Fòrum de la Colònia: el centre neuràlgic de la ciutat de Tàrraco

Si des de l’espai del Fòrum Provincial es gestionava tot allò que tenia a veure amb la província tarraconense, des del Fòrum de la Colònia (o Fòrum Local) s’administrava tot el que estava relacionat amb l’activitat quotidiana de la ciutat, ja que era punt de trobada i de reunió i l’espai des d’on es gestionava la vida pública des del punt de vista social, polític, religiós, judicial i econòmic. Al Fòrum Local hi conduïen els carrers principals i estava situat a la part baixa de la ciutat romana, dins l'àrea residencial, a mig camí entre l'espai administratiu provincial i el port. Com explica Cristòfor Salom, historiador i director del Museu d’Història de Tarragona, "ja en època republicana, al voltant del segle II aC, va sorgir tota una zona residencial a la part baixa de la ciutat, una zona que posteriorment es va monumentalitzar en època augusta i juli-clàudia, quan es construeix el fòrum de la ciutat. Totes les ciutats tenen el seu fòrum, i aquest seria el fòrum de Tàrraco. Hem de pensar que era el nucli social i polític de la ciutat i que tot l’espai era molt més complex del que ara ens podem imaginar amb el conjunt monumental que s’ha pogut preservar".

L’espai s’articulava a partir d’una plaça porticada, al voltant de la qual s’ubicaven els edificis públics, tant civils com religiosos: la cúria (aedes augusti), que era la seu del consell ciutadà; els temples, o la basílica, on s’impartia justícia, a banda de locals comercials i escultures dedicades a personatges rellevants de la ciutat i de la història de Roma. Els arqueòlegs han identificat aquesta plaça porticada com l’Altar de les Victòries d’August o chalcidicum de culte imperial gràcies a la troballa, als anys trenta del segle XX, de diversos fragments escultòrics de diferents bàrbars sotmesos, que es correspondrien amb un gran fris en el qual es representa la deessa Victòria que, en representació de Roma, sotmet uns pobles captius.

Al costat del chalcidicum de culte imperial també s’ha pogut documentar un edifici de dues plantes i una sala de murs gruixuts amb quatre dipòsits subterranis realitzats amb grans lloses –que encara avui dia conserven els ancoratges per a les cobertes de tancament– i que seria l’aerarium o la sala del tresor públic de la colònia, l’espai on es guardaven els diners que gestionaven els magistrats de la ciutat romana.

La basílica és un dels edificis més rellevants del Fòrum Local i és on es reunien els ciutadans per fer vida social i política i on s’impartia justícia. Construïda en època d’August, la basílica va experimentar diverses reformes i ampliacions al llarg dels seus més de tres segles d’existència. Gràcies a l’anàlisi de les restes arqueològiques que es conserven in situ en el jaciment, junt amb l’estudi i anàlisi de centenars de fragments arquitectònics (columnes, capitells, frisos, arquitraus…), els arqueòlegs han pogut restituir l’alçat i el volum espacial de la basílica amb precisió. Així, sabem que l’edifici estava format per una gran sala coberta distribuïda en tres naus separades per columnes corínties.

El director del Museu d’Història explica que l’edifici de la basílica "ens recorda les esglésies actuals però no hi té res a veure, ja que és un edifici jurídic on se celebren els judicis. També és l’edifici on es reuneix el consell de la ciutat, i en bona part s’ha conservat". La nau central era molt més gran i alta que les altres dues. Els costats llargs tenien catorze columnes i els curts quatre, i s’han conservat els daus de fonamentació de la major part de les columnes. Ara bé, les quatre columnes que es poden veure avui en la seva altura original són reproduccions modernes. 

D’aquest Fòrum Local també se’n conserva la part posterior del capitoli, del qual, malauradament, només es poden veure els fonaments de formigó, ja que la major part del temple va desaparèixer en edificar les cases del carrer Gasòmetre, durant el segle XIX. Com apunta Salom, el capitoli va ser un dels primers temples que es van construir al fòrum de Tàrraco, "dedicat a Júpiter, Juno i Minerva, i era el temple principal de la ciutat". El temple va patir diverses reformes i ampliacions i gràcies a les restes arqueològiques i arquitectòniques documentades, s’ha pogut caracteritzar cada una d’aquestes fases amb relativa precisió. A banda, al Fòrum també tenim la possibilitat de veure l’únic carrer romà de dins de la ciutat, un tram pavimentat amb grans lloses de pedra per sota del qual passa una claveguera romana. Hi ha també restes d’algunes cases. 

Evolució de l’espai

Com apuntàvem, l’inici d’aquest espai cal situar-lo a finals de la República (I aC) i va mantenir una vida dinàmica fins a mitjans del segle IV dC, quan es documenta l’esfondrament d’alguns dels edificis, entre ells la basílica, que va quedar abandonada després de patir un incendi devastador. Les restes es van desmuntar i els elements es van reutilitzar en altres construccions, com a la necròpolis paleocristiana. Les runes del Fòrum van estar soterrades durant segles i no van ser descobertes fins que es va començar a urbanitzar la zona. 

Com recorda Cristòfor Salom, "el creixement urbà de Tarragona a la segona meitat del segle XIX va comportar que molts dels nous carrers de l’eixample en formació es fessin excavant-se a la roca, per reduir els desnivells. Això va comportar la destrucció de gran part de les restes. En aquell moment van sorgir una gran quantitat d’estàtues, inscripcions, etcètera, a la zona del carrer Gasòmetre i es van destruir molts elements, de manera que només en va quedar el que ara podem veure, les restes de la basílica, part del capitoli, un carrer empedrat i un tros d’una illa de cases". Excavat per l’arqueòleg i sacerdot Joan Serra i Vilaró entre el 1926 i 1930, el conjunt arqueològic va poder ser recuperat i protegit després d’una llarga lluita ciutadana. El 1968 va ser restaurat i adequat per a la visita pública.