Laia Alegret i Fe Fernández: “Gastem 20 euros en moltes coses que són més efímeres que un llibre”

PalmaComparteixen professió i passió pels llibres. Laia Alegret ho fa a Drac Màgic des de 2011, a Palma, i Fe Fernández, a l’Espolsada, la llibreria que va obrir en 2007 a les Franqueses del Vallès. Ambdues reivindiquen l’ofici de llibretera amb passió i recorden que, més que botigues, les llibreries fan comunitat i són centres neuràlgics de la cultura d’un país.

Teniu una professió que moltes persones idealitzen perquè no en coneixen el rerefons.

— L.A. És una feina molt més física del que tothom pensa des de fora. Ens passem el dia carregant caixes i llibres. Quan ja fa dos dies que fas feina a una llibreria t’adones que no té a veure amb la imatge que te n’havies creat.

— F.F. Hi ha una idea romàntica que tots hem tingut, fins i tot nosaltres abans de ser llibreteres. La gent creu que llegim tot el dia, i on llegeixo menys és precisament a la llibreria [riu].

Quin camí vàreu seguir fins a tenir la vostra llibreria?

— F.F. En acabar Traducció vaig fer feina des de casa fins que em va sortir un treball a uns laboratoris de medicaments per a animals, fent traducció científica. Però em va faltar alguna cosa i, gràcies als cursos de doctorat, vaig tornar a connectar amb la necessitat de fer alguna cosa relacionada amb la literatura. A les Franqueses, el poble on havia anat a viure, no hi havia ni un lloc on comprar un llibre. Així que vaig decidir obrir la llibreria fa 17 anys.

— L.A. Vaig estudiar Història, però sempre he estat una lectora compulsiva. Vaig començar a treballar a una altra llibreria [la Jaume de Montsó] i vaig veure que allò era el que volia fer. Abans havia cursat un màster d’Edició, però no m’acabava de convèncer. Quan feia dos anys que hi treballava, el meu company i jo ens vam assabentar de casualitat que Drac Màgic es traspassava i ens hi vam tirar de cap. Després van venir tres anys molt intensos.

És assumible la velocitat amb la qual arriben les novetats editorials?

— F.F. Estem en un sistema pervers, segurament per culpa dels grans grups editorials, d’una allau constant de novetats. Però, per més que ho fem veure, no som un país lector. No podem absorbir el volum que s’està publicant. Per contra, i això em fa molt contenta, han nascut editorials independents i petites. Però, és clar, es reparteixen el mateix pastís de fa molt de temps perquè no augmenta el nombre de lectors. Cada dia hi ha novetats, i això implica prescindir de llibres perquè no els pots mantenir. N’hi ha que no tenen ni una oportunitat.

— L.A. També hi ha el fet d’haver de jugar amb el fons. És una de les meves obsessions, perquè m’agradaria gaudir de quatre vegades l’espai que tinc per mantenir viu el fons que voldria. L’estímul és constant i és com que no hi arribes.

Una comunitat al voltant de la llibreria és clau per a la supervivència?

— F.F. Les comunitats fan vincle i ofereixen un espai de trobada a la gent, cosa que cada vegada costa més en un model d’immediateses i pantalles. De les coses que em sentiré més orgullosa si mai he de tancar és d’haver creat els espais dels clubs de lectura, amb més de 100 persones que es troben un cop al mes. Em fa feliç proporcionar aquest lloc de diàleg, intercanvi d’idees, reflexió i pausa. Les llibreries no tenim el reconeixement de centres culturals que en realitat som. Fem una tasca de dinamització cultural brutal. Però, perquè passi això tan bonic, necessitem que es comprin llibres.

— L.A. Del que estic més orgullosa és dels clubs que tenim en marxa i de la comunitat que això genera al voltant de la llibreria. De fet, una obsessió meva era encetar un club de lectura infantil, una mica emmirallant-me en els teus, però no trobava la persona adequada. Els hem començat enguany i són un gran èxit. És el millor que he fet en 15 anys.

La gent continua demanant consell per comprar un llibre?

— F.F. Els lectors demanen consell, però cada cop hi ha més gent amb captures de pantalla d’Instagram d’algú que recomana coses. Després està la poca vergonya de la gent que ve amb la web d’Amazon oberta, comprova que el preu és el mateix i et diu que ja li portaran a casa.

— L.A. Haver de fer pedagogia constantment és molt cansat. Haver d’educar qui ve a comprar no té molt de sentit, però és veritat que, si no ho fas, hi ha coses que la gent desconeix i no invertirà temps a investigar-les.

— F.F. Abans de dir que un llibre és car, cal analitzar-ho. Hi ha molts actors rere aquesta cadena.

— L.A. És qüestió de prioritats. Depèn amb què ho comparis, perquè ens gastem 20 euros en moltes coses que són més efímeres que un llibre.