La tragèdia que amagava la correspondència inèdita de la germana de Francesc Macià

BarcelonaDe Francesc Macià (1859-1933) se’n coneix la biografia política, però no tant tot el que passava en l'espai més íntim, el familiar. Qui va ser president de la Catalunya republicana entre 1931 i 1933 va passar, en pocs anys, de ser un militar, monàrquic i amic d’Alfons XIII a proclamar la República, a ser independentista i a treballar per les classes més desfavorides. L’historiador Marc Macià creu que les 200 cartes inèdites que es van escriure la germana del president, Maria del Consol, i el seu germà Josep, poden ajudar a entendre el seu pensament polític: “Expliquen molt la intrahistòria, les tragèdies i els problemes econòmics i personals que va viure la família, i ajuden a entendre el pensament de Macià, la seva sensibilitat social envers els més desafavorits”, assegura l’historiador. Les cartes les tenia el besnet de Josep Macià, Bernat Padró, i les ha donat a l’Espai Macià de les Borges Blanques.

La Maria del Consol era la més petita dels set germans Macià i l’única dona. La correspondència abasta un llarg període de temps, del 1898 al 1931, i deixa entreveure els moments més difícils que va passar la família, sobretot després de l’intent de suïcidi d’un dels germans, l’Antonio. Maria del Consol distava molt de compartir les idees polítiques del president republicà: era monja i conservadora. “Era una dona molt patidora i es preocupava molt pels seus germans”, detalla l’historiador. El 1918, quan la mal anomenada grip espanyola arrasava Europa, Maria del Consol va escriure: “T’he dit que les darreres notícies em tranquil·litzen respecte a la grip però pel que fa al nostre germà [Francesc], que segons m’ha dit el nostre nebot Juan, el van ferir en una manifestació, no et pots imaginar el disgust que tinc, des d’aleshores no he volgut tornar a llegir cap diari, m’horroritza veure el seu nom al costat de Lerroux, que diuen que és republicà. Aquest noi es juga el cap amb les seves exaltacions, crec que el tenen seduït quatre polítics pels seus fins”. 

Les penúries econòmiques

La Maria del Consol estava molt amoïnada per com podia acabar tot plegat. "A les cartes també apareixen les dificultats que va patir la família, sobretot durant la Primera Guerra Mundial, i quan Macià es va haver d’exiliar, aleshores el Josep el va ajudar econòmicament", detalla Marc Macià. En Francesc va haver de marxar a París el 1923, un any després va demanar ajuda a la Unió Soviètica i el 1926 va liderar l’intent d’invasió armada des de Prats de Molló. No va poder tornar a Catalunya fins al 1931, quan es va proclamar la República.

Maria del Consol, amb 33 anys, va professar vots perpetus a la Congregació de les Filles de Maria Immaculada, a Burgos. A més de Burgos, va passar per convents de Sevilla, València, Buenos Aires, Rio de Janeiro, Madrid i finalment Barcelona, on va morir als 65 anys. Abans, el 1932, va viure una retrobada molt emotiva amb en Francesc i ell, durant un any, va portar una bandada negra al braç en senyal de dol. 

“A Buenos Aires, la Maria del Consol hi va anar sobretot per intentar ajudar l’Antonio. Deduïm que devia patir una depressió molt severa després que la seva dona, Tecla Valldeoriola , morís donant a llum la seva filla. No ho va poder suportar i va fugir a l’Argentina abandonant la filla, tot plegat va ser traumàtic per a tota la família”, recorda Marc Macià. A la capital argentina, la Maria del Consol va ajudar l’Antonio, però quan eren a punt d’embarcar-se per tornar a Catalunya ell va morir. “La Maria del Consol tenia una fe enorme i es preocupava molt per la situació de les dones. Quan era al Brasil parlava molt de la desigualtat i de les dones de fer feines, que eren menystingudes i maltractades”, detalla Marc Macià. En moltes de les seves cartes, la Maria del Consol animava el seu germà Josep: “Li deia que havia d’aixecar el cap, que havia de lluitar, que s’havia d’esforçar i que havia de fer tot el possible perquè la seva filla, la Josefina, estudiés [va estudiar i es va dedicar a la docència] –diu l’historiador–. Crec que la família va determinar molt el pensament de Macià i va reforçar molt el sentiment que les persones no naixien amb la vida feta, sinó que se l’havien de construir, que havien de lluitar. Tota la família va ser força emprenedora i atrevida, quan fracassaven amb una empresa en creaven una altra”.