Francesc Vicens: “Parlar de la Sibil·la com un bé patrimonial que s’ha de salvar és no ser conscient de com funciona aquesta tradició”

PalmaLa Sibil·la després de la Unesco és el títol del darrer llibre del musicòleg Francesc Vicens, en el qual l'estudiós analitza l'impacte que va tenir el nomenament d'aquest cant com a Patrimoni Cultural Immaterial d'aquest organisme de l'ONU especialitzat en l'educació, la ciència i la cultura. L'autor assegura que, tot i la fragilitat que s'atribueix als béns immaterials, "parlar de la Sibil·la com un bé patrimonial que s’ha de salvar és no ser conscient de com funciona aquesta tradició”. Vicens explica que és una tradició viva, activa, i que té la capacitat d'adaptar-se als nous temps. "Parlam d'una tradició fràgil, perquè és oral, i tot el que és immaterial té aquest component de fragilitat que no té el patrimoni tangible", declara, i afegeix que no hi ha hagut un abans i un després pel que fa a representació, però que sí que n'hi hagut respecte de la difusió i el reconeixement.

En aquest sentit, arran de l'entrada al llistat de la Unesco, Vicens afirma que "no hi ha hagut un augment [de la seva presència], sinó una campanya de difusió més exhaustiva". "S'han incrementat els ítems que la fomenten", detalla l'autor del llibre. Tot i això, apunta que continua sent un element desconegut més enllà de l'àmbit especialitzat. "No podem dir que, des que va entrar a la Unesco, la Sibil·la hagi passat de ser desconeguda a ser coneguda. Això no ha estat així, afortunadament".

En referència a l'essència del cant, Vicens assenyala que quan es parla de la Unesco sempre es parla de salvaguardar. "Això vol dir salvar i guardar la tradició, però el cant de la Sibil·la ni s'ha de guardar ni s'ha de conservar. Nosaltres conservam i guardam aquelles tradicions que podem percebre que estan desapareixent o que tenen una certa inèrcia que puguin quedar diluïdes, però a Mallorca tenim 115 esglésies i a totes es fa el cant de la Sibil·la". En aquest sentit, sosté que això és possible perquè darrere hi ha un grup de persones que des de fa anys la preparen i la vetllen.

D'altra banda, la globalització d'aquesta tradició també ha estat l'artífex de l'aparició d'aquest cant fora del seu escenari habitual, com indica Vicens, "en altres llenguatges". Aleshores, s'ha representat en clau de jazz o blues, entre d'altres. "Ha servit per inspirar peces artístiques, però en tot cas ha servit per ampliar la seva dimensió, perquè no podem dir que, pel fet que n'existeixin d'altres, la Sibil·la tradicional estigui en perill", conta Vicens. I sobre això, afegeix que el que ha afavorit aquesta circumstància és que es doni a conèixer en altres àmbits i que desperti l'interès en la gent perquè vulgui conèixer què és la Sibil·la.

"La Sibil·la forma part del nostre ADN", expressa el musicòleg en relació amb les persones nascudes a l'illa i que han pogut viure les tradicions a través de la família. "No és un fet majoritari, la Sibil·la està acotada dins una celebració litúrgica, dins una missa, i avui en dia la gent, sobretot els joves, no hi va”. En aquest sentit, augura que d'aquí a uns anys “és possible que la Sibil·la, en el context on la veim ara, quedi obsoleta, perquè les esglésies quedaran buides i el cant s’haurà de reinventar”. Però remarca que això “no és una amenaça ni un perill”, ja que “sempre ha demostrat que és una tradició que s’ha adaptat a moltes circumstàncies adverses i que ha perviscut, i segur que trobarà la manera de mantenir-se viva”.