Una gran missa musical amb Jordi Prat i Coll per sortir ballant del Teatre Grec

BarcelonaEl dramaturg i director Jordi Prat i Coll és taxatiu: "Tota la comunitat argentina hauria de venir. Tothom qui va a la festa de l'orgull gai, també. I tothom qui mirava la tele als anys 80. I els fans dels musicals. Els que no ho són, també". El festival Grec posarà punt final els dies 27 i 28 de juliol amb dues funcions de For Evita, un espectacle que és alhora una gran festa pensada perquè el públic surti del Teatre Grec cantant i ballant. Prat i Coll –que els últims anys ha estrenat títols com M'hauríeu de pagar (2020) i Fàtima (2022)– diu que For Evita és "una astracanada musical" que segueix l'estructura d'una missa i que ret culte a Eva Perón.

La llavor de For Evita és Rèquiem for Evita, un espectacle de petit format estrenat al Temporada Alta el 2016 i que va poder-se veure també a l'antiga Seca Espai Brossa (ara Centre de les Arts Lliures) el 2017. Anna Moliner, Jordi Vidal i Andreu Gallén van ser els intèrprets de les primeres funcions del muntatge i, en l'aterratge a Barcelona, s'hi va sumar Ivan Labanda. Ara tots quatre tornen a protagonitzar l'espectacle, que pren una altra dimensió amb la incorporació de vuit cantants i ballarins (els "peronetes", segons Prat i Coll), una orquestra de set músics i el cor de l'Escola Milà i Fontanals de Barcelona. "La nostra voluntat és transmetre felicitat desacomplexadament", subratlla Gallén.

La figura de la primera dama de l'Argentina és central en l'espectacle. El director la defineix com a "Santa Evita" i explica que, fins i tot, convidarà els dos mil espectadors del Teatre Grec a prendre la comunió durant la litúrgia. "És un personatge polièdric. Te l'estimes perquè ve d'un poble perdut de l'Argentina que acaba posant a parir els que tenen el poder", diu Prat i Coll. Però For Evita també és una missa a la mongeta perona, que Eva Perón va portar a Barcelona i a moltes altres coses que prefereixen no revelar per deixar la sorpresa per als espectadors. "Hem de poder fer espectacles desacomplexats des de la teatralitat", defensa Prat i Coll. A l'escenari, la fe pren diversos camins. "Avui dia és necessari tenir fe, i nosaltres tenim fe en el teatre, la cultura, l’art. Ens dona un motor a la vida, una raó per a la nostra existència, i venim al Grec a celebrar-ho", assenyala Anna Moliner. "Els escolanets són devots d'Eva Perón, però de sobte arribarà un paquet d'un repartidor i s'hi incorporaran noves divinitats", afegeix el director.

Raffaella Carrà i Núria Feliu

For Evita no és un musical, però sí que està ple de música i de referències al gènere. La companyia vol "dialogar, parodiar i estimar les diferents maneres d'entendre el teatre musical". Ho fa amb cançons de Stephen Sondheim, Whitney Houston, Núria Feliu, Paloma San Basílio, Andrew Lloyd Webber i Raffaella Carrà, entre d'altres. "Volem fer un homenatge a la televisió dels anys 80 i 90, aquella que feia un culte al cos desacomplexat, amb estrelles fent playback i coreografies ridícules", diu Prat i Coll. S'hi aproximen des de la llibertat absoluta. "Poques vegades m'he sentit tan lliure a l'escenari. L'espectacle porta la fe a l'enèsima potència i et convida a ser qui ets sense cap mena de complex", subratlla Ivan Labanda.

Les rosses són les grans reivindicades de l'espectacle i, en concret, les rosses tenyides. "Evita es tenyeix perquè vol ser millor que Marilyn Monroe. Raffaella, perquè de morena no aconsegueix ser el que ella vol: activista des de l’escenari", diu el director. El muntatge té el català com a llengua mare (de fet, Raffaella Carrà sonarà amb la llengua del país) però a l'escenari també s'hi sentirà castellà, anglès, italià, francès i llatí. "Té moltes capes, però al final és una obra per ser feliços –emfatitza Prat i Coll–. Veniu a riure, per damunt de tot".