El funeral de Ventura Pons: l’última pel·lícula del 'príncep' del cinema català

BarcelonaCom una pel·lícula seva, amb música de Carles Cases, escenografia de Bel·lo Torras i envoltat de bons amics. Així ha sigut el comiat de Ventura Pons, celebrat aquest dijous al Tanatori de les Corts, una cerimònia emotiva marcada per la mort sobtada del cineasta. Torras, directora d’art "en 27 de les seves pel·lícules" ha escampat flors al voltant del fèretre de Pons. "Ja ho vam fer per a una escena de Mil cretins on hi havia prínceps i princeses en fèretres, i ho volia reproduir per a ell, que també era un príncep. És l'última escenografia que et faig, Ventura", ha dit Torras. En aquest comiat l’han acompanyat autoritats com la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, així com l’exalcalde Xavier Trias. També amics com Pilar Rahola i personalitats del cinema com l’actriu Maria Rodríguez; la presidenta de l’Acadèmia del Cinema, Judith Colell; el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, i els productors Lluís Miñarro i Paco Poch.

Mentre sonava el tema principal d’Amic/Amat interpretat per Carles Cases al piano –acompanyat de violí i violoncel–, Josep Pons ha pres la paraula en nom de la família per recordar la "vida de pel·lícula" del seu germà, "plena d’amor pel país, els amics, el cinema i la família". "De petit ja li agradava fer numerets i espectacles; tant, que algunes nits no em deixava dormir", ha recordat Josep Pons. "Però ens van enviar a estudiar a la Garrotxa, on feia un fred que pelava, i es van acabar les representacions nocturnes". Segons Pons, el seu pare "tenia plans per al Ventura" i volia que es fes càrrec del negoci familiar de joieria. "Però el meu germà tenia els seus propis plans", ha resumit, i ha recordat el seu "treball descomunal en el cinema" però també "la mala passada del destí" quan el 2014 un accident de bicicleta va provocar-li un traumatisme al cap. "I avui no pot faltar un record per al seu company, el Narcís, que fa cinc anys va morir sobtadament. El Ventura va patir molt la seva absència, però ho va fer treballant".

En nom dels amics del cineasta ha parlat Ignasi Millet, que el 2013 va protagonitzar un documental de Ventura Pons, Ignasi M. "Ser amic del Ventura no era fàcil –ha dit Millet–. Era taxatiu. Diuen que els amics es cuinen a foc lent, però ell era una olla de pressió. Mai sabies per on sortiria. Però l’havies d’acceptar tal com era. I si ho feies, ell t’ho donava tot. A mi em va ajudar molt quan me'n vaig anar a la merda. I un dia, la nostra amistat es va convertir en pel·lícula i vam passar un any molt bonic fent la pel·lícula i presentant-la arreu del món, i jo vaig descobrir el Ventura cineasta, un gran director que sabia el que volia".

Compromès amb el col·lectiu LGTBI

Millet ha reivindicat la dimensió artística del seu amic: "A l’estranger tenia un reconeixement espectacular i tothom li deia mestre, però aquí sembla que no reconeixem els nostres mestres. Ara es parla molt dels préssecs d’Alcarràs, però qui ha fet més que el Ventura pel cinema en català? Ningú. Es mereix alguna cosa més que un homenatge". En les paraules de Millet ressonava el clam que havia fet abans Josep Pons a les institucions demanant "que el Ventura tingui el reconeixement que mereix com un dels activistes més prolífics del nostre país i la nostra llengua". Però l’activisme de Pons anava més enllà, com ha recordat Millet, que ha subratllat "el gran compromís" del director amb el col·lectiu LGTBI. "I com a homosexual i seropositiu et dic, Ventura, quins collons més macos que tens".

Miquel Rey, amic i col·laborador del cineasta a la seva productora Els Films de la Rambla, ha tancat els parlaments explicant que Pons desitjava morir "fent cinema" i que, d’alguna manera, així ha mort: "Escrivint guions, adaptant obres, preguntant per les subvencions... No has deixat de fer cinema, Ventura". Rey ha explicat que per a Ventura Pons "la vida era una festa" i que junts han "rigut molt", però que també han "plorat bastant". I ha llegit un fragment del pròleg d’un llibre encara inèdit que el cineasta va escriure després de la mort del seu company, i que conté aquesta frase: "És molt difícil acomiadar-te d’algú quan no vols que marxi". Els amics i admiradors de Ventura Pons tindran una última oportunitat aquest dilluns a les 19h a la Filmoteca, que li dedicarà un homenatge que, segons Rey, "també serà una festa".