La galeria Palmadotze celebra els 30 anys amb Antoni Muntadas i Antoni Miralda

BarcelonaPer edat i per formar part d'una nissaga del món del vi, el destí més previsible de Pilar Carbonell hauria sigut dedicar-se al món de l'empresa i no emprendre la trajectòria apassionant d'una galerista d'art. Per reblar el clau, Pilar Carbonell no va voler traslladar-se a Barcelona sinó, com diu ella mateixa, "crear la necessitat" d'una galeria d'art a Vilafranca del Penedès: el resultat va ser Palmadotze, que va obrir les portes gairebé coincidint amb la caiguda del Mur de Berlín, i que el 2013 es va traslladar a la Masia Mas Pujó, envoltada de vinyes i cellers del negoci familiar, al terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. "Vam començar a Vilafranca, volíem estar a Vilafranca, però podem exportar els artistes i estar dins el món de l'art", afirma Pilar Carbonell amb motiu del 30è aniversari de la galeria Palmadotze, que celebra amb una exposició de dos degans de l'art contemporani guanyadors del Premio Velázquez, Antoni Miralda i Antoni Muntadas.

Antoni Miralda i Antoni Muntadas van col·laborar als primers anys 70 a l'acció Sangría 228 West B’Way, que va consistir en una degustació d'arròs aromàtic acolorit acompanyada de sangria al loft que compartien, i ara ho tornen a fer amb dues peces que traspuen que s'han convertit en dos veterans savis que alhora es poden permetre ironitzar sobre les seves pròpies trajectòries tractant-se com si fossin una marca: el recorregut arrenca amb un mural gegantí ple d'anuncis de marques que contenen dues lletres M. "Antoni Miralda i Antoni Muntadas són molt amics, però les seves obres no tenen res a veure –diu la directora artística de la galeria, Anna Rovira, filla de Pilar Carbonell–. Amb el trasllat vam guanyar espai i podem exposar peces més grans, com aquesta. L'espai és molt polivalent i ens hi anem ajustant segons l'exposició", explica Rovira.

L'altra obra que signen conjuntament és un vídeo en dues parts sobre el món del vi realitzat en col·laboració amb la productora Coralí Mercader. Mentre que el fragment de Muntadas, El que és invisible del vi, és de caire conceptual i inclou filmacions de tot el procés de creació del vi al llarg d'un any, Miralda va crear una auca carregada d'humor sobre ell mateix, Muntadas i la galerista. Una de les curiositats de la seva peça, amb text del periodista Josep Maria Martí Font i titulada L’auca d’en Muntanyeta,és que inclou un fragment de la pel·lícula Il bisbetico domato, dirigida per Franco Castellano i Giuseppe Moccia el 1980 i protagonitzada per Adriano Celentano i Ornella Muti.

Les altres obres de l'exposició pertanyen a diferents moments de les trajectòries dels dos artistes i van ser produïdes per la galeria o hi van ser exposades prèviament. Després del mural inicial, entre les de Miralda destaca un dels seus treballs característics amb soldadets de plàstic dels anys 60, Les ouefs de la Mariée. El preu, 45.000 euros, és un dels més alts de l'exposició. El recorregut finalitza amb un tercer espai on hi ha una de les peces sobre l'esclat de la crisi econòmica que Muntadas va crear per a Solo Projects per a l'edició del 2009 d'Arco, conjuntament amb un altre artista de la galeria, Rogelio López Cuenca: España va bien, que dialoga amb un treball comestible de Miralda que té per lema No hay pan para tanto chorizo.

L'amistat de Pilar Carbonell i Antoni Muntadas es remunta a quan van fer front a la davallada de vendes que es va produir després de l'eufòria dels Jocs Olímpics, i van començar a treballar en l'espai públic amb unes temporades temàtiques biennals. "Antoni Muntadas va fer la instal·lació sonora El mercat de Vilafranca. Reproduïa cada dia de la setmana els sons quotidians del mercat menys el dissabte, que era el dia que hi havia mercat", explica Rovira. I a través de Muntadas van entrar en contacte amb altres artistes com el mateix Miralda, Joan Rabascall, Benet Rossell i Jaume Xifra.