'Furiosa': un digne complement de la saga 'Mad Max'

Mad Max: Fúria a la carretera va ser un dels blockbusters de la dècada passada, un espectacle brutal de guió esquelètic. La pel·lícula connectava amb el cinema d’acció automobilística predigital i semblava més autèntica, més física, que les fantasioses entregues tardanes de la saga Fast & furious. A més, aportava una coprotagonista inesperadament memorable: la Furiosa encarnada per Charlize Theron. Ara arriba la corresponent preqüela que combina continuismes i variacions del film previ.

A Furiosa, protagonitzada per Anya Taylor-Joy i estrenada a Canes, ens retrobem amb un desert de tons agressius on tenen lloc contundents persecucions que semblen una mica més integrades en l’audiovisual corporatiu (computeritzadíssim i insaciablement franquiciador) dels últims anys. Alhora, Miller fa un cop de volant i opta per una narrativa de llarg abast cronològic. Relata un viacrucis de maltractaments des de la infància en un món de pactes i lluites entre poders tirànics (inclòs un nou cabdill tan letal com ridícul i, potser, trumpià). El reguitzell de tortures prepara el terreny per a l’eclosió de la resistent heroïna futura i està acompanyat de pinzellades temàtiques ecofeministes, però l’aridesa emocional general provoca que tot plegat adquireix sentit dramàtic a través de la inclusió final d’imatges de Fúria a la carretera. Això escenifica la naturalesa de Furiosa com a digne complement que depèn de la seva predecessora: ¿la protagonista es convertiria en una icona si només existís aquest segon film?