La Fura dels Baus, Beethoven i la consciència climàtica

ParísLes criatures de Prometeu de Ludwig van Beethoven obren l’últim espectacle de La Fura dels Baus, interpretades a Pastoral for the planet per quatre ballarins amb ànsies acrobàtiques al voltant d’un tòtem que representa l’eix del món. L’únic ballet que va escriure el compositor alemany fa referència al mite de Prometeu, personatge de la mitologia grega considerat el creador dels humans, portador del foc i de la saviesa. És, doncs, amb el robatori del foc sagrat i la posterior obertura de la capsa de Pandora que l’apocalipsi d’una hora i cinquanta minuts imaginat pel furero Carlus Padrissa encén l’auditori de la Seine Musicale, a París. Després de la preestrena d'aquest dimarts, la peça, amb pràcticament totes les entrades venudes, es representa aquest dimecres i dijous a la capital francesa, abans de viatjar a Alemanya.

La relació dels homes amb la natura és el fil conductor d’aquesta nova creació de Padrissa, que repeteix experiència amb l’orquestra Insula –deslluïda en aquesta performance que glorifica Beethoven i la seva simfonia Pastoral–, sota la batuta de Laurence Equilbey. Padrissa i Equilbey ja van unir forces l'any 2017 amb una reinterpretació de La creació de Haydn per inaugurar amb pompa la llavors flamant Seine Musicale, nova escena artística erigida a l’oest de París.

Un remolí d’imatges projectades en 360º a l’estil Maelstrom mareja la retina d’un públic predisposat al sacseig furero. Amb una imponent tempesta, el Prometeu de Beethoven obre una llista de ferides climàtiques que Mihael Milunović escenifica de manera animada juntament amb les creacions de vídeo de l’estudi Eyesberg amb José Vaaliña al capdavant. Com passa sovint amb La Fura, el públic hi té un paper rellevant. En aquesta ocasió els espectadors poden decidir el final de l’obra a través d’una aplicació que ha creat la Fundació Èpica, de la mateixa companyia de teatre. De fet, la interacció amb el dispositiu mòbil és constant al llarg de la representació, fet que en certs moments pot provocar una saturació d’informació artística.

Obres d'Anton Reicha, Julius Rietz i Carl Maria Von Weber, interpretades per la cinquantena de musics d’Insula, també il·lustren musicalment les catàstrofes naturals i els desastres mediambientals. “El canvi climàtic ha destruït l’equilibri natural del món, els conflictes armats destrueixen la Terra i les famílies i provoquen fluxos massius d’immigració [...], l’èxode de milions de persones”, escriuen Padrissa i Milunović en el llibret de presentació de l’obra. El video mapping de l’enreixat de punxes en què tots som immigrants està particularment ben trobat.

Especial menció a la soprano belga Sophie Karthäuser, que interpreta deliciosament la història d’amor entre Hero i Leandre, mite tràgic que vol simbolitzar el drama d’immigrants i refugiats, obligats a agafar la travessia de la mort per mar. Un altra manera de remoure’ns la consciència mediambiental.