La ‘Gata’ del Raval que desafia l’estigma de “la pietat i la forca"

BarcelonaVan ser quatre anys de feina del teixit associatiu i creatiu del Raval per bastir l’òpera La gata perduda, amb llibret de Victoria Szpunberg i música d’Arnau Tordera. Tot plegat va culminar en dues funcions al Liceu l’octubre del 2022... i prou. Fins que uns quants cantaires del Cor Canta que havien participat en l’òpera van voler donar-li continuïtat. “Vam contactar amb l’Arnau i li vam dir: «Volem treure l’obra del calaix». I ens va preparar una suite”, recorda Sigfrid Quer, president del Cor Canta, en un acte celebrat aquest dijous a la sala Martí l’Humà del MUHBA que ha servit precisament per presentar els quatre concerts en què s’interpretarà la suite per a cor i orquestra de La gata perduda.

Tordera, fàcil de convèncer amb “projectes tan llaminers com aquest” va compondre “una síntesi de l’obra, tant temàtica com musical”. El resultat s’estrenarà el 15 de febrer a l’Atlàntida de Vic (20 h) i també s’interpretarà el diumenge 16 al Teatre Tarragona (18 h), el dissabte 22 a L’Auditori de Barcelona (12 h) i el diumenge 2 de març al Teatre Kursaal de Manresa (18 h). En tots quatre concerts, a càrrec del Cor Canta, l’Original SoundTrack Orchestra i els solistes Albert Cabero, Joan Mas, Anna Campmany, Mar Esteve i el mateix Arnau Tordera. “Volem exportar el que representa el teixit solidari del Raval”, diu Quer, que recorda que les intrigues especulatives que denuncia l’òpera ressona arreu. “El que es fa al Raval és el mateix que vol fer Trump a Gaza: expulsar la gent”, afegeix Quer. Per a Enric Canet, del Casal dels Infants, La gata perduda és una mostra de la solidaritat veïnal del Raval, un barri que es revolta contra l’estigma de “la pietat i la forca”.

El programa dels concerts es completa amb dues obres més de Tordera, que també són estrenes: la peça coral El poble, a partir de poemes de Miquel Martí i Pol, i Passeig musical per la C-17, per a guitarra elèctrica i orquestra. “Van tenir la pensada que tot el programa fos de la meva autoria, cosa gens habitual”, diu Tordera, i encara menys amb compositors vius. Al poema El poble, Tordera hi va trobar “un vincle” entre la Roda de Ter obrera de Martí i Pol i el Raval de La gata perduda. I per unir les dues peces va pensar en “una cosa tan grotesca i terrenal com la C-17”, la carretera que uneix Osona i Barcelona.

Al principi de l'acte al MUHBA, moderat per Ignasi Aragay (director adjunt de l'ARA) i en què també han participat Irene Calvis (responsable de LiceuApropa) i Elisenda Carrasco (directora del Cor Canta), Enric Canet ha fet un repàs de la història del Raval barceloní, un lloc que ha descrit a partir de sis paràmetres. El primer, la servitud, o el servei, perquè "el Raval era un lloc de sortida que l'han volgut per servir per a moltes coses, com s'explica a La gata perduda"; un lloc on el moviment veïnal sempre ha plantat cara. El segon paràmetre té a veure amb "el marge": "El Raval neix al marge de la Rambla i de la primera muralla medieval, i sempre l'envien fora de la ciutat", recorda Canet. En tercer lloc, "la pobresa, entre la pietat i la forca", perquè "al Raval se l'estima i se l'odia, i fonamentalment és estigmatitzat". Canet confronta aquest estigma amb tres paràmetres que es corresponen amb tres valors: "la solidaritat" del teixit associatiu, que va de les societats corals del segle XIX a les diferents xarxes socials i culturals actuals; "el sentit de revolta", i el "sentiment de pertinença".