Folgueroles homenatja Verdaguer en el 175è aniversari del seu naixement

BarcelonaLa Fundació Jacint Verdaguer organitza aquest diumenge un homenatge a la figura del poeta en motiu del 175è aniversari del seu naixement. Sota el lema Cobriu-me de flors es realitzarà una ofrena i acció floral per cobrir i engalanar el monument del Pedró de Folgueroles, al poble natal del poeta. Es tracta d'una única acció que, respectant les restriccions que imposa la crisi sanitària pel coronavirus, permetrà commemorar l'efemèride. Per tal de fer l’acte amb tota seguretat, l’organització ha establert un horari recomanat d’accés a la plaça seguint les indicacions del ministeri de Sanitat.

Aquest acte "popular", segons la presidenta de la Fundació Verdaguer, Jordina Boix, és una manera de tornar "als orígens", ja que, quan es va començar a celebrar l'efemèride, el 1952, es feia una senzilla ofrena floral. "Bàsicament són flors boscanes, que són les que més agradaven al poeta. Carme Barceló es va dedicar a inventariar les varietats de flors que apareixen en l'obra verdagueriana i n'hi va comptar fins a 300". El lema, Cobriu-me de flors, procedeix del poema Fulcite me floribus del llibre de poemes Idil·lis i cants místics (1879). "Hem revestit el Pedró Verdaguer amb una estructura natural que ha realitzat Pont de Querós i hi anirem enganxant les flors", explica Boix.

Un personatge "transgressor"

Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902) continua generant, ja entrat el segle XXI, interès i curiositat. De fet, només aquest any han aparegut amb poc temps de diferència dos llibres al voltant de la seva figura: Entre l'infern i la glòria, d'Àlvar Valls, i Fills de la terra dura, de Daniel Palomeras. Boix explica que és un autor "hiperbiografiat" que també inspira artistes contemporanis, com per exemple CaboSanRoque, amb la instal·lació sonora Dimonis, o el grup Obeses, amb l'òpera rock Verdaguer, ombres i maduixes. Sobre el pare de L'Atlàntida i El Canigó, Boix considera que "hi ha moltes reparacions a fer", ja que no només va quedar com a persona non grata per a l'Església, a la qual es va enfrontar, sinó que també ha estat manipulat ideològicament pel franquisme. "Van transmetre una imatge de personatge conservador, representant dels valors de la família –comenta–. L'any 1936 els anarquistes se senten Verdaguer seu, i passen moltes coses entremig perquè, fins als anys seixanta, no hi hagi cap estudiant que vulgui aprofundir en Verdaguer. Els que hi entren a fons comproven que, tot i la cotilla que suposa l'Església, és un personatge transgressor", explica Boix.

Pel que fa a la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles, rep cada any una mitjana de 4.000 visitants, que es dupliquen en les activitats educatives. Amb un pressupost de 130.000 euros anuals, actualment estan definint un Pla Estratègic de l'equipament, per potenciar la línia de creació i vincular la història de Verdaguer amb la del país. Amb la crisi del coronavirus, Jordina Boix, que n'és la presidenta des de fa any i mig, assegura que preveuen organitzar visites virtuals per arribar a nous públics digitals: "Tenim aquí molt terreny per créixer".

A banda d'aquesta acció participativa, l'única que ha sobreviscut d'un plantell de trenta altres que han estat cancel·lades, el 10 de juny també es realitzarà una acte d’homenatge al poeta al MUHBA Vil·la Joana, on va morir el 10 de juny del 1902.