'Gazoline' qüestiona els aldarulls juvenils amb actors racialitzats

BarcelonaJordi Casanovas va escriure Gazoline el 2006, però l'essència del text encara ressona avui. "Aleshores volia entendre què passava amb els joves francesos, que cremaven cotxes i s'enfrontaven a la policia. Ara el podem rellegir en el context dels últims mesos i reflexionar sobre per què algú necessita cremar un cotxe o cridar més del compte", explica el dramaturg. L'espectacle, que s'estrena aquest dimecres a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, furga precisament en el sentit de la violència i en tot el que hi ha darrere dels que la practiquen.

Des de feia temps la companyia LaJoven buscava la manera de portar Gazoline a escena. "No teníem l'equip per fer-ho, així que vam organitzar uns tallers d'actors racialitzats en què es van presentar 60 persones", explica el director del muntatge, José Luis Arellano. Trobar intèrprets de diferents orígens ètnics era fonamental per narrar la història d'un grup d'amics de la banlieue de París que es planteja cremar el cotxe d'algú ric per expressar així les seves frustracions i desesperació.

Mard B. Ase, Michael Batista, María Elaidi, Prince Ezeanyim i Delia Seriche es posen a la pell d'aquests joves, que entren en conflicte quan es plantegen cometre aquest acte de rebel·lió. "Se senten exclosos, i no només pel seu color de pell. Molts adolescents també tenen aquesta sensació quan se'ls aparta per pensar d'una manera diferent", diu Seriche. Amb els aldarulls com a punt de partida, el muntatge aprofundeix en les situacions d'aquests joves i en com la societat els ha anat aïllant. Una d'elles veurà com el seu somni és menyspreat, d'altres emprenen un viatge de maduresa, i un pren consciència del lloc que ocupa al món i assumeix que haurà de lluitar-hi.

"Es dona per fet que hem de conèixer idiomes africans"

Gazoline no és un espectacle més per als seus intèrprets. Acostumats a anar només a càstings en què s'especifica que es busca un actor negre, celebren fervorosament un muntatge en què tots els personatges estan interpretats per persones racialitzades que no queden relegades a papers secundaris. "En el món escènic hi ha molta exclusió. Es dona per fet que hem de conèixer idiomes africans o que parlem d'una certa manera només pel fet de ser negres", diu Batista, i Ezeanyim afegeix: "No ens podem presentar a un càsting si no posa que busquen actors negres, perquè ja sabem que no ens trucaran mai".

Tot i això, tenen la sensació que les coses a poc a poc estan canviant. "Hem de reconèixer que el teatre és un món de perfils, jo no faré mai de nazi", lamenta Ase. Des del seu punt de vista, el problema no rau tant en "interpretar algú que salta la tanca de Ceuta", sinó en el fet que els seus personatges "mai tenen oportunitats, ni recorregut, ni visibilitat". El repte dels pròxims anys, diu Batista, és clar: "Aconseguir que es representi Romeu i Julieta amb actors racialitzats i a ningú el sobti".