Una galeria d’art ‘low cost’ per als dissenys frustrats

Quan Lorena Constanza va conèixer Raül Valdivia i Adrià Rosendo, acabava de decidir muntar el seu propi negoci. Fins llavors, ella i la seva parella oferien el seu art per encàrrec, fins que van decidir que era el moment de començar a vendre ells mateixos i a internet. En aquell moment se li van apropar dos joves emprenedors amb una proposta: fer-ho a través del portal de venda de làmines que acabaven d’obrir.

“En aquesta plataforma es parlava el nostre idioma i vam decidir començar a treballar amb ells”, explica l’artista. I el creixement, diu, va ser exponencial. Tant de les seves vendes com de la mateixa plataforma, que acaba de tancar el seu primer exercici complet facturant un milió d’euros.

Artesta s’ha convertit en la plataforma digital de venda de quadres en què el disseny, el dibuix o la fotografia són d’artistes amateurs. No és condició imprescindible, però és el que té més sentit tal com està pensada l’eina: donar visibilitat i sortida als esbossos que solen acabar guardats en calaixos o discos durs. “Tenim un contracte amb l’artista de no exclusivitat de les seves obres, però amb dret il·limitat de reproducció i venda”, explica Valdivia, un dels fundadors.

És a dir, la persona responsable de l’obra hi contacta, ells fan una selecció de les propostes que més els agraden i en menys de 24 hores surten publicades a la pàgina web d’Artesta. A partir d’aquí l’únic que ha de fer l’artista és donar un arxiu digital amb l’obra, per la qual cobrarà una comissió després de cada venda. Artesta s’encarrega, entremig, de promocionar, gestionar la venda, emmarcar, embalar i enviar.

“No treballem amb artistes molt reconeguts: hi ha gent que es dedica exclusivament a això, que són els que més venen, però després n’hi ha que ho utilitzen per guanyar uns diners extres”, puntualitza aquest emprenedor. L’únic requisit és ser formalment autònom o una petita empresa. I que els dissenys s’adeqüin a l’estètica que s’ha convertit en segell d’Artesta: tons clars, composicions abstractes, dissenys minimalistes... “No som la qualitat absoluta, no es pagaran 3.000 euros per un quadre nostre: som més aviat preu Ikea, però oferim una alternativa a les persones que no volen tenir la mateixa làmina que té tothom”, sintetitza Valdivia.

Haver-se acabat convertint en una eina per ajudar als artistes és, en realitat fruit de la casualitat. En origen el que hi havia era moltes ganes d’emprendre, amb tres impediments bàsics: cap idea brillant de producte, falta de temps i pocs diners. “El problema del temps era fàcil de resoldre, perquè estàvem disposats a deixar les nostres feines, però el tema dels diners limitava molt el producte, perquè en la majoria de casos per començar havíem d’invertir en estoc”, recorda.

Però amb un portal web dissenyat per pur entreteniment i la decisió que l’essència de l’empresa havia d’estar en un producte digital, només va fer falta veure una làmina impresa i descobrir que una amiga tenia un munt de dissenys fets com a hobby guardats en un USB. I d’aquí, i amb 2.500 euros inicials cada soci, va néixer Artesta.

“Ens vam tirar a la piscina: vam estar gairebé un any sense feina perquè la vam deixar per treballar en això, i no ens comprava ningú”, rememora el mateix fundador. Però van insistir: “Vam començar a créixer en SEO, i el que guanyàvem ho reinvertíem per seguir creixent”. Fins que va arribar un punt que ja no necessitaven seguir invertint per fer-se més grans, perquè l’empresa rodava sola. Valdivia va identificar aquest moment quan van facturar els primers 300.000 euros i van començar obtenir beneficis. L’altre gran salt va ser vendre fora d’Espanya.

L’únic que ha obstaculitzat el creixement imparable de la plataforma és el Brexit. El Regne Unit és el segon mercat en vendes d’Artesta, però el “laberint burocràtic” que suposa ara comerciar amb aquest país ha fet que hi aturin les inversions previstes. “I n’hi havíem fet moltíssimes”, lamenta Valdivia. Això, però, no preveuen que afecti l’objectiu del 2021: superar, ara, els dos milions de facturació.