El futur Centre d’Arqueologia de Mallorca genera dubtes entre els experts

PalmaSón pocs els detalls que es coneixen a hores d’ara sobre el futur Centre d’Arqueologia de Mallorca, un dels projectes prioritaris de l’actual equip de govern del Consell de Mallorca. Des de l’àrea de Cultura i Patrimoni afirmen que es troba en un estat “preliminar”, si bé pretenen convertir-ho en una realitat “tan aviat com sigui possible”. No s’han definit exactament quins en seran els usos, ni l’extensió, ni la quantitat d’edificis que el conformarà, com tampoc se sap quin serà el pressupost que s’hi destinarà, ni amb quin personal comptarà. L’única certesa ara, és que la voluntat per part del Consell és dur-lo a terme a un espai que fa aixecar la cella als experts consultats. Es tracta de Sa Tanca de Can Domènech, un terreny que forma part del jaciment arqueològic de Pol·lèntia i que, per tant, està catalogat com a Bé d’Interés Cultural (BIC).

“En principi tot el que conforma un jaciment arqueològic està pensat per ser conservat i restaurat, i construir-hi a damunt és una cosa que s’hauria d’evitar: a un particular difícilment li deixarien aixecar res damunt un entorn com aquest”, explica un arqueòleg que demana anonimat. “Però és que, a més, en aquest cas no parlam de fer una edificació pensada per al mateix jaciment, com un centre d’interpretació o una cosa similar. Sembla que la intenció és que sigui un centre de treball multidisciplinari i que concentri l’activitat arqueològica de tota l’illa. Resulta mal d’entendre per què és necessari fer-lo justament allà, en un entorn tan delicat i sensible, i també limitat”, afegeix. “Això tendria molt més sentit aixecar-ho a un polígon: a un lloc on tens marge per créixer, que estigui ben comunicat, i que no estigui directament vinculat a cap jaciment: som molts els professionals que ens hi dedicam i molts els jaciments on treballam”, sentencia.

Una àrea de protecció arqueològica

S’ha de recordar que Sa Tanca de Can Domènech és el nom que rep una àrea conformada per dos solars de més de 70.000 metres quadrats en total, i que va ser adquirida pel Consell de Mallorca a principis d’estiu de l’any 2021. En aquell moment, la vicepresidenta de la institució i responsable de les àrees de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística era Bel Busquets. El finançament per a l’adquisició, per valor d’1,1 milions d’euros, es va realitzar a parts iguals per part del Consell, l’Ajuntament d’Alcúdia i el Govern balear.

Poc després de formalitzar-ne l’adquisició, es va fer públic l’acord de cessió d’aquests terrenys al Consorci de la Ciutat Romana de Pol·lèntia, un acord que incloïa que “la cessió es condiciona al fet que aquests terrenys s’incorporin a l’àrea de protecció arqueològica per tal de garantir la seva preservació, així com es permet que les construccions preexistents a la referida finca es puguin destinar a equipaments científics o culturals vinculats amb la gestió romana de Pol·lèntia i/o que contribueixin a millorar la gestió de l’arqueologia del conjunt de l’illa de Mallorca”, segons es llegeix al BOIB del 5 d’agost d’aquell mateix any.

En aquell moment ja es començà a parlar de la creació d’un “centre de referència de cultura clàssica de la Mediterrània”, com recorda l’actual vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Antònia Roca, si bé reconeix que quan va accedir al càrrec no va trobar cap projecte iniciat. Roca justifica l’elecció d’aquesta localització com a seu del futur Centre d’Arqueologia de Mallorca pel fet que es troba “adherida a la zona arqueològica de Pol·lèntia, un jaciment de primer nivell, que actualment no té una infraestructura adequada que el permeti conèixer i visitar com a tal”, si bé reconeix que els objectius de la creació d’aquest centre són diversos i no estrictament vinculats amb els treballs fets a Pol·lèntia. De fet, les explicacions sobre les finalitats i els usos que ha de tenir el Centre d’Arqueologia de Mallorca oferides fins ara han generat, sobretot, confusió en el sector.

La Secció d’Arqueologia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears reconeix que l’única informació de què disposen sobre aquest projecte és la que ha aparegut en premsa al llarg de les darreres setmanes. “En aquest sentit, i sense conèixer els detalls del projecte, qualsevol iniciativa que cerqui promoure la recerca, protecció i difusió del patrimoni arqueològic de les Balears és positiva, tot i que ens falta molta informació i la poca que tenim resulta molt confusa”, asseguren des de la Secció d’Arqueologia del citat Col·legi Oficial.

“Hi ha molts models de ‘centres d’arqueologia’ en funció dels objectius que persegueixen, i a Mallorca en tenim diversos exemples, com els museus de lloc (el de Son Fornés o Sa Morisca) així com institucions museístiques que realitzen funcions més àmplies, com el Museu d’Història de Manacor o el Museu de Mallorca. La realitat és que la pràctica totalitat d’aquests centres, i d’altres destinats a gestionar també patrimoni arqueològic, estan infradotats tant en personal com en instal·lacions. Un nou centre d’arqueologia de Mallorca que disposi de personal estable i mitjans per donar servei al conjunt d’actuacions arqueològiques de l’illa –la majoria en mans de personal autònom– podria ser una iniciativa interessant. Però a hores d’ara es fa difícil saber com hauria de ser aquest nou centre, ja que no se’ns ha explicat quines necessitats del col·lectiu de professionals de l’arqueologia de l’illa ve a cobrir o reforçar. El que constatam quotidianament és que el patrimoni de Mallorca té problemes de conservació, investigació i transferència de coneixement, i costa de veure com aquesta inversió milionària en la construcció i manteniment d’un centre pot pal·liar aquests problemes”, asseguren.

Des del Consell de Mallorca defensen que la intenció és dur a terme un “projecte consensuat amb el sector”, si bé encara no se n’ha pogut iniciar conversa perquè, insisteixen, es troba en un estadi preliminar. “Ens trobam a l’espera de l’estudi arqueològic previ que s’està realitzant a la zona per esbrinar si és possible fer-hi la intervenció”, argumenta Antònia Roca. “Encara no hi ha res dibuixat i, fins que no tinguem l’informe, no podrem posar en marxa el projecte i traslladar una informació que encara no tenim”, afirma. Afegeix, però, que la idea inicial seria rehabilitar una de les construccions existents al solar i esbucar-ne una altra. La previsió és que el treball de camp que s’està realitzant a Sa Tanca de Can Domènech finalitzi en les pròximes setmanes, tot i que la mateixa Roca avança que “els responsables de les excavacions, que coneixen bé el terreny, no pensaven que hi pogués haver cap troballa destacable i així ha estat fins ara”.

“S’han d’extremar les precaucions en una zona com aquesta”, argumenta Josep Massot, vicepresident d’ARCA, “perquè ningú no s’esperava trobar un campament romà a Son Espases, i va passar. I, en aquest cas, essent el Consell de Mallorca el promotor d’aquest projecte, encara amb més cura haurà d’anar: tot el procés hauria de ser degudament comunicat, amb total transparència i claredat”, afegeix, si bé reconeix que segueixen a l’espera d’obtenir més informació per poder valorar el projecte totalment. “Jo tenc les meves reserves, si aquesta àrea forma part del BIC no tenc molt clar que sigui idoni construir-hi res, la veritat. A una zona arqueològica, on a més s’han de tenir en compte l’entorn de protecció, les visuals… El primer que s’ha de fer és un bon estudi, i no quatre tasts. Una excavació completa que permeti valorar què hi ha exactament i si aixecar-hi aquest centre podria afectar la resta del jaciment per la seva proximitat”, detalla Massot.

Centralitzar les troballes

Un altre dels detalls que han transcendit sobre el futur Centre d’Arqueologia de Mallorca és que donarà cabuda a “més de 40.000 peces que han estat localitzades a diferents jaciments de l’illa i que es troben emmagatzemades”. “Ara mateix els arqueòlegs duen les peces que van localitzant, que són propietat del Consell de Mallorca, al magatzem de Son Tous, que forma part de les instal·lacions del Museu de Mallorca”, explica Antònia Roca. “La idea és que amb el Centre d’Arqueologia de Mallorca es puguin començar a dur allà totes les peces rellevants del món de l’arqueologia, i sigui també en aquest lloc on es puguin conservar i estudiar”, afegeix.

Els professionals de l’arqueologia, en tot cas, constaten que totes aquestes peces “ja es troben centralitzades a un mateix centre, el Museu de Mallorca”, on actualment el nombre de peces emmagatzemades supera els tres milions, totes elles provinents d’un total de 750 jaciments. “Si no es trasllada tot el que hi ha al Museu de Mallorca, de fet, i només s’hi mou una part, el que s’estaria fent en realitat és descentralitzar”, expliquen.

Per la seva banda, la directora del Museu de Mallorca, Maria Gràcia Salvà, reconeix no tenir tampoc gaire informació sobre el projecte de construcció del Centre d’Arqueologia de Mallorca, si bé valora positivament la idea. “És una iniciativa interessant, fins i tot necessària, tenir una àrea de reserva que pugui oferir totes les condicions d’organització, emmagatzematge, seguretat i conservació ambiental a tot aquest material, si bé encara s’han de concretar moltes coses i és un procés que va per llarg”, afirma.

Tanmateix, assegura que tot i “l’extraordinària tasca” que realitzen tots els treballadors del Museu de Mallorca, el nombre de professionals no és suficient per al volum de feina actual. “A Son Tous tenim una tècnica extraordinària que fa una feinada, però és evident que ens aniria molt bé tenir-hi un reforç, estam rebent quantitats ingents de material. I tots els museus estam més o manco igual: a tots ens aniria bé rebre qualque tipus de reforç”. En aquest sentit, subratlla que “un centre que vulgui esdevenir de referència i capdavanter evidentment hauria d’estar molt ben dotat de personal, perquè per molta passió i ganes que hi posis, les mancances quant a personal no et permeten créixer tant com voldries”.