Fito Páez desferma l'entusiasme argentí al Poble Espanyol

El públic de Fito Páez canta molt, moltíssim. I crida "Oe, oe, oe, Fito". I s'entrega al melodrama poètic del músic argentí com si en aquell moment no hi hagués res més important al món, com si cançons com Tumbas de la gloria, Un vestido y un amor i Mariposa teknicolor fossin més grans que la vida. Així d'hiperbòlic va ser l'entusiasme amb què 5.000 persones van desafiar la xafogor barcelonina en el concert inaugural del Festival Alma, l'antic Festival Jardins de Pedralbes, que ja no es fa a Pedralbes sinó al Poble Espanyol. "El concert és una cerimònia tribal, i som aquí celebrant-la", va dir Páez al final d'una actuació de més de dues hores. Efectivament, una tribu majoritàriament argentina va omplir tots els racons de la plaça Major del Poble Espanyol, tothom unit pel poder d'algunes de les tornades més reeixides del rock argentí i sobretot pel record del disc El amor después del amor (1992), les cançons del qual són l'eix d'aquesta gira.

Fito Páez va ser rebut amb l'ovació que es reserva als ídols. "Guardeu les energies, que les necessitareu. Serà un concert inoblidable", va respondre, ben convençut. Tenia motius per estar-ne segur. D'una banda, per la qualitat dels nou músics que l'acompanyen, especialment la corista Mariela Vitale, que reforça els matisos soul i R&B de temes com La Verónica. De l'altra, pel desplegament dels arranjaments, sobretot els dels tres metalls. Les cançons tenen cos de rock'n'roll, però poden anar cap al pop-soul a Dar es dar o, combinant piano i una trompeta subtil, cap al musical a Un vestido y un amor, la cançó que va escriure per a l'actriu Cecilia Roth, amb qui es casaria uns quants anys més tard. També va dedicar una peça a l'escriptor Rodrigo Fresán, la dylaniana Al lado del camino, i té tot el sentit que fos aquesta, atès l'amor per Dylan que professa el novel·lista de Buenos Aires.

Però encara hi ha un motiu més important per garantir que un concert de Fito Páez sigui inoblidable: la interpretació d'ell mateix, molt bé de veu i amb aquell sisè sentit per saber en quin moment la intervenció del públic pot fer encara més emocionants cançons com Dos días en la vida (quan entra el vers "los militares odian esas almas"), la més rockera Tráfico por Katmandú, Circo beat i Brillante sobre el mic. L'entusiasme de tot plegat també va tenir un punt de resistència romàntica, ben explícit en el parlament previ a Pétalo de sal, en què es va explicar com a part d'una "tradició més que centenària de compromís amb la música i la paraula", i va assegurar que "la intel·ligència artificial mai podrà crear una frase tan genial" com els versos de Luis Alberto Spinetta que culminen la cançó. El triomf de Fito Páez segurament es repetirà el 24 de juliol, també al Poble Espanyol dins del Festival Alma.