La segona fase de la fossa de Porreres podria començar el juliol
El projecte va quedar en suspens a causa de l'enterrament d'una persona l'estiu del 2018
PalmaEl Govern i l'Ajuntament de Porreres han signat aquest dilluns un conveni per garantir les tasques d'exhumació pendents a la fossa de Porreres, les quals estan paralitzades a hores d'ara i podrien començar el pròxim juliol, segons ha informat l'Executiu mitjançant un comunicat. Aquests treballs afecten la fossa número 5 del cementeri porrerenc.
Les tasques d'exhumació, les quals formen part del pla de fosses del 2018, ja estan contractades i l'empresa adjudicatària –la Sociedad de Ciencias Aranzadi– podria iniciar les actuacions previstes a partir de juliol, quan es compleixen dos anys des que una veïna va ser enterrada en un dels nínxols afectats. L'inici de la intervenció dependrà de quan es tanquin els procediments administratius que estaven suspesos.
"Aquest conveni deixa clara la voluntat de coordinació que hi ha entre les dues institucions i ens permet garantir la màxima eficàcia per continuar amb les tasques d'exhumació d'una de les fosses més importants de Mallorca, com és la de Porreres", ha explicat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado.
La Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització es compromet a vetllar, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, per la correcta execució dels contractes d'excavació, exhumació i identificació de restes. Les tasques inclouen l'enderrocament i reconstrucció d'un bloc de nínxols i capelles del cementeri de Porreres.
El Govern ha d'assumir les despeses dels treballs de demolició, recerca i exhumació de les restes, així com de la reconstrucció de les unitats d'enterrament que s'hagin hagut d'enderrocar per retornar-les a l'estat previ a la intervenció. D'acord amb el projecte arquitectònic, s'ha d'edificar de nou el bloc de nínxols i capelles conservant i protegint els efectes personals de cada sepultura.
L'Ajuntament de Porreres ha de garantir la viabilitat de les tasques d'exhumació i de les obres. També ha de vetllar perquè les intervencions ocasionin les menors molèsties als veïns, als quals assignarà, de manera temporal, una altra sepultura mentre durin els treballs de recuperació de les restes de la fossa i l'edificació dels nous nínxols i capelles. El Consistori també s'encarregarà de les despeses del trasllat de les restes i la neteja dels nínxols.
La segona fase d'exhumació de Porreres
El novembre del 2016 es va fer una intervenció arqueològica al cementeri de Porreres per trobar i exhumar els cossos de represaliats durant la guerra civil espanyola. La intervenció va permetre exhumar 49 persones. L'excavació es va fer en un bloc de nínxols que s'havia construït durant l'ampliació del cementeri municipal l'any 1957. Les parets d'aquests nínxols estan en el recinte de l'antic cementeri, sobre una zona en la qual probablement encara hi ha els cossos d'assassinats durant la guerra. Aquesta hipòtesi ha estat avalada per Aranzadi. L'entitat afirma en un informe que sota els nínxols de la fossa número 5 hi podria haver un nombre indeterminat de cossos pendents d'exhumació.
Així, la intervenció a la fossa número 5 del cementeri de Porreres implica esbucar un bloc de 37 nínxols, 5 osseres i 2 capelles, els quals s'hauran de tornar a edificar després de l'exhumació. El projecte va quedar en suspens a causa de l'enterrament el juliol del 2018 d'una persona en aquest bloc de nínxols. La legislació sanitària imposa un termini de dos anys perquè es puguin traslladar les restes, temps que acaba el 5 de juliol del 2020.
