Galeristes, turistes i incondicionals: qui t’estima més, Nit de l’Art?

palmaEntre la tracalada de frases memorables que deixà Hannah Horvath, personatge protagonista de la visionària sèrie Girls, n’hi ha una que resulta temptadora d'aplicar a la Nit de l’Art. “No importa que t’esforcis gaire”, etzibava el personatge interpretat i creat per Lena Dunham a una de les seves amigues, “només pel fet de ser de Nova York ja ets interessant”. El mateix es podria pensar de tot el que succeeix en aquesta vetlada en què coincideixen les inauguracions dels principals espais expositius de Palma: és com si el mateix esdeveniment conferís una pàtina afegida d’interès, o potser seria millor dir de curiositat, a qualsevol cosa que tingui lloc en aquest vespre de dissabte al centre de Ciutat. Així havia estat fins ara i així ha estat, també, enguany. 

Un grup de turistes passejant amb una cervesa de llauna a la mà, tres dones d’una setantena d’anys que passegen de bracet amb vestits conjuntats, uns infants que juguen a conillets a amagar. I, mentrestant, centenars de persones que tresquen entre galeries, museus i centres d’art, avui ben endiumenjades a l’espera de rebre-hi visitants. A ABA Art Lab hi regnava un silenci respectuós, a principi d’horabaixa, mentre diferents grups de persones miraven ben de prop els quadres de Rafel Joan, on sembla tan bo de fer distingir un granot, una copinya i un peix com no trobar-los mai, amb tot un seguit de formes i colors orgànics que creen uns paisatges de bellesa onírica. No molt enfora d’allà, a Es Baluard, un parell de joves historiadors de l’art debatien sobre com la realitat i les preocupacions ciutadanes són inseparables del món de l’art. “Com pot ser que un carrer com Sant Feliu estigui tot envaït, de punta a punta, per una galeria estrangera i, en canvi, els residents no tinguem ni tan sols la possibilitat d’accedir a un habitatge digne? A aquestes galeries ni tan sols s’hi ha d’entrar”, proclamaven Hugo Vallespir i Enric Orfila. Ho deien a pocs metres d’una enorme taula de fusta d’on sobresurten, per la part de dalt, un grapat de ganivets que, en travessar-la, esdevenen les siluetes d’un grapat d’edificis: es tracta de Las raíces del mundo, una de les peces més cridaneres i inquietant de l’exposició Tota utopia passa per la panxa, on l’artista Carlos Garaicoa reflexiona sobre el món urbà i la seva repercussió en el desenvolupament de la societat.

 

També inquietant resulta el repàs per la trajectòria de l’artista Concha Jerez que es pot visitar al Casal Solleric i que ha provocat llargues cues en diferents moments de la vetllada. L’ascens per l’escala que condueix al primer pis ja ho avisa, gràcies als conceptes que l’artista ha anat escrivint als diferents escalons i que permeten intuir per on van els tirs de l’exposició: què significa realment la paraula paradís? Paradís per a qui? La reflexió crítica de Jerez traspassa fronteres i no només quant a territoris sinó també quant a temàtiques: el recorregut per Inter-acciones convida a obrir debats en relació amb la tecnologia, a la violència i al paper dels mitjans, entre molts altres. I, tanmateix, allà enmig n’hi ha que només pensaven en on podien anar a sopar: perquè d’això es tracta, també, la Nit de l’Art. 

“Primer eren només les galeries, però a poc a poc s’hi va anar afegint tothom, també els restauradors i els comerciants, i ara ja fa anys que és una festa, una festa en què el protagonista és l’art”, assegurava Pilar Ribal, la directora general de Patrimoni i Interpretació de la ciutat de l’Ajuntament de Palma. “Amb tot el que s’està fent, amb les visites i les trobades i les activitats que hi ha organitzades s’està aconseguint que a poc a poc l’experiència arribi a tothom”, afegia Pedro Vidal, secretari autonòmic de Cultura del Govern de les Illes Balears. L’idioma majoritari que dominava els carrers que connecten les principals galeries i centres d’art era l’anglès, amb el francès i l’alemany pugnant per ocupar el segon lloc, si bé en entrar als espais expositius semblava que la majoria dels anglòfons hi estaven de pas. Tanmateix, eren nombrosos els grups de residents que semblaven complir amb una tradició ancestral amb el seu recorregut per la Nit de l’Art. “Venim cada any d’ençà que es fa”, reconeixia una dona de nom Marisa en entrar a la galeria Pelaires, “i hi ha coses que entenem i d’altres que no. L’artista té la seva creativitat, però de vegades són tan exuberants, tan exòtiques… que fa mal dir exactament què t’intenten explicar”, afegia just abans de matisar “i no és que siguem ignorants, no ho som gens! Però no sempre saps de què t’estan xerrant”. 

No molt lluny d’allà, un home i una dona seien a un banc a un dels murs interiors de la Llotja, contemplant la instal·lació que hi ha fet Jaume Plensa. “Hem vingut avui dematí, de dia, i ara hem volgut tornar per veure-ho de nit i comparar”, reconeixia ell, de nom Joan. “I personalment m’ha agradat més de dia perquè les escultures són més imperceptibles i l’edifici hi té més presència”, continuava Joan mentre que ella, de nom Catalina Victòria, assegurava que si bé la instal·lació de Plensa li havia semblat “impressionant” encara recordava que Miquel Barceló va fer al mateix edifici fa devers vint anys. “Va ser extraordinària”, afirmava, “però és que aquest edifici es presta molt a acollir tota aquesta activitat cultural”. 

En el moment de la conversa encara planejava l’ombra del dubte sobre si l’assistència minvaria per mor de les previsions meteorològiques, que tants nirvis havien provocat entre els galeristes, però res més lluny de la realitat. “Hem celebrat les vint-i-vuit edicions de la Nit de l’Art, fins i tot la de la pandèmia, en una edició diürna i amb mesures de seguretat, i en el fons sabíem que aquesta també es podria celebrar”, assegurava el galerista Fran Reus, president de l’associació Art Palma Contemporani, just en començar el recorregut institucional. I poc després, cap a les nou de la nit, carrers com Sant Feliu i Sant Jaume i centres com Es Baluard i el Casal Solleric eren plens fins a dalt. Entre els visitants s’hi trobaven tants turistes com incondicionals, tant entesos com aficionats, tanta gent amb ganes de festa com qualque despistat que es pensava anar a veure l'obra d'un artista i s'ha equivocat. S'ha de dir, això sí, que el disseny d'algunes botigues i comerços ubicats al centre de Palma convida a aquests embulls, també la presència de botelles de xampany a l'exterior de locals que res tenen a veure amb les galeries i els centres d'art: no és d’estranyar que n’hi hagi hagut més d’un que pensant-se entrar a veure una exposició hagi sortit entre rialles d’un establiment on venien roba, sabates o perfums més que sofisticats. Perquè això són també coses que passen durant la Nit de l'Art: aquest vespre en què, parafrasejant Hannah Horvath, tot sembla, de sobte, més interessant.