Francesca Bonnemaison, la burgesa que va treure les dones de casa
La pedagoga és recordada amb motiu dels 150 anys del seu naixement
BarcelonaFrancesca Bonnemaison (1872-1949) era de dretes, catòlica i de casa bona. Però va fer una cosa molt audaç que avui encara perdura: va crear la primera biblioteca de dones d'Europa, la Biblioteca Popular per a la Dona, el 1909. La segona i tercera, a Anglaterra i França, trigarien encara uns quants anys a fer-se realitat: la Library of the London Society for Women’s Service (1926), la Bibliothèque Marguerite Durand de París (1932), a més de l'Atria, institut del coneixement per a l'emancipació i la història de les dones d'Amsterdam, el 1935. Totes tres encara avui treballen en la documentació i investigació de la història de les dones.
"Va oferir a les dones un lloc on formar-se i en aquell moment era tan excepcional que quan va obrir l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, al carrer Sant Pere Més Baix, hi havia d'anar la policia perquè els homes, que no estaven acostumats a la presència de les dones en l'espai públic, s'esvalotaven", explica Dolors Marín, biògrafa de Bonnemaison i comissària de l'Any Francesca Bonnemaison, que commemora els 150 anys del naixement de la pedagoga, escriptora i promotora de l'educació femenina popular. "En aquell moment era molt important per a les dones poder tenir un espai; podien ballar, anaven d'excursió, feien teatre... i tot al seu aire", afegeix Marín.
L'únic lloc on les dones podien formar-se
Per celebrar els 150 anys del naixement de Francesca Bonnemaison s'han organitzat rutes que recorren els llocs vitals de l'escriptora –la darrera de les quals es farà l'1 de desembre– i una exposició itinerant. A més, pròximament es reeditarà Francesca Bonnemaison: educadora de ciutadanes, de Dolors Marín i, el juny de l'any vinent, està prevista una trobada d'antigues alumnes, professores i bibliotecàries de l'Institut de Cultura. "Bonnemaison no hauria donat mai suport a l'amor lliure o a l'avortament, però va ser una feminista en el sentit que va formar moltes generacions de dones que van poder accedir al mercat laboral. Era de dretes, però va fer molt per empoderar la dona –afirma Marín–. Formava les dones segons les necessitats que hi havia, perquè poguessin accedir al funcionariat o al secretariat, i els garantia que allà podien estar tranquil·les i segures i podrien aprendre; era l'únic lloc a Barcelona on podien rebre una formació".
Bonnemaison era filla única d'una família benestant. Els seus pares regentaven diverses botigues de roba i sederia. "Va tenir una formació tradicional i religiosa, però també excepcional, en el sentit que feia excursionisme, tir amb carabina, passejos a cavall o natació", apunta Marín. Bonnemaison es va casar amb l'advocat Narcís Verdaguer, cosí del poeta Jacint Verdaguer. A casa seva hi passava moltes hores Francesc Cambó, que feia de passant de Verdaguer. Bonnemaison el va tractar pràcticament com a fill.
La por a l'anarquisme
El context de l'època era convuls. El gener del 1918 l'encariment dels productes bàsics, com el pa o el carbó, va fer que les dones sortissin al carrer. Volien cremar el Govern Civil si no abaixaven els preus, van atacar mercats, forns i botigues i van plantar cara a la policia. Segons els diaris de l'època, es van arribar a aplegar 5.000 dones en un míting i no permetien l'entrada d'homes. Tot plegat espantava força la dreta, que volia educar les dones segons els seus valors.
"La de Bonnemaison es va avançar a altres biblioteques europees, però la finalitat i els continguts eren ben diferents. Les biblioteques a Londres, París o Amsterdam estaven impulsades pel moviment feminista i tenien la voluntat de preservar i potenciar la història de les dones; no era el cas de la Biblioteca Popular de la Dona", diu Montse Argente i Jiménez, responsable del Centre de Documentació de l’Institut Català de les Dones. "L'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona volia formar les dones segons els valors catòlics i que no fossin captades pel moviment anarquista o anessin als ateneus", afegeix Argente.
Tanmateix, Marín considera que Bonnemaison era una feminista: "En aquell moment no hi havia ensenyament públic; moltes dones no sabien ni escriure ni llegir, a l'Institut i la Biblioteca n'aprenien i es formaven per aconseguir una millor qualitat de vida. Amb Bonnemaison es van formar moltes generacions de dones i es barrejaven obreres amb dones riques que hi anaven amb les criades", destaca Marín. S'hi van formar secretàries, dependentes, professores, modistes, treballadores de l'administració...
La Biblioteca Popular de la Dona va néixer als claustres superiors de Santa Anna i es va inaugurar el 28 de març de 1909. Les dones hi anaven quan sortien de missa. "Era un espai lliure de la tutela familiar, on podien conversar amb altres dones. Aviat el local es va quedar petit i Bonnemaison volia, subtilment, emancipar-se de l'església", diu Marín. Com que tenia molt bones relacions, va aconseguir prou finançament per traslladar-se, el 1910, al número 12 del carrer Elisabets. El 1911 ja tenien 2.500 associades i més de 5.000 volums a la biblioteca. El resum anual de 1917 de la Biblioteca Popular destaca: "Atesa la naturalesa moral i instructiva en què va ser creada la Biblioteca, els llibres passen per una comissió de valoració de tots ells per tal de no deixar que la Biblioteca s'ompli de literatura frívola o de mala qualitat".
El 1920, el fons de la Biblioteca era de 9.500 llibres. "Bonnemaison tenia un gran esperit emprenedor i, com que el local d'Elisabets es va quedar petit, va convèncer l'oligarquia barcelonina per adquirir un local més gran a Sant Pere més Baix", assenyala Marín. A partir de 1922, allà hi va haver l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Encara avui ocupa aquest espai, que és l'antic palauet Casa Cordellas.
Sufragista de la Lliga Regionalista
Bonnemaison també va batallar per aconseguir que les dones poguessin votar, cosa que es va fer realitat el 1931. El 1932, a petició de Cambó, va organitzar la Secció Femenina de la Lliga Regionalista. Quan va esclatar la Guerra Civil, Bonnemaison va marxar a l'exili. "Va fer campanya a favor de Franco des de l'exili, però jo crec que ho va fer convençuda per Cambó. De fet, quan va tornar, el 1942, es va negar a tornar a posar als peus a la seva obra, que estava en mans de la Secció Femenina de la Falange Espanyola", diu Marín. La impulsora de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona es va refugiar al monestir de Montserrat, on va passar llargues temporades. Va morir el 1949. El seu llegat, però, continua: l'Espai Francesca Bonnemaison està avui en mans de la Diputació de Barcelona i és plenament actiu.