La gamba vermella de Ciutadella

CiutadellaAquests dies té lloc a Menorca un esdeveniment gastronòmic, on una coneguda marca de cervesa està patrocinant la Ruta del Bigoti, en què la gamba vermella de Ciutadella, o de Menorca, per a uns altres, és la protagonista.

Un seguit de restaurants de l’illa estan oferint una tapa o un plat de degustació relacionat amb aquest crustaci, que és maridat amb cervesa. No és una mala manera de posar en valor aquesta gamba, però és una vertadera llàstima que les administracions no liderin aquest tipus d’iniciatives, que haurien de seguir el format iniciat a Mallorca i convertir-se en fires o mostres com la de la llampuga, la del gerret, la sípia o la gamba vermella de Sóller, per posar exemples pràctics.

La gamba vermella és una de les reines del marisc a les nostres illes i forma part de molts de plats de cuina marinera, com ara calderes, arrossos secs, dins el tià, caldosos, a la paella... També ens sedueixen torrades a la graella, fregides amb oli d’oliva i una picada d’all i julivert... A Menorca també les feim al forn amb patates i tomàtigues, el que a Ciutadella es diu “menjar al forn” i a la part de Llevant, “perol”. També és boníssima una panadera de gambes, que encara que el seu nom fa pensar que porta pa, no en porta, sinó que el que du són patates. Ve a ser un aguiat o el que en basc es diria un marmitako de gambes vermelles.

Les pesqueres de la gamba vermella

Els pescadors de Ciutadella són els que capturen la famosa gamba vermella que porta el nom de la ciutat de Ponent, una gamba que té les seves pesqueres al nord del canal de Menorca, allà on s’ajunten les aigües de Menorca i de Mallorca, i que pels seus fons i litoral és pràcticament idèntica, cosina germana, de la gamba de Sóller.

La gamba vermella de Ciutadella és una gamba que heu de tastar quan visiteu l’illa, i personalment us puc confessar que gaudesc més d’una caldereta de gambes vermelles que d’una caldereta de llagosta, perquè el gust que donen les gambes, els seus caps, el coral i el seu greix fa que la caldereta tingui un conjunt de sabors únics i seductors, com passa també quan les feim al forn amb patates, ja que impregnen els tubercles dels seus sucs i fan que, fins i tot, siguin més bones les patates tallades a rodelles i empolsades de pa ratllat i all i julivert picat que les mateixes gambes. Tant un plat com l’altre eren també plats per fer retre les gambes, de preu elevat si són grosses i fresques, quan es tenien convidats o moltes persones a la taula.