics catalans com Pitarra o Brossa; referents com Benet i Jornet; autors internacionals com Sarah Kane, Sergio Blanco o Antonio Tarantino; l’obra de dramaturgs en actiu com Marta Buchaca, Helena Tornero, Victòria Szpunberg, Marc Artigau i Lluïsa Cunillé -que, tot i la seva al·lèrgia als actes socials, ahir va ser a la celebració, i va firmar un llibre!- ; sinó que també edita els textos contemporanis que s’estrenen al TNC i es venen al vestíbul pel mòdic preu de 3 euros. Aquesta temporada ja n’han venut 2.000 (en una edició estàndard se’n venen 200 o 300 per títol) i es distribuiran 11.700 exemplars a les biblioteques.

El professor Enric Gallén estava convençut que Benet i Jornet -que no va assistir a l’acte, però sí la seva filla Carlota- estaria encantat amb la tria de les 27 obres que configuren el volum. El recull s’inicia el 1963 amb Una vella, coneguda olor i acaba el 2010 amb Com dir-ho. Entremig, títols representatius del seu teatre que formen part de la memòria col·lectiva, com Desig, Testament, Olors, Dues dones que ballen i tantes altres. “Benet i Jornet va aconseguir no ser autor d’una sola obra, cosa que li feia frisança. També tenia l’obsessió de deixar un patrimoni significatiu i aconseguir els 50 títols”, deia l’amic del Papitu. Missió doblement complerta.

Josep Maria Miró, precisament un dels autors que han publicat l’obra completa amb Arola aquest 2018, està convençut que “en Papitu estaria content”. “No només pel seu llibre, sinó per tots nosaltres com a autors, perquè havia lluitat tants anys per tenir aquest espai, aquest reconeixement. És una fita -deia Miró-. Vol dir que ets a les biblioteques, i que existeix una representació del moment teatre d’avui com a llegat per al demà”. Un cop més, gràcies Papitu.