Les Gandules embruixen els capvespres del CCCB

BarcelonaAquest estiu, quan es faci de nit, al CCCB hi passaran coses inexplicables, fenòmens que desafien la lògica materialista i s’endinsen en la dimensió primitiva i misteriosa de l’ésser humà. Però només serà els dimarts, dimecres i dijous del 7 al 23 d’agost, quan torni a celebrar-se al Pati de les Dones el cicle de cinema a la fresca Gandules, una tradició gairebé sagrada al CCCB que en aquesta edició porta per títol Cinema il·luminat: màgia, lisèrgia i ocultisme.

De la programació se n’ha fet càrrec la comissària d’art Mery Cuesta, que també és responsable de les activitats paral·leles de l’exposició del CCCB La llum negra, sobre la influència de les tradicions secretes en l’art contemporani de les últimes dècades. Les Gandules d’aquest any, doncs, funcionen també com una extensió de l’exposició i del seu discurs sobre corrents esotèrics, psicodèlia i paganisme. “El cicle està basat en el concepte d’il·luminació-explica Cuesta-. El cinema, de fet, en els seus orígens era un espectacle d’il·lusionisme. Però el cinema també és il·luminació en el sentit de mostrar-nos altres camins, mentals o espirituals, especialment en un context social tan ombrívol com el d’ara, en què es viu un descrèdit total de la religió catòlica i la política”.

Màgia

Les primeres tres sessions del cicle, les del 7, 8 i 9 d’agost, giren al voltant dels imaginaris sobrenaturals. La pel·lícula inaugural serà el clàssic mut de Victor Sjöström La carreta fantasma (1921), peça fundacional del fantàstic europeu. La sessió tindrà el valor afegit de la música en directe del grup de metal experimental Obsidian Kingdom. L’endemà serà el torn d’un altre clàssic, La nit del dimoni del mestre Jacques Tourneur -projectat en 35 mm!-, un cim del cinema endimoniat on els principis racionals del psiquiatre encarnat per Dana Andrews trontollen en veure’s involucrat en una teranyina de maleficis i bruixots. “Tourneur enfronta l’escepticisme i la fe, però ho fa d’una manera elegant que no decanta mai la balança en un sentit o en l’altre”, diu Cuesta.

La tripleta màgica acaba amb un clàssic espanyol, La torre de los siete jorobados, una singularíssima obra d’Edgar Neville que el 1944 va barrejar l’expressionisme alemany amb la comèdia sainetera madrilenya per crear una pel·lícula de terror molt especial, fundadora del fantàstic de postguerra. “Retrata un món d’espectres i societats secretes en el Madrid castís de finals del segle XIX, una barreja molt sorprenent -apunta Cuesta-. Però té sentit: Neville és un dels pares de l’humorisme, un humor absurd molt espanyol que va popularitzar la revista La Codorniz ”.

Lisèrgia

Els estats d’il·luminació mental als quals s’accedeix prenent substàncies o per altres camins són el vincle que uneix les sessions del 14, 15 i 16 d’agost. La primera serà la italiana Mondo cane, un documental que a principis dels 60 va tenir tant d’èxit que va donar origen al subgènere mondo. “És un calidoscopi al·lucinogen de pràctiques extremes que tenen lloc en diferents punts del planeta i que salta de tribus africanes que mengen caps de mico als bars parisencs que serveixen absenta i acaba en una performance d’Ives Klein -diu Cuesta-. Però l’eix que ho lliga tot és la violència dels éssers humans”. Segona vida, de John Frankenheimer, és una pel·lícula delirant, gairebé un malson, sobre un oficinista que fuig de la rutina acceptant l’oferta d’una estranya organització per canviar d’identitat. Amb la seva nova cara (la de Rock Hudson), l’home encara una nova existència . “Té una atmosfera malaltissa, plena d’imatges deformades i inquietants -diu la comissària-, però el missatge és clar: tot i que canviïs de cara, per dins seràs el mateix”.

La setmana lisèrgica la tanca inevitablement Arrebato,d’Iván Zulueta, un trip fílmic que conserva intacte el magnetisme pertorbador que el va convertir en referent de l’ underground espanyol. “S’aborda la recerca del sentiment extàtic directament a través del consum de narcòtics”, diu Cuesta.

Ocultisme

La realitat també es pot experimentar de manera alterada a través de rituals religiosos, creences i cultes que capgiren la interpretació del món. Aquesta és la idea que exploren els films que tancaran Gandules el 21, 22 i 23 d’agost, començant per The wicker man, una obra mestra del fantàstic anglès dels 70 en què Christopher Lee -que es va rebaixar el catxé per ser-hi-és el líder d’un culte a l’illa escocesa de Summerisle. “És la trobada entre la fe cristiana i el paganisme, una pel·lícula meravellosa i anticomercial”, afirma Cuesta. Menys coneguda és Ganja & Hess, que té una història interessant al darrere: “Va sorgir en plena blaxploitation com una derivació de Blackula, però el director Bill Gunn era activista i va fer una pel·lícula experimental sobre la identitat afroamericana que va fascinar els crítics a Canes i va horroritzar el públic nord-americà”. Gandules recupera el muntatge original que els distribuïdors comercials van mutilar.

The love witch hi posarà el punt final amb la seva barreja de feminisme i bruixeria filmat amb un gust exquisit per Anna Biller. El film va ser un dels triomfadors de Sitges 2016. “Mostra un arquetip de bruixa sexi que fa servir els encanteris per seduir homes, però alhora reflexiona sobre la toxicitat dels mites de l’amor romàntic”, diu Cuesta.