La gamberrada fotogràfica de Joan Fontcuberta al KBr

BarcelonaL’obra del fotògraf Joan Fontcuberta acostuma a estar a impregnada d’humor, i també ho està l’exposició Ressonàncies que presenta al KBr de la Fundació Mapfre. “Amb aquesta exposició tinc l’oportunitat de divertir-me i de divertir amb un experiment”, afirma Joan Fontcuberta. Per aconseguir-ho ha fet dialogar per parelles els treballs de mitja dotzena de clàssics de la fotografia nord-americana dels anys 60 de la col·lecció de la Fundació Mapfre com Lee Friedlander, Garry Winogrand i Diane Arbus amb artistes contemporanis com Miguel Ángel Tornero, Joachim Schmid i Juana Ghost, que són “fotògrafs que han renunciat a fer fotografies”, és a dir, representants de la postfotografia. El principal efecte d’aquest joc és que revela com les imatges dels més joves fagociten les idees dels primers de les maneres més insòlites i, al mateix temps, mantenen l’esperit crític dels seus predecessors. “M’interessa fer servir la col·lecció com una màquina de pensar, com un dispositiu que ens permet anar més enllà i ens permet fer un exercici d’injectar present en el passat”, explica Fontcuberta. 

En el cas de Robert Adams (Orange, Nova Jersey, 1937) i Paolo Cirio (Torí, 1979), Fontcuberta s’ha centrat en els retrats: mentre que Adams va immortalitzar uns homes i unes dones que semblen perduts, Cirio porta a l’extrem aquesta alienació d’unes persones que Fontcuberta qualifica de “ciutadans zombi” i enganxa als mateixos llocs la gent que troba durant les visites virtuals que fa per Google Street View. Com que aquestes persones apareixen amb el rostre difuminat per mantenir-ne l’anonimat, en lloc de zombis tenen un aire fantasmagòric. En canvi, no tenen cap mena d'intimitat els personatges de les fotografies del suís Kurt Caviezel, que dialoguen amb els retrats familiars d'Emmet Gowin, ja que Caviezel els va retratar infiltrant-se en les seves càmeres web.

També fa servir Google Street View el canadenc Jon Rafman. Els incidents quotidians que recull, com robatoris i accidents, dialoguen amb les imatges plenes de vida de Helen Levitt. En la mateixa línia del carrer, un dels casos més insòlits de l’exposició és la parella formada pel cèlebre Garry Winogrand (Nova York, 1928 - Tijuana, 1984), considerat un dels grans referents de la fotografia de carrer, també conegut pels seus retrats femenins, i l’alemany Joachim Schmid (Balingen, Alemanya, 1955). La particularitat de les fotografies de Schmid és que s'apropia d'imatges que troba i recull pel carrer. I d'unes altres imatges com els cent vuitanta retrats de dones que va divulgar la policia de Los Angeles després de trobar-los en poder d’un sospitós de ser un assassí en sèrie, per intentar saber si eren vives o no, una mena de revers macabre de les dones boniques de Winogrand.

En canvi, el joc entre Diane Arbus (Nova York, 1923-1971) i Juana Ghost (Sòria, 1987) està centrat en el retrat: mentre que l’una va fotografiar uns personatges estranys i sovint marginals, l’altra ha reunit dins una cabina amb espiells retrats extrets de les xarxes socials d’homes i dones amb innombrables tatuatges, escarificacions i pròtesis subcutànies i l'ha titulat La parada dels monstres. Entre ells també hi ha Michael Jackson i la cantant Grimes en una imatge de la catifa vermella de la Met Gala passada.

Un altre dels clàssics a qui Fontcuberta treu suc és Lee Friedlander (Aberdeen, Washington, 1934): Joan Fontcuberta juga amb la complexitat de les seves composicions amb unes fotografies de Miguel Ángel Tornero (Granada, 1978) fetes amb un programari que uneix imatges inconnexes de diferents ciutats. Ressonàncies forma part de la programació de PhotoEspaña i estarà oberta fins al 4 de setembre.