Un bacteri ataca una obra de Dalí: biòlegs al rescat d’una joia

BarcelonaLes joies de Salvador Dalí són un prodigi, per la riquesa, les dimensions espectaculars i perquè algunes d'elles fins i tot tenen moviment. També és extraordinari tot el procediment amb què la fundació de l'artista ha aturat la degradació d'una d'elles, La creu de l'àngel. Els conservadors van descobrir en una revisió rutinària que un fragment de la base mineral s'havia fet miques i van engegar una recerca que va implicar científics de diversos camps durant sis mesos. "Ha sigut un procés complex perquè hem hagut de crear un equip interdisciplinari amb joiers, químics i mineralogistes, i el nostre equip de conservació i restauració", afirma la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer. "També ha sigut complex perquè no sabíem la causa de la degradació i si és un bacteri", explica. Concretament, la marcassita de la base va reaccionar davant un augment sobtat de la humitat dins la vitrina. Actualment la base es troba en una campana extractora amb una humitat molt baixa per evitar que es continuï fent malbé. La investigació continua oberta en un laboratori capdavanter de Corea, on s'està analitzant una mostra de material per esbrinar si hi ha algun bacteri que hauria aparegut en un ambient favorable d'humitat. Està previst que la peça es torni a exposar completa d'aquí uns tres mesos.

La creu de l'àngel és una de les 39 joies d'or i pedres precioses de la col·lecció Owen Cheatham, adquirida per la Fundació Gala Salvador Dalí el 1999 a una entitat japonesa per 900 milions de pessetes. Per a Salvador Dalí La creu de l'àngel representa "el tractat de l'existència: la transformació gradual des del món mineral fins a l'àngel". Un dels trets de l'obra és que està construïda en base al número 12, que simbòlicament representa la perfecció. Quan la peça està en moviment permet veure el rostre del personatge protagonista. La llista de materials dels quals està feta és llarguíssima: or, ambre líquid, citrí, diamants, platí, corall, topazi, lapislàtzuli, a banda del motor. Els restauradors van aturar la degradació de la marcassita amb vapors d'amoníac, i fruit de la recerca plantegen la hipòtesi que la joia va ser restaurada abans que la comprés la fundació: "El sulfur de ferro hauria reaccionat amb la humitat i hauria provocat la degradació dels mecanismes que donen moviment a dues de les dotze agulles de platí i diamants. Va ser probablement en aquest moment que s'hauria decidit eliminar aquests mecanismes i deixar fixes les dues agulles", segons un comunicat de la institució.

"Salvador Dalí era molt contemporani i l'atzar formava part del seu procés de creació", diu Aguer. "Ell parlava d'un Teatre Museu viu –explica Aguer– i era molt conscient que elements com els monstres grotescos o El Crist de les escombraries, a Portlligat, canviarien al llarg del temps, i li agradava aquesta idea. Hi havia casos en què era volgut, com l'oxidació, i en uns altres aprofitava un accident". Tot i així, el cas de La creu de l'àngel va ser involuntari. "El joier ens va dir que Dalí va fer unes combinacions curioses i va innovar acoblant materials i això també ha provocat que no podíem preveure quines reaccions tindria".

Les joies de la col·lecció Owen Cheatham van ser realitzades entre els anys 1941 i 1970: el milionari nord-americà Cummins Catherwood en va comprar les primeres 22. Salvador Dalí les dissenyava amb tots els detalls, tenint al cap els materials i els colors, i les executava a Nova York el joier d'origen argentí Carlos Alemany sota la seva supervisió. L'Owen Cheatham Foundation les va comprar el 1958 per cedir-les a entitats benèfiques, educatives i culturals perquè recaptessin fons amb l'exposició i després van ser dipositades al Museu de Belles Arts de Virgínia, a Richmond. Abans de l'adquisició el 1999, les joies es van poder veure al Teatre-Museu el 1973, un any abans de la inauguració del centre. Hi va haver més propietaris: el 1981 les va comprar un multimilionari saudita i després tres entitats japoneses, l'última de les quals les va vendre a la Fundació Gala-Salvador Dalí. Les joies es poden veure en un espai que va dissenyar expressament l'arquitecte Oscar Tusquets annex al Teatre Museu, juntament amb els esbossos. "Els dibuixos de les joies són molt importants perquè permeten veure el procés de creació de Dalí i els diferents elements de les joies separadament".

Els Museus Dalí estan oberts fins al 6 de gener. Que obrin més enllà d'aquesta data dependrà de l'evolució de la pandèmia. "Seguim fent comitès de crisi cada setmana, estem molt atents a les mesures que marquin els governs. Al pròxim comitè estudiarem quines expectatives hi ha, no només a l'Estat sinó també a França. Per a nosaltres el públic francès és molt important", conclou Aguer.