L'ampliació espectacular (i invisible) de la Fundació Maeght

Sant Pau (França)La Fundació Maeght, als afores de Sant Pau, a la Provença, és un museu extraordinari. La imatge des de la porta d’entrada és memorable: un reguitzell d’escultures d’artistes com Joan Miró, Alexander Calder i Eduardo Chillida instal·lades en un jardí immaculat, amb la mítica seu de la fundació de fons, obra de l’arquitecte Josep Lluís Sert (1902-1983). Amb prou feines són les nou del matí i les cigales ja canten a tot drap. "La fundació és una fusió excepcional d’art, arquitectura i natura", afirma la responsable de comunicació i mecenatge de la fundació, Constance Wackenheim.

La fundació, pionera a Europa, la va endegar el matrimoni de col·leccionistes i galeristes format per Marguerite i Aimé Maeght. Al llarg dels anys van forjar una de les col·leccions europees d’art modern i contemporani més importants, de grans artistes com Miró, Calder, Fernand Léger, Georges Braque, Alberto Giacometti i Marc Chagall. Tots ells van ser grans amics dels Maeght. La fundació va obrir les portes el 1964 (va servir de model de la Fundació Joan Miró de Barcelona, del mateix Sert), i aquesta estima l’han heretat els descendents dels artistes. "El sopar de celebració del seixantè aniversari va ser com una reunió familiar: va venir tota la família Chillida i el net de Miró, Joan Punyet Miró", diu Wackenheim. I, coincidint amb la inauguració de l'ampliació, s'ha obert una exposició sobre l'amistat de dos artistes molt vinculats amb els Maeght, Pierre Bonnard i Henri Matisse.

A l’origen de la fundació hi ha un dol: Marguerite i Aimé Maeght van quedar abatuts per la mort del seu fill Bernard als 11 anys víctima de la leucèmia, recordat a la capella de Sant Bernat del segle XI reconstruïda pel mateix Sert que també hi ha en el mateix complex de Sant Pau, a prop de Niça. Artistes com Braque i Léger els van animar perquè emprenguessin el projecte. I quan el ministre de Cultura francès André Malraux va inaugurar la fundació el juliol del 1964, va afirmar que la fundació no era un museu, sinó una cosa inèdita, l’afany per "crear instintivament i per amor un univers on l’art modern trobi alhora el seu lloc i aquest rere món que abans se’n deia el sobrenatural".

Una restauració que passa desapercebuda

A poc a poc, comencen a arribar els primers visitants del dia. La fundació en rep 130.000 a l’any. Els agradaria rebre'n més, però fora de la temporada alta, a la primavera i l'hivern. "La qualitat de la visita és molt important", adverteix Wackenheim. Un dels primers plats forts del recorregut és el pati Giacometti: hi ha exposat el conjunt d’escultures que Alberto Giacometti va fer per a la seu del banc Chase Manhattan a Nova York per encàrrec del seu arquitecte i que van ser rebutjades. Quan Maeght li va fa oferir el pati per instal·lar-les, l’artista suís les va pintar per potenciar el diàleg amb la pineda que envolta el museu. La Maeght, per cert, és l'única col·lecció que té dues versions de la mítica escultura de Giacometti L'home que camina.

Així i tot, hi ha un detall molt important del pati tan ben executat que passa desapercebut: és un pati nou, perquè l'existent el van desmantellar per construir-hi a sota una part de l’ampliació de la fundació, obra de l’arquitecte napolità Silvio d’Ascia. Amb un edifici tan emblemàtic i ben integrat en el lloc com el de Sert, D’Ascia va fer un exercici d’humilitat i va plantejar ampliar-lo per les entranyes. "El pati nou és idèntic al que hi havia. Calia ser humil –afirma l'arquitecte italià–. Quan tens un edifici com aquest, que forma part del patrimoni arquitectònic de l’arquitectura moderna, i que és d’un gran arquitecte com Josep Lluís Sert, per a mi l’única aproximació possible era actuar d’una manera molt silenciosa, sense voler imposar res. Que la restauració del pati no es noti és el millor elogi que ens podien fer".

"Per a mi, l’edifici de Sert és una icona, perquè té unes formes que al mateix temps serveixen perquè l’edifici funcioni com a museu, perquè les sales tinguin llum natural, i com a signes icònics –subratlla D'Ascia–. Aquest edifici és una mostra perfecta d’una arquitectura estructuralment molt expressiva i que al mateix temps és multifuncional i té una atmosfera artística, no hi ha gaires edificis amb aquesta força". Més concretament, D’Ascia detalla com Sert va combinar les formes brutalistes amb el blanc, per poder jugar amb les obres, i dos grans impluviums que s’han convertit en els trets identitaris de l’edifici i que serveixen per recollir l’aigua de pluja.

Una ampliació llargament cobejada

Els mateixos Maeght havien volgut ampliar el museu uns deu anys després de l'obertura, amb un projecte també de Sert que gairebé era el doble de gran que l’existent, però no van poder comprar les terres. Tot plegat era per acollir una col·lecció que avui dia està formada per més de 13.000 pintures, escultures, gravats i llibres d'artista, que recorden la tasca de Maeght com a editor d'obra gràfica. "Abans teníem el dilema de fer una exposició temporal o ensenyar la col·lecció; no podíem fer les dues coses. Molt públic estava insatisfet", diu Wackenheim.

D’Ascia va començar a treballar en el projecte de rehabilitació de l'edifici fa prop de quinze anys. Més endavant, li van encarregar una proposta d'ampliació, però el projecte va estar aturat uns deu anys, fins que el va reprendre el 2021. Amb l’ampliació, el museu ha guanyat una sala de 390 metres quadrats sota el pati Giacometti, l'anomenada sala Nicole Dassault, i una altra de 66 metres quadrats sota el pati Miró, l'Alain Nkontchou. Totes dues estan obertes cap a la pineda, i ara a la Nicole Dassault s'hi pot veure una selecció de pintures de gran format, d'artistes com Joan Miró, Pablo Palazuelo i Hans Hartung, i un mòbil espectacular d'Alexander Calder. Entre l'una i l’altra hi ha una galeria de 44 metres quadrats dedicada a explicar la història de la fundació i com es va construir amb maquetes i dibuixos.

La primera fase de les obres va començar el novembre del 2021. Durant set mesos es van fer les excavacions per a les futures sales, fins a una profunditat de vuit metres, i es van reforçar els fonaments a l’edifici de Sert. Després es va construir l’estructura de les noves sales autònomes de l’edifici de Sert. La fundació va reobrir el novembre de l’any passat mentre continuaven les obres, que van acabar al juny. Segons l'arquitecte italià, la Fundació Maeght i la Fundació Joan Miró de Barcelona, totes dues obres de Sert, "són diferents": "La Maeght és a la natura, pots caminar per tot al voltant, mentre que la de Barcelona és més urbana. La Fundació Joan Miró la van ampliar amb nous volums, i jo això no ho podia fer", assegura D'Ascia.