10 anys connectant el món empresarial i els projectes culturals

BarcelonaDit poèticament, el propòsit és construir ponts entre el món de l’empresa i el món de la cultura. En paraules més prosaiques es tracta, d’una banda, de dotar els projectes culturals d’eines i recursos per fer-los sostenibles i, de l’altra, d'intentar atraure l’interès de les empreses pel sector cultural. Perquè “impulsar la cultura, el talent i la creativitat com a via de transformació social i econòmica d’un país” és la raó de ser de la Fundació Catalunya Cultura, constituïda el 23 d’octubre del 2014. El desè aniversari coincideix amb la celebració de la Nit de l’Empresa i la Cultura, el dimarts 22 d’octubre al Teatre Lliure de Montjuïc, a partir de les 18.30 h. A la gala, conduïda per l’actor Bruno Oro, es lliuraran el premi Impulsa Cultura, dotat amb 10.000 euros, i el premi Empresa Cultura.

“El desè aniversari marca un pas decidit cap al futur”, assegura el president executiu de la fundació, Eloi Planes, que una vegada més convida “el teixit empresarial a implicar-se plenament en aquesta nit especial”, en què “es posa de manifest la importància d’invertir en cultura perquè pugui créixer, ser sostenible i generar un impacte positiu en la societat”.

Al llarg d’aquests deu anys, la fundació ha acompanyat 291 projectes culturals de tota mena i ha destinat més de 450.000 euros a premis. També ha aglutinat “una important representació d’empreses amb tradició i implicació en el mecenatge i la comprensió de la cultura com a factor de progrés de país”. Per exemple, en el patronat de la Fundació Catalunya Cultura hi ha representants de Gramona, Fluidra, Damm, HP, Planeta, Banc Sabadell, Moventia, la Fundació Ferrer Salat, el Santander, l’Institut Català de Finances, El Periódico i l’ARA.

5 projectes finalistes

El premi Impulsa Cultura 2024 serà per a algun dels cinc projectes finalistes, que hauran d’exposar les seves propostes davant un jurat format per Eloi Planes, president de la Fundació Catalunya Cultura; Judit Carrera, directora del CCCB; Jordi Cruz, xef de l’Abac; Isabel Vidal, directora general de Focus i presidenta d’Adeca, i Jesús Hernán director de Legiland, el projecte guanyador de l’edició de 2023, que treballa per “millorar la competència lectora en infants i joves”. Els candidats del 2024 són: el Som[riu] Fest, que condensa la cultura popular i la contemporània de l’Ebre; el Projecte Cantera, que accelera la professionalització i la inserció dels estudiants de batxillerat en les arts visuals; l’Escola Integrada de Dansa d’Alt Rendiment (Eidart); Brava! Performing Arts, un hub creatiu de la Costa Brava, i el nou Atrium, que unirà arts escèniques i eines digitals.

També es concediran el premi Empresa Cultura (en les categories de gran i de petita i mitjana empresa), que l’any passat va ser per a DKV per “tenir una visió pionera en el seu sector abraçant la cultura com una força transformadora”. El jurat del 2024 el formen Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia; la cantant i compositora Judit Neddermann, que també actuarà a la gala; Isak Andic, president i fundador de Mango; Sam Júdez, directora general de DDB, i David Camps, del departament d’innovació social de DKV. També es lliuraran el premi The New Barcelona Post (que va ser per al projecte de marxandatge digital Guzzo), i el de Barcelona Global (que va rebre el 48 h Open House). A l’acte està prevista la presència del president del Parlament, Josep Rull, i de la consellera de Cultura, Sònia Hernández.

Lleis de mecenatge

La Nit de l’Empresa i la Cultura no és una nit en què la cultura demana més diners a l’administració, sinó en què la Fundació Catalunya Cultura esperona les empreses a donar suport a iniciatives culturals. Tanmateix, sí que hi ha una crida adreçada als governs perquè impulsin mesures per crear un marc legal que millori la fiscalitat per promoure el mecenatge. De fet, la fundació ha exercit el lideratge en la defensa d’una reforma de les lleis de mecenatge, tant en l’àmbit estatal com autonòmic, i va considerar un fita aconseguir que el govern espanyol avancés en aquesta reforma. 

“Hem trencat un immobilisme legislatiu en matèria de mecenatge que va a favor de l’interès general, que feia molta falta. Hem aconseguit que tot l’arc parlamentari permetés fer un pas endavant en el camp del mecenatge”, explicava a l’ARA la directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve. En l’àmbit català, el següent pas va ser entregar “a tots els partits polítics una proposta de llei del mecenatge”.