El fotògraf Pep Bonet presenta el llibre 'Paradís', un retrat polièdric i enigmàtic de Mallorca

PalmaResulta temptador intentar descriure algunes de les fotografies que recull Paradís, el primer llibre que el fotògraf Pep Bonet dedica a Mallorca i on es conjuguen tota una sèrie d’elements que el fan absolutament singular, des de la tècnica emprada fins a la imatge que s’hi construeix de l’illa, a mig camí entre el somni i la realitat. Tanmateix, però, l’autor de les desenes de fotografies que hi surten va tenir clar en tot moment que volia que el llibre parlàs per si mateix. I, de fet, va demanar a Biel Mesquida, qui n’ha escrit l’únic text que hi apareix, que no fos gens descriptiu, que no contàs res del que Bonet li havia dit. “Fins que vaig parlar amb ell, en realitat, el títol del llibre era Sense títol, perquè no volia que tampoc el nom aportàs informació, però em va suggerir aquest, que trob que hi encaixa”, explica Bonet. No hi ha tant una història, al llibre, com un grapat de possibilitats i de records que conformen l’univers de Pep Bonet.

I és efectivament un paradís allò que el fotògraf ha retratat durant els darrers set anys. Ho ha fet emprant tota la pel·lícula que va poder obtenir per emprar amb la seva Polaroid, una manera de fotografiar que no va descobrir fins que feia més de 20 anys que feia feina com a fotoperiodista a llocs com Somàlia o Haití. “Vaig començar amb la intenció de fer un àlbum personal en què feia servir el negatiu de les fotografies, i els netejava amb lleixiu i feia tot un procés que es va convertir en una obsessió”, relata, “però quan vaig descobrir que ja no es feia més aquest tipus de pel·lícula vaig comprar tot el que vaig poder i el vaig guardar en una gelera. I amb això he estat fotografiant aquest temps”. Ara l’editorial Disset Edicions en publica un llibre en edició limitada, de 600 exemplars, que defineixen com una “joia”, amb el llom pintat en tons daurats. 

Paradís és un recull sobretot de retrats, de persones tant conegudes com anònimes, que formen part del seu cercle més proper i que parlen d’una Mallorca que només s’entén des de la natura. “No volia que hi sortís ciment, això ho tenia molt clar, i no s’hi veu cap edifici, com també volia que fos un llibre pictòric, poètic, fins i tot oníric”. Amb un regust d’imatge antiga, d’un altre temps, hi apareixen retrats de Maria del Mar Bonet, Miquel Barceló i Júlia Colom, que és qui apareix a la portada del llibre. Menció a banda mereixen les diferents fotografies del cineasta Agustí Villaronga que hi apareixen, que concentren alguns dels eixos que travessen aquest Paradís de Pep Bonet: la força d’un instant, la poètica del temps capturat i una mirada neta i lliure, esmolada però també juganera. I no se n’ha de dir molt més, perquè és el Paradís qui ha de parlar per si mateix.