Qui va assassinar Francesc Layret?

BarcelonaEl 30 de novembre del 1920 –dilluns farà cent anys– l'advocat, regidor i diputat Francesc Layret (Barcelona, 1880-1920) va caure sobre el marbre de l'entrada de casa seva, al número 26 del carrer Balmes. Quatre individus amb gavardines, barrets caiguts sobre el front i bufandes que els tapaven la cara, li van disparar al front, als dos pòmuls, a l'aixella dreta, a l'espatlla i al nas. Set trets letals. Els agressors van fugir pel carrer Diputació i la Gran Via, on els esperaven vehicles privats. A Layret el van traslladar al dispensari del carrer Sepúlveda, on només va poder dir que els agressors estaven esperant-lo al portal de casa seva. Com a testimonis hi havia el senyor Rodríguez, l'home que sempre acompanyava i ajudava Layret, que tenia les cames immobilitzades des que tenia dos anys, i Mercè Micó, aleshores dona de Lluís Companys. Ara bé, qui eren els assassins? Qui havia ordenat l'assassinat? Per què van matar Layret?

Layret va ser un important advocat i un referent polític, amb Lluís Companys i Salvador Seguí, de l'obrerisme i les esquerres catalanes de les primeres dues dècades del segle XX. Però se n'ha escrit poc. L'advocat, professor de dret i diputat de la CUP Vidal Aragonés acaba de publicar-ne una biografia, Francesc Layret. Vida, obra i pensament (Tigre de Paper), en què posa noms i cognoms als que van ordenar i pagar el seu assassinat i revela algunes incògnites sobre el procés judicial dels autors materials del crim. Fins ara tan sols hi havia una única biografia publicada el 1970: Layret (1880-1920), del també polític Joaquim Ferrer i, segons Aragonés, s'han anat reiterant alguns errors. "Sempre s'havia comentat que els assassins eren els germans Muntadas, fundadors de l'Espanya Industrial", diu Aragonés. Però l'advocat laboralista concreta el nom: Maties Muntadas, fill de Josep Antoni Muntadas, el menor dels set germans fundadors de l'empresa. El net de Maties Muntadas, Josep Maties de España Muntadas, va ser alcalde de l'Hospitalet de Llobregat durant el franquisme.

Poc després del crim, la policia va detenir dos dels suposats executors del crim: Fulgencio Vera i Paulí Pallàs. Però van estar molt poc temps tancats perquè es van "escapar" de la presó de Reus l'abril del 1921. "En realitat els van deixar anar, perquè en algunes cartes expliquen que tenien perspectiva de sortir en aquelles dades", diu Vidal Aragonés. Quan va arribar la Segona República es va exigir reobrir el cas i la policia va detenir Paulí Pallàs, Inocencio Feced, Ramon Sales i Fulgencio Vera.

No sabem, però, qui era en realitat Paulí Pallàs. Aquesta és una identitat falsa, perquè l'home que va disparar Layret va fer servir el nom del fill de l'anarquista que el 1893 va intentar assassinar el governador militar de Catalunya, el general Arsenio Martínez Campos, i va ser executat poc després. Fos qui fos, era un dels homes de confiança de Severiano Martínez Anido, governador civil de Barcelona entre 1920 i 1922 i responsable d'una brutal repressió contra el moviment obrer que havia posat contra les cordes la burgesia i l'estat amb la vaga de la Canadenca el 1919. Quan Feced va ser detingut, duia amb ell una maleta amb una sèrie de documents que van aportar més pistes sobre els assassins de Layret. "Tanmateix, poc temps després, el 1935, en plena República, tots ells van ser posats en llibertat al considerar-se que els fets no es podien jutjar", diu Vidal Aragonés. La Secció Quarta de l'Audiència Provincial de Barcelona va dictar una interlocutòria de sobreseïment que implicava el final del procediment judicial, entenent, en aquest cas, que els fets no es podien jutjar perquè el suposat delicte estava entre els indults i amnisties acordats al Congrés dels Diputats.

Fulgencio Vera es va disparar un tret accidentalment pocs mesos després a la seu del Sindicat Lliure. Sales va morir a mans de milicians barcelonins el juliol del 1936, quan va esclatar la Guerra Civil. L'última pista del fals Pallàs el situa a la Falange, on feia de pistoler. Vidal Aragonés fa anys que persegueix l'ombra de Layret i creu que se l'ha reivindicat i estudiat massa poc: "Ell aspirava a l'alliberament nacional i social des d'una perspectiva revolucionària, i aquesta combinació té molt poc espai, des d'un punt de vista institucional, a partir de la Transició –explica l'autor del llibre–. I el que expressava Layret potser era incòmode en certs àmbits acadèmics".

Assassins jutjats i amnistiats

L'advocat laboralista creu que hi havia un cert buit: "S'havia dit que no s'havien perseguit els assassins de Layret i no és cert. Se'ls va perseguir, se'ls va trobar, se'ls va processar judicialment als anys 30, durant la Segona República, i se'ls va posar en llibertat d'acord amb un apartat anomenat Polítiques socials de Catalunya que tenia origen en la llei del 7 d’agost del 1931, que amnistiava i indultava, com es va fer amb altres assassins del pistolerisme", diu Vidal Aragonés.

Quan es parla de l'assassinat de Layret a vegades es relaciona amb el fet que Layret estigués construint un partit obrer amb destacats membres de la CNT i d'altes sensibilitats polítiques. Vidal Aragonés diu que no ha trobat cap document o escrit que aporti proves que realment Layret tingués intenció de crear un partit amb Seguí o la CNT, sinó en tot cas una candidatura electoral. "En cap moment esmenta que la CNT en formés part ni tampoc Seguí. Amb la documentació original podem confirmar que sí que es configurava una candidatura de socialistes comunistes, membres del PRC i altres republicans, en la qual es volien incloure sindicalistes de la UGT i la CNT, però no es diu res de la participació de Seguí o del suport de la CNT".

S'ha parlat molt d'una carta que Layret no va tenir temps d'acabar poc abans de morir, però segons Vidal Aragonés n'hi ha una altra que sí que va acabar aquell mateix 30 de novembre: "Va ser escrita i enviada el dia de l'assassinat a l'escriptor i diputat Marcel·lí Domingo (Tarragona, 1884 - Tortosa, 1939) i la vaig trobar a la carpeta que hi ha a l'arxiu del Parlament de Catalunya dedicada a la correspondència de Domingo", diu l'autor del llibre. Al sobre s'hi llegeix: "Marcelino Domingo. Carta enviada el mismo día que lo mataron". En aquelles últimes hores Layret va escriure: "Estimat amic: desitjava veure'l per parlar de la qüestió de la candidatura de Barcelona, que ha canviat d'aspecte i pot haver-hi una manera per presentar-la. Com que ara tinc pressa, no li'n puc donar detalls. Ja li escriuré i, encara millor, un dia d'aquests podria vostè venir uns instants. Seu, F. Layret".

"Com s'ha fet amb Companys, també s'hauria de demanar disculpes per l'assassinat de Layret. Hi havia alts funcionaris implicats, va ser un crim d'estat". L'autor de l'obra defensa que avui el pensament revolucionari de Layret té més influència que no pas en l'època en què va viure: "En aquell moment el moviment obrer era cenetista i molt influenciat encara pel lerrouxisme".

Al llibre, Aragonés repassa tota la vida de Layret des de la seva infància, marcada pel fet que quan tenia dos anys va perdre la mobilitat de les dues cames: "Això va fer que llegís moltíssim gràcies a la gran biblioteca que tenien a casa. Era un animal intel·lectual, amb grans coneixements de dret, filosofia, sociologia... A més, parlava català, castellà, anglès i italià, i no era un home de despatx, feia molta vida fora de casa, estava molt avançat al seu temps i tenia una gran capacitat d'anàlisi i de tàctica, era pragmàtic", diu l'advocat i diputat de la CUP. No era una figura còmoda per al poder econòmic i polític. "La meva teoria és que el van assassinar perquè era de les poques persones que tenia capacitat per fer possible un projecte conjunt entre el moviment obrer i l'esquerra catalanista, i això podria haver significat un gran salt, perquè fins aleshores eren dues lluites que anaven en paral·lel".