Futbol, família i cintes de vídeo
Albert Espinosa i una companyia de catorze actors fan un homenatge a la família, els germans, el cinema i els records a Els nostres tigres beuen llet. Serà el segon autor català viu que estrena a la Sala Gran
BARCELONAUna de les sensacions que més troba a faltar Albert Espinosa d'ençà que li van amputar la cama, fa 25 anys, és poder jugar a futbol. Només ho fa en somnis. La ficció, però, li permetrà convertir-ho en realitat. Aquest i altres desitjos. Per exemple, tornar-se a inventar la seva família escollint qui vol tenir com a germans i progenitors postissos. Els nostres tigres beuen llet és l'última obra d'Espinosa, "una història al voltant del futbol, la família, els germans, el cinema i els records", diu, que s'instal·larà des de dijous fins al 3 de febrer a la Sala Gran del Teatre Nacional. "El més bonic ha sigut construir el càsting amb actors que admiro", assegura. Va començar pels pares d'aquesta família (Andreu Benito i Àngela Jové) i va anar fent la resta de fitxatges de talent contrastat: cinc nois joves, cinc actors sèniors i una noia (Clara de Ramon).
L'obra retrata alegries, tristeses i secrets d'una família quan els fills són adolescents i vint anys més tard. El pare és un director de cinema -homenatge al neorealisme italià i a Visconti- que ha posat als seus fills els noms dels nois de Rocco i els seus germans . La mare és figurinista de l'època daurada de Hollywood i anomena els seus fills pels sobrenoms de Marlon [Brando], James [Dean], Steve [McQueen], Alain [Delon] i Warren [Beatty]. "La mort del pare i la mare són els dos dies que marquen i canvien la teva vida", opina el dramaturg. Ell s'acosta a aquest moment crucial i també observa com canvien els pares al llarg de la vida i com això afecta la relació amb els nois. "Està lligat al món dels records. De petit no entens què passa i amb els anys vas entenent algunes situacions. Als 16 anys ho veus d'una manera i als 36 d'una altra", afirma. El canvi generacional s'observa també en l'escenografia que ha estès al Nacional. "Quan ets jove tot són exteriors i quan ets adult estàs en interiors, mires endins", resumeix.
Segon català a la Sala Gran
Espinosa tindrà l'honor de ser tot just el segon autor català viu que estrena a la Sala Gran del TNC, després del degà Josep Maria Benet i Jornet, amb Olors . Tres dramaturgs joves i catalans més estrenaran en aquesta sala, en una mena de cicle que és l'últim dels regals que deixa el director sortint, Sergi Belbel. "Em pensava que no veuria mai una obra d'un autor català a la Sala Gran", afirma, per les dimensions i l'ambició que requereix l'espai. Ho ha aconseguit "sense forçar la màquina", diu, perquè "en deu anys la dramatúrgia catalana ha fet un gran salt".
"Intentaré estar viu per a l'estrena, perquè si no el cicle perd la gràcia", fa broma Espinosa, gens nerviós pel fet d'estrenar en una sala de 870 localitats. "He fet la història que a mi m'agradaria veure. I si l'escenari és gran, el que has de fer és omplir-lo de sentiments", resumeix. El títol de l'obra, Els nostres tigres beuen llet , prové d'un poema de la polonesa Wislawa Szymbroska, a qui l'autor dedica l'obra perquè va morir el dia que ell va acabar d'escriure-la. L'altra dedicatòria indirecta ha de ser per al Barça. "Per a mi no hi ha tanta diferència entre el que fa Messi i el que ha fet Tennessee Williams", arriba a afirmar. Per això l'espectacle es va presentar al Camp Nou, on van poder accedir abonats i admiradores (sobretot femenines) dels nois del repartiment. El vicepresident del club va oferir el Barça com a "plataforma al servei de la cultura i el país" i va anunciar que el Barça, jugadors, treballadors i famílies, anirà a veure l'obra el 24 de gener.
Dels 'pelones' als tigres
El teatre també espera omplir la sala d'adolescents atrets pel fenomen Polseres vermelles , sèrie de la qual també és creador Espinosa (per als menors de 25 anys, les entrades valen la meitat). "He tingut sort. He fet una sèrie i l'han comprat a 20 països, inclòs Steven Spielberg. De l'últim llibre n'he venut 1,5 milions d'exemplars i s'ha traduït a 30 idiomes. En teatre he estrenat al CDN, el Lliure, La Villarroel i ara a la Sala Gran". És el resum d'una trajectòria polifacètica -marcada per una malaltia que va tenir-lo a l'hospital 10 anys- que va començar al desaparegut Teatre Malic amb la companyia Los Pelones, que va portar-lo al cinema amb films com Planta 4ª i Tu vida en 65' i ha esclatat a la televisió. "És un gran constructor de móns particulars", l'alaba Belbel.