La historiadora Francesca Tugores ingressa a la Acadèmica de Belles Arts
A la presa de possessió va demanar que el patrimoni sigui un element clau en l’educació, en el gaudi i en la gestió del territori
PalmaFrancesca Tugores, doctora en història de l’art per la Universitat de les Illes Balear, ha pres possessió del seu càrrec com a membre de la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Sant Sebastià. A l’acte, que va tenir lloc dimecres al vespre a l’església de les Caputxines, va posar en valor el patrimoni que s’ha salvat de diferents “naufragis, com les fuites patrimonials o les guerres". És per això que la historiadora demana que es treballi per l’excel·lència en la seva gestió, perquè esdevingui un element central de la nostra societat, en l’educació, en el gaudi i també en la gestió del territori.
La lliçó que va dictar es va centrar en l'anàlisi de tres episodis: en primer lloc, la formació de les col·leccions il·lustrades de les illes; després, el procés desamortitzador i de les institucions emergents que recuperen el patrimoni; i per acabar, la creació dels museus públics.
Prengué com a data d’inici el 1757, la de la troballa del cap d’August velat a Alcúdia, avui encara conservat a Can Pueyo, per explicar el procés de formació de col·leccions, a l’entorn del nucli de pocs, però molt actius, il·lustrats. La segona etapa s’inicia el 1836, “amb les mesures desamortitzadores, que porten a la pèrdua de molt de patrimoni, moble i immoble, però també al naixement de la consciència patrimonial tal com l’entenem a la contemporaneïtat”, digué. A partir d'aquí, la historiadora explicà que "es formaran col·leccions per part d’erudits i entitats, i també seguirà la fuita cap a l’estranger de nombroses peces rellevants". A final de segle, apareix la Societat Arqueològica Lul·liana i el seu museu; i també el museu de Belles Arts de la Llonja, tutelat per l’Acadèmia de Belles Arts de les Balears.
A l’entrada del segle XX, va explicar Tugores, apareixen nous museus en diferents indrets de les Balears, també els de Menorca i Eivissa, i continuen els esforços per a la millora de les condicions dels existents. També continuen les fuites patrimonials, tant de Mallorca, com d'Eivissa, sobretot de peces arqueològiques.
Per últim, la data de tancament que escollí per a aquest assaig és l’any 1961, que tanca la postguerra, i en la qual es publica als documents oficials la creació del Museu de Mallorca, que havia d’esdevenir des d’aleshores el museu de referència de l’illa.