El Formentera Fotogràfica i les velocitats diverses

FormenteraEl Formentera Fotogràfica sempre ha reflectit la diversitat del llenguatge que dona sentit al festival. Enguany, ajornat per l’estat d’alarma del pont del primer de maig a aquests dies de l’1 al 4 d’octubre, no es diferencia gaire de les passades set edicions pels estils que s’hi expliquen i practiquen. Ara mateix, fins a una dotzena de reconeguts professionals de la fotografia transmeten les seves experiències en camps tan dispars com el fotoperiodisme, la moda, el relat personal, l’activisme, la fotografia artística, la de carrer i la de natura, entre d’altres.

En el moment d’escriure aquesta informació, Juanan Requena ja ha mostrat la seva fotografia més intimista; Eugeni Gay i Camilla de Maffei han introduït els assistents en la seva experiència d’El Observatorio, un laboratori d’idees i projectes fotogràfics; Jota Barros ha parlat dels secrets de la fotografia de carrer, mentre que Javier Aznar ha portat el públic als seus viatges a l’Equador que, com a fotògraf de natura, l’han fet publicar en mitjans com National Geographic, Ranger Rick, BBC Wildlife Magazine i El País Semanal. En les properes hores, serà el torn de Tomeu Coll i Donna Ferrato, del fotògraf de moda Manuel Outumuro, dels treballs més personals de Vari Caramés i de la fotografia psicològica d’Antoine d’Agata.

Tot just abans d’escriure aquest article ha acabat la ponència que Ferran Forné, subdirector del departament de Fotografia del diari ARA -mitjà col·laborador del festival- ha fet sobre la seva experiència, que en molts de sentits reuneix alguna part de totes les altres. Forné, com a fotoperiodista, ha de respondre al ritme frenètic que marca un mitjà de comunicació amb edició diària de paper i digital. Ha confessat que sovint ha de fer sis o més temes diferents en un sol dia, que pot dedicar “poc més de tres minuts” a fer el retrat d’un personatge, i que, els dies que li toca estar a edició (tria d’imatges per ser publicades), pot haver de destriar entre les desenes de milers que arriben a la redacció. “L’1 d’octubre de fa tres anys en varen arribar 75.000”, ha confessat. I tot, com ha explicat, en un diari que dona molta rellevància a la fotografia, així que ell i els seus companys s’han d’esforçar a donar una imatge singular de la notícia. És el que ell ha definit com una de les parts del seu yin i yang.

L’altra, el seu treball més personal com a investigador de tècniques tan antigues com el col·lodió humit. “Amb els tres minuts que sols tenir per fer un retrat per al diari, no pots ni preparar la placa per al col·lodió, perquè tardes uns vuit minuts”. És una fotografia reposada en què -i així ha acabat la intervenció-“en alguna ocasió extraordinària el yin i el yang es reuneixen i pots fer un retrat en col·lodió que reflecteix el moment de la pandèmia i veure’l publicat a l’ARA”, confessa Forné mentre la mostra a l’auditori de Sant Francesc Xavier.