Francesc Orella: "Per a una generació d’espectadors jo soc el Merlí perquè no m’han vist fer res més"

Lleida‘Art’, una de les obres més representades en l’escena internacional, arriba al Teatre de la Llotja de Lleida el divendres 17 de novembre amb un trio d’actors inèdit: Francesc Orella, Pere Arquillué i Lluís Villanueva. Parlem amb el primer abans de la seva visita llampec a la capital del Segrià.

S’estrena a Lleida 'Art', una obra mítica del teatre contemporani estrenada ja fa més de vint anys. Quina diferència podrà veure el públic lleidatà respecte d'altres versions o, inclús, de la versió original?

L’obra és la mateixa, la versió que veurà l’espectador és la catalana, però no canviem res de l'obra original de Yasmina Reza. Això sí, el traductor, Jordi Galceran, ha adaptat els personatges originals a l’entorn de Catalunya. D'altra banda, és una versió molt més pròxima del director Miquel Gorriz, que ha tret molt de suc a l’aspecte còmic d’'Art', sense oblidar que l’obra també té una part més àcida, un retrat sarcàstic del comportament humà de tres amics burgesos pseudointel·lectuals que, arran de la compra d’un quadre d’art contemporani, deixen aflorar tota la merda que hi ha darrere de la relació d’amics que han mantingut durant més de quinze anys.

Creus que la part més profunda o sòlida de l’obra la trobaríem en una crítica a l’art contemporani com una institució cultural que ha anat canviant des de la veneració de l’estètica 'per se' fins a un concepte purament conceptual o, en canvi, la crítica se centra en aquelles relacions d’amistat que s’enverinen quan algú no accepta certa superioritat intel·lectual de l’amic, impostada o no?

Són precisament aquests dos conceptes amb els quals juga l’obra. D’una banda, hi ha una crítica sarcàstica a l’art contemporani representada en l'opinió que cada personatge té sobre el quadre en blanc però, bàsicament, la crítica de l’obra se centra en l’anàlisi sarcàstica de l’amistat, del comportament humà i de com de patètics i ridículs podem arribar a ser quan ens comportem d’una manera més primària o farcida de prejudicis. 'Art' parla d’aquelles relacions d’amistat que canvien per una qüestió d’estatus social o per una relació desigual de poder entre amics que acaben generant friccions que s’amaguen perquè, en principi, l’amistat està per sobre de tot però en un moment o altre acaben explotant. L’obra mou al riure però també a la reflexió crítica.

Pere Arquillué, Lluís Villanueva i tu mateix, tres galls de l’escena teatral catalana en un mateix galliner. Segons la dita popular, podríem pensar que ha sigut difícil engegar i consolidar el projecte...

Al contrari, el Pere, el Lluís i jo tenim el nostre caràcter però ens entenem molt bé. Ha sigut molt fàcil la producció des del principi. De fet, la idea de muntar l’obra va néixer del Pere Arquillué, que de seguida va decidir comptar amb mi i amb el Lluís Villanueva. Ens ho passem molt bé i crec que el públic ho nota i també hi participa. Per tant, no hem sigut galls de lluita, ens hem tret la cresta.

Finalment, tercera i última temporada de 'Merlí', un personatge que, almenys entre el públic juvenil, és venerat i segurament t’ha donat a conèixer entre moltes persones que viuen fora de la realitat teatral. Tens por o temor que Francesc Orella ja sigui per sempre més Merlí per una bona part del públic?

Sí, per una generació d’espectadors jo soc el Merlí perquè no m’han vist fer res més, tot i que l’any que ve farà quaranta anys que em dedico a l’ofici i he fet una cinquantena d’obres de teatre i d'altres pel·lícules i sèries. Jo ja assumeixo que a la televisió poden passar aquestes coses però, d'altra banda, estic content i feliç d’haver fet 'Merlí' ja que me l'he fet meu, he gaudit molt gravant-lo i, sobretot, ha sigut un personatge que ha impactat molt el públic juvenil però també els adults, pares i mestres. És una sèrie que ha aconseguit que pares i fills es reuneixin per veure una sèrie i puguin parlar dels problemes personals dels adolescents tal com ho fa el Merlí a la sèrie.